La 8a Jornada de Sanitat Vegetal aborda la malaltia del foc bacterià i d’altres plagues als conreus de Ponent
“No podem parlar de control del foc bacterià, però podem assegurar que es pot conviure amb ell sense haver d’arribar a la solució més dràstica que és l’arrencada d’arbres”. D’aquesta manera es manifestava Xavier Auqué, cap de Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal a Lleida, en la 8a jornada de Sanitat Vegetal desenvolupada aquest matí a la Fira de Lleida.
Auqué ha explicat que des que l’1 de març les comarques de la plana de Lleida afectades pel focus d’aquest bacteri –Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell i Garrigues– van deixar de ser zona protegida, els tècnics del departament d’Agricultura van aconsellar als pagesos afectats que s’havia de passar a una segona fase, ja que la malaltia no es podia eradicar: la convivència activa. “El protocol d’aquesta fase no obliga a arrencar els arbres malalts, ni tampoc indemnitza als pagesos, però estan obligats a que la parcel·la quedi neta de foc bacterià mitjançant tot un seguit d’eines que faciliten els tècnics del departament de Sanitat Vegetal. El pagès pot triar quin sistema aplica a la seva plantació, considerant que el tractament i el control del focus té uns costos i que cal invertir-hi un temps”.
El departament d’Agricultura porta un control exhaustiu dels arbres infectats, que enguany han estat 5.070 a les cinc comarques de la plana de Lleida. D’aquests arbres s’han arrencat menys de 10 ha, mentre que l’any passat se’n van haver d’arrencar 125. Xavier Auqué assegura que “aquestes dades demostren que és possible conviure amb el foc bacterià, tal com estan fent a països com Bèlgica des de fa més de 15 anys”. Tot i així, Auqué aconsella no baixar la guàrdia perquè les èpoques de major propagació del bacteri Erwinia amylovora són la primavera i els mesos de setembre i octubre, en que la meteorologia –pluja i pedregades– pot afavorir nous contagis.
Cal recordar que Catalunya va patir focus de foc bacterià els anys 1998 i 1999 a Corbins i Torre-serona, el 2003 a la Cerdanya, i el 2007 a la zona fructícola de Girona. Tots aquests focus van ser totalment eradicats. Els anys 2013 i 2014, però, van apareixer diversos focus a la zona fructícola de Lleida que ha provocat que aquestes 5 comarques de Lleida perdin l’estatus de zona protegida.
D’altra banda, Andreu Taberner, responsable de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal del DAAM, ha parlat del control de les males herbes, concretament de la presència de Teosinte en camps de panís a Catalunya; de la detecció de poblacions de Sorghum halepense resistents a herbicides inhibidors de la ALS (sulfunilurees, imidazolinones, triazolopyrimidines) a Catalunya, amb indicacions per a la seva gestió, i de les darreres novetats en resistència de les males herbes als herbicides.
Taberner ha donat prioritat sobretot al control integral i ha aconsellat als pagesos que no es basin exclusivament en l’aplicació d’herbicides, sinó que ho combinin amb mètodes alternatius com per exemple, en el cas dels cereals, amb la rotació de conreus, el retard de la sembra i el treball del sòl.
La jornada també ha abordat temes com el desenvolupament de nous fitoreguladors, així com també la gestió integrada de plagues i l’ús sostenible dels productes fitosanitaris.
