Category Archives: Notícies

Sèrie B de CESAB: Màxima seguretat i rendiment, mínimes dimensions

Tots els models de la Sèrie B de CESAB estan equipats de sèrie amb el disseny d’estabilitat intel·ligent (ISD, de l’anglès Intelligent Stability Design) de CESAB. Aquest sistema de seguretat activa supervisa els paràmetres clau del carretó i pren mesures correctives quan és necessari per garantir l’ estabilitat de la màquina i la càrrega.

La tecnologia de disseny intel·ligent de màstil (IMD, de l’anglès Intelligent Mast Design) proporciona nivells de visibilitat a través del pal líders en el sector. Per millorar encara més la visibilitat del conductor, tots els carretons estan equipats amb esquitxadors baixos, així com amb un sostre de protecció de perfil estret i un nou plat porta forquilles de disseny obert, que ofereix una excel·lent visibilitat davantera de les forquilles i la càrrega. Això proporciona als operaris una visió sense obstacles durant la manipulació de la càrrega, la qual cosa els ajuda a treballar amb més precisió i a reduir el risc per al seu entorn o les càrregues.

Les cinc gammes, des de la sèrie CESAB B200 fins a la CESAB B800, inclouen:

• Carretons de 3 rodes de 24 V amb capacitat d’ 1,0 a 1,5 tones.
• Carretons de 3 rodes de 48 V amb capacitat d’ 1,5 a 2,0 tones
• Carretons de 4 rodes de 48 V amb capacitat d’ 1,6 a 2,0 tones
• Carretons de 4 rodes de 80 V amb capacitat de 2,0 a 3,5 tones i
• Carretons de 4 rodes de 80 V amb capacitat de 6,0 a 8,5 tones.

A més d’un estil completament nou, s’han redissenyat tots els models per oferir els més alts nivells de seguretat, rendiment i facilitat d’ús en les operacions més exigents.

Es tracta d’un sistema de producció elèctrica directa, molt utilitzada en sistemes de bombament i reg, i que ara estem utilitzant també per proveir d’energia les granges de boví que opten per posar sistemes de ventilació, per tenir el bestiar en millors condicions, ja que no només refresquen els animals, sinó que assequen el terra, de manera que no es formin fangs, i els animals puguin circular i descansar secs sobre el terreny.

Des de no fa gaire, vam començar a utilitzar variadors de freqüència per a tal fi, vist que la nostra experiència amb els bombaments era molt satisfactòria, vam començar a implementar el sistema a les ventilacions de granges vacunes, que no tenen accés a xarxa elèctrica, i que, si volen refrigerar la zona d’estabulació, fins ara havien de tenir un grup electrogen funcionant per mantenir els ventiladors en marxa, ara es pot fer directament amb el sol, ja que coincideixen els moments de més calor, amb els moments de més producció solar fotovoltaica i així es té un sistema molt eficient de ventilació solar fotovoltaica. Aquest sistema no requereix bateries, ja que només funciona quan hi ha sol, mitjançant un complex sistema de detecció d’irradiació, perquè els motors funcionin només quan tenen la suficient i adequada energia provinent dels sistemes de producció solar fotovoltaica en règim d’autoconsum aïllat .

En aquesta granja en concret, el variador tenen un sistema mitjançant el qual, si no tenen prou energia del sol, arrenca un grup electrogen, que supleix el dèficit solar, això només succeeix quan no hi ha prou radiació lumínica, i la temperatura és alta, ja que només s’activarà el sistema per demanda dels termòstats que estan situats als diversos punts estratègics de la granja.

De la seva banda, el Premi de l’Article Tècnic Agrari ha aplegat 35 treballs

Guardons convocats per Fira de Lleida amb una dotació de 4.000 euros

Un total de 22 llibres i de 35 articles concorren, respectivament, a la 52a edició del Premi del Llibre Agrari i a la 8a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons convocats per Fira de Lleida en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i dotats amb 4.000 euros. El total de 57 obres presentades suposa un increment del 24% respecte als 46 treballs (16 llibres i 30 articles) presentats l’any passat. Aquests premis compten amb el patrocini del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, el Col·legi de Veterinaris de Lleida, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank.

Els treballs presentats cobreixen un amplíssim ventall de temes, com són la tecnologia hortícola mediterrània, l’oleïcultura, el cultiu i comercialització de fruites del bosc, els productes alimentaris d’excel·lència, el cultiu de la vinya, el cultiu del cafè, els fruits secs a la Península Ibèrica, la irrigació mitjançant dades de satèl·lit i intel·ligència artificial, els fitosanitaris, la detecció, diagnòstic i control de plagues (control microbià, amb feromones, amb insectes, inducció de les defenses de les plantes contra les plagues, etc.), l’ús de drons en el control de plagues, la producció ecològica d’arròs i la biodiversitat dels arrossars, el cultiu del plataner o el control de les males herbes.

També es tracten temàtiques com la construcció del Canal d’Urgell, la producció forestal, la gestió micològica, la qualitat de la carn de pollastre, la cria i la sanitat porcina, la sanitat i alimentació bovina, el cavall pirinenc català, la gestió tècnica de les granges i el compostatge de dejeccions ramaderes. Finalment, l’omnivorisme, l’agroecologia, l’economia i l’agroalimentació, el naturisme, el ruralisme, l’eficiència energètica de les grans superfícies comercials, l’orografia i la geologia de les muntanyes atlàntiques, el plàncton i les xarxes tròfiques marines o la ciència oceànica són altres aspectes recollits en els treballs presentats.

El Premi del Llibre Agrari i el Premi de l’Article Tècnic Agrari, dotats respectivament amb 3.000 i 1.000 euros, constitueixen els únics guardons d’aquest àmbit a tot l’Estat espanyol  i tenen l’objectiu de reconèixer les obres o articles que suposen una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural, així com estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la producció literària relacionada amb els sectors esmentats.

El jurat està integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores. El veredicte es farà públic el mes de setembre d’enguany i el lliuramentdels premis es farà en l’acte de cloenda de la Fira Agrària de Sant Miquel.

La 69a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 38a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 28 de setembre a l’1 d’octubre de 2023 en el recinte de Fira de Lleida.

Juntament amb la 8a edició el Premi de l’Article Tècnic Agrari

Les persones interessades a concórrer als guardons, dotats globalment amb 4.000 euros, han de presentar els treballs abans de l’1 de juliol

Fira de Lleida ha obert la inscripció per presentar treballs a la 52a edició del Premi del Llibre Agrari i a la 8a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons convocats en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i dotats amb 4.000 euros. Ambdues convocatòries, úniques en el seu àmbit a tot l’Estat espanyol, tenen l’objectiu de reconèixer les obres o articles que suposen una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural, així com estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la producció literària relacionada amb els sectors esmentats. Els interessats han de lliurar els treballs abans de l’1 de juliol.

La 69a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 38a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 28 de setembre a l’1 d’octubre de 2023 en el recinte de Fira de Lleida i oferiran una àmplia exposició centrada en el món agrari.

El guardó està adreçat a treballs publicats durant el període comprès entre l’1 de juny de 2022 i el 31 de maig de 2023, en format imprès o digital i en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat Espanyol. El premi, convocat de forma ininterrompuda des de l’any 1972, pretén estimular la difusió de coneixements innovadors i útils per a la producció agrària i forestal; la veterinària i la salut animal; la indústria alimentària; els espais verds; la gestió del territori; la preservació ambiental; l’economia agroalimentària; l’àmbit rural i l’agricultura periurbana.

El Premi del Llibre Agrari i el Premi de l’Article Tècnic Agrari estan dotats amb 3.000 i 1.000 euros, respectivament.Les convocatòries compten amb el patrocini del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, el Col·legi de Veterinaris de Lleida, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank.

Les obres hauran de depositar-se físicament a Fira de Lleida (especificant “Premi del Llibre Agrari”), a l’adreça General Brito, 2, 8è 1a. 25007 Lleida, o bé enviar-se per correu electrònic a [email protected], sempre amb anterioritat a l’1 de juliol d’enguany. 

El jurat està integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores. El veredicte es farà públic el mes de setembre d’enguany i el lliuramentdels premis es farà en l’acte de cloenda de la Fira Agrària de Sant Miquel. En el decurs d’aquest acte, els guanyadors exposaran els aspectes fonamentals dels treballs premiats.

Les obres guanyadores de la darrera edició del guardó del Premi del Llibre Agrari i de l’Article Tècnic Agrari van ser, respectivament, Bases técnicas y ecológicas del proyecto de repoblación forestal, escrita per Jesús Pemán, Rafael M. Navarro, Maria Aranzazu Prada i Rafael Serrada, i publicada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, i La necesidad de una gestión integral de los nutrientes, escrita per Xavier Flotats (UPC-Barcelona TECH) i publicada per l’editorial Mundi Prensa.

El certamen ha acollit uns 100.000 visitants, mentre que el Congrés BIT ha registrat 400 assistents

Gabriel Castañares clou la 68a edició del saló i remarca el paper rellevant del sector agrícola i alimentari en el desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

“En aquesta edició ens hem endinsat amb una seguretat definitiva cap a camins molts importants que definiran el perfil de la fira en els propers anys, com la bioeconomia i les tecnologies digitals aplicades al sector primari”, ha afirmat l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en el decurs de l’acte de  cloenda de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, celebrat al Palau de Vidre de Fira de Lleida. La 68a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 37a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) han estat clausurats després de quatre dies de funcionament per Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al Compliment de l’Agenda 2030 del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Pueyo, que ha definit l’edició d’enguany com “la de la recuperació plena i la normalitat, després de dos anys molts difícils per la pandèmia”, ha refermat l’aposta de Lleida per esdevenir la capital AgroBioTech del sud d’Europa, i ha destacat la celebració del primer Congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), “una iniciativa que vol posar en valor la bioeconomia, un model circular i sostenible basat en l’ús de recursos renovables i preferiblement locals”, i que en aquesta edició inicial ha aplegat 400 assistents. “Les Institucions de l’anomenat G6, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Lleida, la Cambra de Tàrrega i la Universitat de Lleida, tenim clar que Lleida ha d’esdevenir un hub AgroBioTech”, ha afegit.

Fent balanç del saló, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha mostrat la satisfacció de la institució firal “per haver recuperat la normalitat quant a nombre d’empreses (290), superfície d’exposició (54.000 m²), presència internacional i visitants (100.000). Tot i incidir en que “la fira és un reflex del moment socioeconòmic que estem vivint, i el sector ha viscut una campanya molt complexa que s’ha reflectit en l’activitat econòmica”, ha afirmat que el nombre de vendes i contactes registrats en aquesta edició ha estat satisfactori, “considerant el context actual”.

De la seva banda, Gabriel Castañares s’ha referit al sector agrari de les Terres de Lleida com “un dels grans exponents a nivell nacional” i ha agraït la seva dedicació i esforç que “ens ha permès situar-nos com un país líder en termes de producció i de qualitat”. El director general ha assenyalat, en aquest sentit, que “cal tenir un sector agroalimentari fort que garanteixi la producció, el proveïment i el subministrament dels productes més bàsics, com els aliments. Una fortalesa i capacitat que ja ha demostrat amb la pandèmia i que està demostrant ara dins el context de diverses dificultats que viu el sector”. 

Castañares ha posat èmfasi en el paper rellevant del sector agrícola i alimentari en el desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS, establerts en la fulla de ruta de l’Agenda 2030, “el marc d’acció més ambiciós del que s’ha dotat Espanya i el conjunt de la comunitat internacional que ens ha de conduir cap a un futur basat en la protecció del nostre planeta i la garantia d’una vida digna per al conjunt de les persones”. En aquest punt, Castañares ha destacat que “un sector agrícola i alimentari proactiu és fonamental per assolir els reptes de l’Agenda 2030” i ha encoratjat al sector a seguir treballant en aquesta línia.

En el decurs de l’acte, el director general de l’Agenda 2030 ha volgut recordar que dins de l’ODS número 2 s’inclouen reptes com eradicar la fam, la seguretat alimentària, la millora de la nutrició i la promoció d’un agricultura més sostenible i ha citat també altres reptes relacionats amb l’agricultura com són l’ODS 6 relatiu a l’aigua i la seva gestió, l’ODS 8 relatiu al creixement econòmic i l’ODS 12 sobre producció i consums responsables.

Dins l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, aprovada pel Consell de Ministres l’any passat per definir el camí a seguir per Espanya en la consecució dels reptes a desenvolupar, Castañares ha volgut destacar l’important paper de la Llei de la Cadena Alimentària perquè “suposa un clar impuls a la protecció dels productors agrícoles”, així com la nova Política Agrària Comuna (PAC) perquè “contempla mesures de condicionalitat social i ambiental adreçades a respondre davant els reptes de futur del sector agrícola per garantir una renda justa, incrementar la seva competitivitat i treballar preservant el medi ambient”.

En la seva intervenció, el secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Carmel Mòdol, s’ha congratulat que la Fira de Sant Miquel “hagi recuperat el pols econòmic, combinant la fira amb el Congrés BIT, fet que situa la nostra locomotora en la via que va en la direcció correcta”, i ha asseverat que el certamen és un bon instrument per “aprofitar el coneixement, la innovació i la capacitat de reflexió de la gent per millorar les nostres condicions de vida”. També ha demanat que “aquest coneixement arribi, a un preu raonable, a tot el sector productiu agrari, un sector sustentat sobre petites empreses familiars”.

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, ha mostrat la confiança en superar “una de les pitjors campanyes agràries en els darrers anys, amb gelades, sequera, ventades i temperatures extremes, gràcies al fet de tenir un sector resilient, que aposta per les noves tecnologies i per explotacions més eficients”. També ha remarcat que la Fira de Sant Miquel ha acollit activitats paral·leles de gran interès com el paper de la dona dins del sector agrari, el desenvolupament del món rural o la digitalització i l’agricultura 4.0.  

CarlesGibert, diputat de Transformació Econòmica de laDiputació de Lleida, ha insistit en que esdeveniments com la Fira de Sant Miquel i el Congrés BIT refermen la capitalitat de Lleida en l’àmbit de la bioeconomia catalana i permeten avançar “per anar donant pas a una indústria verda i altament digitalitzada”.

L’acte de cloenda ha estat també el marc del lliurament de guardons als guanyadors del 25è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, convocat per Fira de Lleida. Cal recordar que una voltejadora de compost, presentat per l’empresa Agrícola Dei, va guanyar el primer premi, mentre que el segon va recaure en un dispositiu i programari GPS de localització per a la traçabilitat de les aplicacions de fitosanitaris presentat per Ecostas Smart Fito, i el tercer se’l va endur la Plataforma Amiga, un tractor elèctric amb visió electrònica i Intel·ligència Artificial destinat a facilitar tasques agrícoles, presentat per Farm-Ng.

Igualment, durant l’acte s’han lliurat els guardons corresponents al Premi del Llibre Agrari i de l’Article Tècnic Agrari. El primer va recaure en Bases técnicas y ecológicas del proyecto de repoblación forestal, editat i escrit per Jesús Pemán, Rafael M. Navarro, Maria Aranzazu Prada y Rafael Serrada, pertanyents a diferents institucions i centres, mentre que el segon va ser per  al treball La necesidad de una gestión integral de los nutrientes, escrit per Xavier Flotats (UPC-Barcelona TECH). Ambdós guardons estan convocats per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel. Els premis estan dotats amb 3.000 i 1.000 euros, respectivament.

Els sectors que han estat representats a la fira són els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, el viverisme, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció contra la pedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drones i l’automoció.

Els petits participants han elaborat una macedònia amb fruita, han fet compost amb la pela que els hi sobrat i amb altres matèries, i s’han endut la macedònia i el compost a casa

Uns dos-cents nens i nenes han passat pels Tallers d’introducció a la bioeconomia per a infants que han tingut lloc aquest cap de setmana al Pavelló 4 de Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel amb la finalitat que els participants aprenguessin les bases de la bioeconomia circular. Es tracta d’un taller eminentment pràctic, ja els infants han treballat ells mateixos amb una sèrie de matèries per fer compost i després s’han emportat a casa el producte resultant.

En els tallers, els petits participants han elaborat una macedònia amb diverses fruites —amb la pera de Lleida com a ingredient estrella— i amb la pela que els hi ha sobrat han fet compost, sota el guiatge i l’explicació de 2 monitores, al qual han afegit terra i fulles seques. Finalment, els infants s’han endut a casa la macedònia i el compost elaborats per ells mateixos.

Les tres sessions (desenvolupades la tarda de dissabte i el matí i tarda del diumenge) han estat dirigides per monitores de Petit Xef, empresa de Terrassa especialitzada en activitats gastronòmiques dirigides a infants, joves i adults. Entre altres, fa tallers de Cuina catalana com a eix Integrador, Prevenció de l’obesitat, Conèixer els Mercats de queviures, Aventura dels Sentits a l’hora de menjar, Cuina de Supervivència per a Joves, Còctels sense Alcohol, etc.

L’Àgora Bit s’emmarca en les activitats del Congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT) dut a terme els dies 29 i 30 de setembre a la Llotja de Lleida amb l’objectiu promoure la transformació del sector primari per mitjà de la promoció d’estratègies empresarials i d’innovacions tecnològiques que permetin una producció d’aliments i bioproductes més eficient, saludable i respectuosa amb el medi ambient. També en forma part la zona Bit Expo, al Pavelló 4 de Fira de Lleida, que compta amb 800 m² de superfície destinats a empreses del sector i als centres de recerca catalans.

El Congrés BIT està organitzat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Fira de Lleida i l’Ajuntament de Vic, amb el suport de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida.

Més de 1.100 alumnes i usuaris visiten el saló per conèixer de prop el seu funcionament, veure les novetats que s’hi presenten i per familiaritzar-se amb el món de la pagesia  

“Hem vingut a la Fira de Sant Miquel amb una colla d’alumnes a fer unes fitxes sobre els expositors, preguntant a les empreses qüestions com quin tipus de maquinària porten, quants treballadors tenen, quins projectes de futur preparen…”, explica una de les professores de l’Institut de Mollerussa L’Agrària que forma part del grup. “Els nois també han descobert que a la fira no només trobem material agrari, també hi ha gastronomia i altres coses”, afegeix, ”i en general resulta una experiència interessant per a  tots ells”. Es tracta d’un grup de 27 alumnes —amb un perfil de discapacitat moderada lleu— i 8 professionals (orientadors, tècnics i integradors socials) de l’IFE d’Espais Verds i Cura d’Animals, és a dir, dels àmbits d’Agrònoms i Veterinària. El centre organitza cada any visites formatives a la Fira de Sant Miquel, perquè considera que són enriquidores per als estudiants.

Aquest col·lectiu del Pla d’Urgell forma part de la cinquantena de grups de centres socials, educatius i formatius que han visitat la Fira de Sant Miquel d’enguany, el que s’ha traduït en la presència de 1.104 alumnes i usuaris d’aquests centres. Aquestes visiten s’adrecen a conèixer el funcionament de la fira, d’una banda, i a familiaritzar-se amb les novetats en màquines i equipaments agraris i amb el món de la pagesia en general, en alguns casos amb un treball de camp (enquestes, entrevistes amb els expositors) que en el cas dels centres educatius es completarà després a classe.  

Entre els grups destaca la presència d’instituts d’Educació Secundària, però també de centres de FP, escoles agràries, centres d’Educació Especial, acadèmies, entitats socials (ASPROS, ASPID), escoles, llars d’infants i fins i tot una residència de la tercera edat. Els col·lectius han procedit de Lleida (un 75%), Alfarràs, Almacelles, Mollerussa, Tàrrega i Vallfogona de Balaguer.

 Cal recordar que la 68a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 37a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) arribaran demà diumenge a la darrera jornada. L’acte de cloenda (18.00 h) anirà a càrrec Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al compliment de l’Agenda 2030.

L’enginyeria lleidatana està instal·lant grans estructures fotovoltaiques en 5 bases reguladores del Segarra-Garrigues, amb una potència global de 12 megawatts

L’enginyeria lleidatana Sivortex, especialitzada en energies renovables, presenta a la Fira de Sant Miquel de Lleida dos projectes innovadors com són una bateria virtual que aprofita al màxim la energia generada per una instal·lació fotovoltaica, d’una banda, i el disseny i instal·lació de grans parcs fotovoltaics a sobre de l’aigua, de l’altra.  

La bateria virtual, a diferència d’altres similars del mercat, acumula el 100% dels quilowatts produïts per l’equipament fotovoltaic i permet aprofitar-los al llarg d’un any, el que suposa un estalvi important ja que redueix la compra d’electricitat a proveïdors externs. Els parcs fotovoltaics flotants, instal·lats generalment sobre basses de reg, eviten l’evaporació i pèrdua d’aigua, alhora que aquesta refrigera la instal·lació i incrementa la seva eficiència. A més, millora la qualitat de l’aigua ja que dificulta la proliferació d’algues. Una altra avantatge important és que eviten perdre superfícies de terrenys que es poden destinar a usos agrícoles o industrials.

Javier García, director comercial de Sivortex, afirma que aquests parcs fotovoltaics són un producte idoni per a comunitats de regants i empreses que tinguin basses. “Les comunitats de regants són també clients ideals per a la bateria virtual, ja que parlem d’entitats que tenen un consum molt estacional, entre maig i setembre, però que produeixen energia fotovoltaica durant tot l’any, amb la qual cosa poden aprofitar tota l’energia per consumir-la en el moment en què realment la necessiten”.

L’empresa està desenvolupant actualment un ambiciós projecte per al Canal Segarra-Garrigues on, en la primera fase, instal·larà grans estructures fotovoltaiques —algunes, de milers de plaques— en 5 bases reguladores, amb una potència global de 12 megawatts. Aquesta energia servirà entre altres funcions per bombejar l’aigua de les bases.

“La idea –explica García— és que els nostres clients, empreses o particulars, siguin autosuficients amb la seva energia i que l’aprofitin tota en el moment en que es genera però també més endavant, i no en perdin una part regalant-la a les comercialitzadores”.

SIVORTEX desenvolupa projectes d’energies renovables, enfocats al sistema fotovoltaics, eòlics, biomassa i hidrogen verd i basant-se en criteris d’eficiència i innovació. Ofereix serveis de consultoria, disseny, instal·lació, manteniment, promoció i venda de parcs fotovoltaics.

A Catalunya un 60% dels titulars de les explotacions agràries són homes, un 27% dones i un 13% persones jurídiques

L’encasellament i la poca visibilitat social, la necessitat d’una formació adequada, la poca representació en els òrgans de decisió, alguns dels problemes de la dona pagesa

“Hi ha gent que encara dubta de les capacitats que tenim les dones pageses per gestionar una explotació agrària o conduir un tractor”, ha afirmat Laia Angrill, una jove ramadera de vaques de llet a l’Alt Urgell, en el decurs de la presentació de la taula rodona “Dones i ruralitat”, celebrada aquesta tarda en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit. L’encasellament i la poca visibilitat social, la necessitat d’una formació adequada, la poca representació en els òrgans de decisió són algunes de les problemàtiques amb que topa la dona pagesa.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec de Carles Gibert, diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, i de Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, entitat organitzadora de la taula rodona. Precisament, un dels objectius bàsics de l’associació és revertir la despoblació en l’àmbit rural, fita en la qual la integració laboral en condicions d’igualtat de la dona juga un paper molt important.

Amb només 22 anys, Laia Angrill és membre de la Comissió Sectorial Lletera i Sectorial de Joves d’UP. Creu que encara cal treballar molt per “canviar la perspectiva de gènere per caminar cap a la igualtat i sensibilitzar la gent sobre el valor social que té el nostre ofici”. Laia, que va iniciar-se en el negoci familiar de molt jove, creu que és fonamental fixar la població femenina al camp per assegurar el relleu generacional i que una de les claus rau en el treball fet a casa, més que no pas per les Administracions: “cal educar les nenes que neixen a pagès, ja de petites, per tal que coneguin bé i valorin aquest ofici”. També incideix en la importància de “visibilitzar la feina de les dones que porten anys treballant a pagès, per tal que les nenes que pugen tinguin referents”. Afegeix que cal un canvi de mentalitat de la societat respecte a la pagesia, que d’una banda es considera “un ofici brut” i de l’altra encara és un sector molt masculinitzat.

Esmeralda Roureda lamenta la poca representació femenina en els òrgans de decisió

Esmeralda Roureda, presidenta de JARC Lleida i “primera dona vocal de la història del Canal d’Aragó i Catalunya”, explica que com a pagesa es veu afectada per les problemàtiques que afecten al món agrari i que han incrementat els costos de producció (crisi sanitària, guerra d’Ucraïna), d’una banda, i pel fet de ser dona, per l’altra. “Som poques, treballem 10 o 12 hores cada dia, i moltes no estem donades d’alta a la Seguretat Social”, afirma. “Des de JARC treballem perquè les dones s’assegurin, però no avancem molt en aquest tema”.

Esmeralda lamenta també la poca representació femenina en els òrgans de decisió de cooperatives, comunitats de regants i organitzacions agràries del món rural, amb només un 9%. Creu que les dones han de jugar un paper clau en aquest àmbit i han de poder accedir a la formació que necessiten per treballar en el sector, “que precisament està molt mancat de mà d’obra”. Alhora, pensa que les dones han d’empoderar-se i creure en les seves capacitats. Esmeralda és un cas atípic, ja que fa 13 anys treballava en el sector sanitari i “tenia una vida bastant acomodada”, i per un tema de relleu generacional va decidir incorporar-se al món agrari i assumir una explotació ramadera i agrícola a Almenar.

Dolors Català pensa que aviat serà normal que hi hagi dones a les juntes de les entitats

La presidenta de l’Associació de Dones del Món Rural a Catalunya, Dolors Català, treballa en l’explotació agrícola familiar produint oli i, amb el residu del mateix, elaborant sabó. Defensa l’associacionisme de les dones, i explica que el fet de ser dona no és cap problema en la feina del dia a dia, però que en canvi les entitats del sector agrari tenen una escassa representació femenina. Confia en que amb les noves generacions vagin canviant els rols home-dona amb un equilibri entre les tasques de casa i del camp i creu en canvi que “en el món rural les dones estan més formades que els homes,” i que poc a poc s’anirà veient com una cosa normal que hi hagi dones a les juntes de les entitats.   

Núria Fontanet remarca que cada cop hi ha més dones titulars d’explotacions agràries

Finalment, Núria Fontanet, coordinadora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’Alt Pirineu i Aran, explica que, “tot i que encara hi ha camí per recórrer”, en els darrers anys s’ha avançat bastant en la tasca per visibilitzar i posar en valor la feina de la dona pagesa, entre altres factors gràcies a la Llei de 2015 d’Igualtat de Gènere, la creació del consell Assessor de les Dones, el Pla Estratègic per a l’Alimentació o el Pla Estratègic per a la Ramaderia Extensiva.

Fontanet viu a Prullans i va treballar uns anys en una oficina comarcal a Puigcerdà, on va familiaritzar-se amb la situació precària de moltes dones pageses i on es va gestar una associació local de dones que amb el temps s’ha estès a tot Catalunya. Té clar el paper clau de la dona en el món agrari i explica que recentment ha visitat l’Escola de Pastors de Catalunya i diversos cursos de formació en els quals les dones són majoritàries. Afirma igualment que “alguns dels projectes de l’Alt Pirineu i l’Aran més engrescadors i més emprenedors els estan liderant noies”.  

Parlant d’estadístiques, Fontanet ha explicat que, a nivell de Catalunya, un 60% dels titulars de les explotacions agràries són homes, un 27% dones i un 13% persones jurídiques (societats, cooperatives, etc.). D’altra banda, a nivell de l’Alt Pirineu i Aran, entre 2016 i 2022 un 66% de les sol·licituds d’instal·lacions per part de joves són d’homes i un 34% són de dones, “cosa que contrasta amb les dades del 1997, any en que les sol·licituds de dones no passaven probablement d’un 5%”.   

L’Associació de Micropobles de Catalunya és una entitat sense afany de lucre, que vol donar una veu conjunta als pobles de Catalunya que tenen menys de 500 habitants, així com millorar la capacitat de gestió dels ajuntaments i la qualitat de vida dels seus habitants.

L’acte ha estat organitzat per l’Associació de Micropobles de Catalunya amb el suport de la Diputació de Lleida i la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona i Àrea Metropolitana de Barcelona.