Category Archives: Notícies

El certamen agrari se celebrarà del 29 de setembre al 2 d’octubre en el recinte de la Fira de Lleida, paral·lelament al saló Eurofruit

La Fira Agrària de Sant Miquel, certamen que tindrà lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre a Lleida paral·lelament al saló Eurofruit, registra enguany un creixement dels àmbits de la maquinària agrícola, els tractors, la maquinària industrial i els drones. Fira de Lleida treballa des de fa uns anys en la incorporació de nous sectors —un dels casos més espectaculars és el dels drones, que representa també la progressiva entrada de les noves tecnologies al certamen— i al mateix temps en la consolidació d’altres sectors que des de sempre hi han tingut un paper destacat. Així, cal consignar la progressiva creació, en les últimes edicions, d’espais dedicats a l’automòbil, a la maquinària d’obra pública i al sector financer.

La Fira de Sant Miquel i Eurofruit, una manifestació agrària de referència a Espanya i al sud d’Europa, acollirà una gran mostra amb més de 300 expositors directes, repartits en una àrea bruta d’exposició de 64.000 m2, complementada amb un ampli programa d’ activitats paral·leles. Aquest programa —un dels principals valors afegits de fira— inclourà més de 50 propostes entre jornades tècniques, reunions professionals, presentacions, demostracions i altres activitats.

Cal recordar que l’any passat la fira va registrar 150.000 visitants i una valoració molt positiva per part del públic i els expositors (segons l’enquesta de satisfacció realitzada després del certamen un 80% dels expositors va qualificar els resultats de la fira com “millor que els esperats “, un 10% com a” similars “i un altre 10% com a” inferiors “). La majoria de visitants procedien de Catalunya, Aragó i de les principals comunitats agroalimentàries d’Espanya com la Rioja, Navarra i la Comunitat Valenciana. En l’àmbit internacional, es van consignar grups de Portugal i França i de diversos països africans.

Els dos certàmens han aplegat visitants de Portugal i França i representants de països com ara el Senegal, Costa d’Ivori, Guinea Equatorial i Guinea Conakry

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat de “molt positiu” el desenvolupament de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i de la 30a edició d’Eurofruit i ha afegit que el volum de visitants es manté respecte a altres anys i es preveu assolir la xifra de 150.000 persones. El paer en cap també ha destacat la valoració positiva que els visitants i els expositors han fet de la present edició dels dos salons.

Ros ha dit que la procedència dels visitants ha estat principalment de Catalunya i Aragó i de les principals comunitats agroalimentàries de l’Estat com ara la Rioja, Navarra i el País Valencià. En l’àmbit internacional, ambdós certàmens han tingut visitants de Portugal i França i representants de diferents països africans com el Senegal, Costa d’Ivori, Guinea Equatorial i Guinea Conakry.

Pel que fa als expositors, l’alcalde de Lleida ha destacat que hi ha hagut una ocupació del 100% de la superfície. A més, ha recalcat la reincorporació de sectors a la Fira de Sant Miquel com són l’automòbil, la maquinària d’obra pública i el sector financer. També ha valorat positivament la incorporació d’un sector nou a l’avantguarda de la innovació tecnològica i de llarg recorregut com és el dels drones aplicats a l’agricultura, la presència d’un espai exclusiu destinat al reg –l’Illa del Reg– i la celebració del primer Congrés Nacional de l’Ametlla, una varietat de fruita seca que desperta molt interès en el sector de la fruita atesa l’alta demanda mundial i les cotitzacions de preu que han marcat aquesta campanya.

De cara al futur, Àngel Ros ha manifestat que alguns dels expositors que s’han “estrenat” en aquesta edició han mostrat la seva voluntat de tornar l’any vinent i, si pot ser, amb un estand més gran.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha dit que a Sant Miquel-Eurofruit s’han vist símptomes de reactivació econòmica, atès que hi ha hagut la presència de més professionals, més especialitzats i més informats. A més, les primeres dades recollides per l’organització són molt positives donat que en el marc dels dos salons s’han tancat més negocis que en edicions anteriors. Oró també ha dit que Fira de Lleida continuarà treballant en els pròxims mesos per incorporar nous sectors agraris poc representats.

D’altra banda, l’alcalde de Lleida ha dit que l’enquesta de satisfacció feta als expositors sobre el resultat econòmic de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit, indica que un 80% dels expositors valora els resultats de la fira molt positivament (millors que els de l’edició anterior); un 10% creu que han estat similars als de l’any passat, i el restant 10% creu que no han estat tan bons com els del 2014.

En el decurs de l’acte de cloenda del saló, Ros ha incidit en la importància dels sectors emergents presents a la Foira de Sant Miquel i Eurofruit, com són el dels drones i el dels regs, i ha assegurat que aquesta manifestació firal “segueix essent el referent del sector agroalimentari en l’àmbit de Catalunya, Espanya i el sud d’Europa”.

Joan Girona, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, ha dit que la Fira de Sant Miquel té un doble interès, el derivat de ser un parador de les novetats i innovacions que tenen lloc en el món agrari i el que respon “a la inquietud de la societat per allò que menja” i pel fet que en el futur els aliments poden arribar a ser un ben escàs. ”La gent no ha de veure els agricultors com un col·lectiu que es queixa quan hi ha una pedregada o una gelada o que no para de demanar subvencions, parlem d’un sector que produeix un bé bàsic com són els aliments”.

Girona ha recordat que Catalunya només produeix el 40% dels aliments que consumeix i ha d’importar el 60% restant, la qual cosa no és una dada alarmant però sí preocupant”. El director general creu que com a estratègia de futur caldria “incrementar una mica o com a mínim mantenir aquest 40%”. Finalment, ha advocat per la incorporació del coneixement i la tecnologia al món agrari: “en un món globalitzat, l’important és la competitivitat de les nostres empreses, i aquesta competitivitat s’aconsegueix produint un producte de qualitat a un preu competitiu i obrint mercats”. En aquest sentit, Girona ha lloat el programa de jornades tècniques desenvolupades en el marc de la fira, i que “contribueixen a difondre aquest coneixement i a aquesta tecnologia”.

Lliurament de premis

En el decurs de l’acte de cloenda han estat lliurats també els guardons als guanyadors del Premi del Llibre Agrari i del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles.

La 44a edició del Premi del Llibre Agrari, guardó dotat amb 6.000 euros ha estat (ex-aequo) per Manejo y gestión de maternidades porcinas II: la lactación, obra escrita per un grup de professionals de sector porcí llicenciats en Veterinària —coordinats per Emilio Magallón— i publicada per l’editorial Servet, i Guía de campo de los polinizadores de España, de Luis Óscar Aguado, Alberto Fereres i Elisa Viñuela, publicada per Mundi Prensa.

Quan al 9è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles, ha estat pel polvoritzador automotriu marca Agrifac model Condor 04, presentat per l’empresa Agrifac/Horticulture Solutions, SLU. El segon premi ha recaigut en l’empresa Agroptima, SL per l’equip de visualització de mapes per mitjà de l’app al móbil al seu software de gestió agrícola móbil amb tecnología GPS, mentre que el tercer premi ha estat per al sistema de captació d’informació de sensors presentat per l’empresa Modpow, SL.

Dins de la jornada sobre “Problemàtiques de sanitat vegetal en olivera” que s’ha desenvolupat a la Fira de Sant Miquel

El catedràtic d’Entomologia de la Universitat de Còrdova, Enrique Quesada, ha presentat avui a la Fira de Sant Miquel, un estudi per reduir la mosca de l’olivera mitjançant un fong. Es tracta d’un mètode que consisteix en reduir la població de primavera controlant la larva que abandona el fruit per ocupar el sòl a la tardor i l’hivern. “Utilitzem un agent biològic, el fong entomopatògen Metarhizium brunneum, que apliquem al sòl sota la copa de l’arbre. Quan la larva salta al mateix, hem comprovat que la següent campanya la població de primavera és molt més baixa”, explica Quesada.

Dins de la jornada sobre “Problemàtiques de sanitat vegetal en l’olivera”, organitzada per JARC-COAG, el catedràtic que ha elaborat l’estudi ha comentat que és un mètode totalment respectuós amb el Medi Ambient, que s‘ajusta a la normativa vigent i que no deixa residus de cap tipus. Fins ara, els pagesos utilitzaven insecticides químics de síntesi per al seu control, però la posada en marxa el 2014 d’una directiva europea d’us sostenible d’insecticides ha fet que es fomenti el desenvolupament d’un altre tipus de solucions al problema.

Actualment aquest sistema està en fase de desenvolupament, ja molt avançat, i amb aplicacions al camp amb molts bons resultats –més del 50% en plantacions d’Andalusia–. Ara només necessitem que alguna empresa es decideixi a desenvolupar-lo i comercialitzar-ho, tenint en compte que disposem de tot el suport de l’Administració”, explica.

La mosca de l’olivera és una de les plagues més difícils de controlar dins dels sector oleícola. Tal com explica Lluís Gaya, cap sectorial de l’olivera de JARC-COAG, “la campanya de 2014 a Catalunya es va reduir en un 20% la collita d’oli per causa d’aquesta mosca, el que es tradueix en unes 6.000 tones menys d’oli i en uns 18 milions d’euros menys.” Gaya comenta que enguany no hi haurà tanta afectació perquè ha estat un any molt més sec que la campanya passada i la humitat fa que proliferi aquest insecte.

D’altra banda, dins de la jornada també s’ha tractat sobre la Xylella Fastidiosa,  una malaltia que encara no ha afectat a Catalunya, però que ha comportat greus pèrdues a altres zones del sud d’Europa, principalment a Itàlia. Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, ha estat l’encarregat d’exposar el pla europeu i nacional establert per controlar aquesta greu malaltia, que un cop detectada s’eradica amb l’arrencada de l’arbre. El cap sectorial de l’olivera de JARC-COAG, Lluís Gaya, ha insistit en la necessitat de prevenir per tal que no arribin aquestes plagues a Catalunya i per això considera que és bàsic fomentar jornades i xerrades d’aquest tipus per informar i mantenir en alerta als pagesos productors.

Enrique Quesada

Una jornada tècnica celebrada avui en el marc de la Fira de Sant Miquel exposa diverses experiències d’èxit en la introducció de produccions alternatives i complementàries

La diversificació dels cultius pot esdevenir una oportunitat per determinades explotacions tant a nivell de complement dels ingressos de les seves produccions convencionals, com de desestacionalització de les necessitats de maquinària o de ma d’obra. La Jornada sobre “Cultius alternatius”, celebrada aquest matí en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, ha repassat noves experiències, la majoria de les quals iniciades amb èxit, relatives a conreus del safrà, el llúpol, el cànem, l’espelta, el magraner i la poma de muntanya. La sessió, que ha aplegat 70 assistents, ha estat organitzat pel Servei d’Ordenació Agrícola-Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del DARP i s’ha desenvolupat al Palau de Vidre de Fira de Lleida.

L’espelta, ideal per als secans de Lleida

Joan Guillaumet, de l’empresa Ceralia (Alguaire), especialitzada en la producció d’espelta, considera que aquest cereal “és molt interessant pera a la societat” ja que, al no haver tingut la millora varietal que han tingut els altres cereals durant la Revolució Verda al segle passat, té uns proteïnes i un gluten que són molt beneficioses per a la salut de les persones, sobretot pel que fa a la digestibilitat. Guillaumet defensa “la vessant agronòmica del cultiu de l’espelta que, tot i ser difícil, dóna un fruit d’excel·lent qualitat als nostres secans àrids”. Les condicions d’aquestes zones, “també ideals per a l’oli i el vi, no les trobem gairebé en cap altre part de Catalunya”, assegura Guillaumet.

L’empresari considera que “el cultiu d’aquest cereal ha d’anar adreçat a aconseguir la qualitat que la panificació d’alt nivell demana”, i que tenir un producte saludable és perfectament compatible amb aconseguir un pa amb un bon nivell organolèptic, visual i gustatiu. Respecte a la rendibilitat de la producció, segons Guillaumet està lligada al compliment de certs condicionants relacionats amb el maneig del cultiu, les bones pràctiques i l’acurat control de la qualitat del producte (nivell de proteïna) i la correcta comercialització en els mercats. A banda del pa, l’espelta s’utilitza també en l’elaboració de begudes i en rebosteria.

La poma de muntanya, reequilibri i revalorització territorial

“La poma de muntanya és molt interessant per als agricultors de Lleida pel dèficit de producte que hi ha i per les característiques del nostre territori”, afirma Ignasi Iglesias, especialista de l’IRTA. Respecte al primer tema, Iglesias recorda que l’Estat espanyol importa el 65% de la producció nacional (240.000 tones anuals). “Això és degut en part a la baixa competitivitat en comparació a altres països, ja que el 95% de la nostra producció està en zones de plana, i la poma no està adaptada a aquestes zones, la qual cosa va detriment de la textura, el color i de la presentació”. Iglesias afirma que “pujar la poma en alçada (a partir de 500 metres d’altitud) és aproximar-la al seu hàbitat natural”, i recorda que en països com el Kazakhstan creix espontàniament a més de 3.000 metres”. Creu també que el referent de Catalunya ha de ser Itàlia, on el 85% de la poma es fa en alçada, als Alps (18.000 hectàrees i 1.200.000 tones de producció), amb una simbiosi perfecta entre la poma, el vi, la ramaderia i el turisme.

Respecte al projecte iniciat per l’IRTA el 2009 a Lleida i que va registrar el 2012 les primeres plantacions, Iglesias considera que està funcionant força bé. Actualment hi ha plantacions de pomeres en alçada en 7 comarques catalanes (l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Baix Camp, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Val d’Aran, amb 66 hectàrees plantades en total) i enguany es preveu ja una producció de 720 tones, el 80% de les quals a la demarcació de Lleida. Quant al model d’explotació, és pot aplicar tant a grans empreses del sector consolidades com a petits productors que tinguin terreny sense ús i que ho plantegin com a complement a la seva activitat tradicional. Iglesias també ha explicat que l’experiència s’està canalitzant a través de dos vies (producció integrada i producció biològica). “Aquesta experiència és interessant perquè la gent està comprovant que aquest cultiu és totalment viable”.

Quant al territori, el tècnic de l’IRTA, considera que aquest cultiu és viable en moltes zones de muntanya on encara hi han pagesos i que pot suposar una alternativa per revaloritzar el territori i un complement important a l’economia local que ajudi a evitar l’envelliment de la població. Iglesias lamenta que zones com l’Aran, on ja no hi ha quasi activitat agropecuària, estan perdent molt des del punt de vista paisatgístic, amb més risc d’incendis i menys atractiu visuals”.

Estudien cultivar la mangrana roja a Lleida

Joan Chavarria, gerent de la firma Nova 2004 Consulting (Tortosa), explica que només fa 2 anys que tenen plantació de mangrana i que intenten adaptar noves varietats que ja es cultiven a països com EE.UU. i Israel (Smith, Acco, Wonderful). Chavarria creu interessant importar aquestes varietats “ja que la tradicionalment cultivada a l’Estat és mollar i incolora, i el que els nous mercats busquen és color, associat a l’antioxidant i a la salut”. Nova 2004 Consulting, amb plantacions a Huelva, Alacant, Castelló i Tarragona, està analitzant l’adaptació de les noves varietats a diferents entorns climàtics i actualment estudia conrear-la a les comarques de Lleida, “on hi ha una producció de magrana roja quasi anecdòtica”. Abans, però, “hem d’estudiar amb l’IRTA la viabilitat del cultiu a les terres de Lleida, ja que es tracta d’un clima continental amb molta calor a l’estiu, que va bé a la magrana, i amb gelades a la tardor i a la primavera, que en canvi són molt perjudicials”.

El gerent Nova 2004 Consulting considera que, tot i que limitat, hi ha mercat, encara que es tracta d’un cultiu molt complicat i car, a més de la competència de productors com Israel, Egipte i el Nord d’Àfrica. “En definiva, cal equilibrar molt bé l’oferta amb la demanda”.

El llúpol, un cultiu complementari més que alternatiu

Antoni López, especialista de l’IRTA en cultius intensius, ha explicat que el cultiu del llúpol és singular “perquè es tracta d’una planta que s’enfila molt i requereix mà d’obra i un tractament específic”. Actualment se’n produeixen unes 1.000 tones a tot l’Estat, un 98% —per tradició i condicions solars— a la província de Lleó i de la mà d’una sola empresa que té el monopoli de facto i que proveeix a totes les grans cerveseres. A Catalunya pràcticament no hi ha plantacions. “Tanmateix, ara, amb el sorgiment d’un rosari de petites cerveseres artesanals, hi han incipients intents de fer llúpol, com a Almacelles, on hi ha la plantació més gran de Catalunya (2 hectàrees), sorgida amb un plantejament clarament comercial”. López, creu que es tracta en tot cas d’un cultiu complementari més que alternatiu, i que es perfectament conreable a Catalunya, sempre en petites explotacions i amb el requisit imprescindible de que necessita reg i un sòl àcid (en sòls alcalins i bàsics com els de Lleida caldrien aportacions de ferro).

Safrà, un cultiu amb molt futur

“La nostra experiència amb el safrà és molt bona, buscàvem un cultiu alternatiu per als pagesos i ramaders i la nostra comarca té un clima perfecte per produir un safrà de gran qualitat”, afirma Manolo Ramírez, president de la Cooperativa del Safrà de les Garrigues i promotor d’aquest conreu. Ramírez creu que “es tracta d’un cultiu amb molt recorregut futur” ja que hi ha molta més demanda que oferta, i molta part del que circula internacionalment està adulterat o és de poca qualitat. El màxim responsable de la cooperativa explica que la cooperativa, creada fa un any per unificar tota la producció en una marca i vetllar per la seva qualitat, compta ja amb 100 socis, la majoria de Lleida però amb productors de tot Catalunya (un 98% dels productors catalans).

Actualment s’elabora encara poca quantitat, “enguany farem uns 15 quilos de la millor qualitat”, tot i que l’objectiu és arribar als 50 en tres o quatre anys (a tot l’Estat se’n fan 1.200 quilos, i es considera el millor del món). El preu del quilo a l’Estat és de 8.000 euros i de 24.000 dòlars als EE.UU. “Es tracta d’un cultiu manual que no es mecanitzable i d’aquí el preu elevat, però al mateix temps tampoc necessita molta superfície i l’hectàrea és molt rendible”. La producció s’adreça al mercat interior, tot i que l’entitat també està negociant exportacions a països com França, Xina o Veneçuela.

Cànem, un cultiu encara experimental a Catalunya

Marcelo Astudillo explica que la seva empresa, Naturgem, porta dos anys experimentant amb el cultiu del cànem industrial i analitzant quina varietat —treballa amb 3 diferents— és més adequada al territori on la cultiven (el Delta de l’Ebre). Segons la Generalitat, és l’única plantació d’aquest tipus de Catalunya. El producte té usos medicinals (gràcies a la presència de Cannabidiol o CBD) i a la indústria alimentària. El cànem es destina bàsicament a l’exportació (Alemanya, EE.UU.).

Com a dada anecdòtica explica que la similitud entre el cànem industrial i la marihuana li ha comportat algun problema amb les autoritats, tot i que el primer “no és en absolut tòxic” i té un psicotròpic (detetrahidrocannabinol o THC) molt menor que la segona. La llei permet un 0,2% de THC (la marihuana pot arribar al 10 o 15%) i el cànem cultivat per Naturgem ha assolit només el 0,06% El cànem és una varietat de la planta Cannabis destinada a l’ús industrial (fibres tèxtils), medicinal i alimentari, amb un percentatge molt petit THC respecte a les plantes destinades a l’ús recreatiu.

Sí als cultius alternatius

Els organitzadors de la jornada destinada a presentar noves oportunitats materialitzades en nous cultius i de noves tècniques de producció o noves zones de conreu per als cultius tradicionals, consideren molt interessant el conreu de noves varietats com a cultius alternatius o complementaris als tradicionals. Els assistents han pogut posar en comú i debatre diferents experiències que s’estan duent a Catalunya sobre aquests cultius alternatius per tal de valorar la seva viabilitat tant des del punt de vista climàtic i tecnològic com des del punt de vista comercial.

L’empresa lleidatana Trencadora d’Ametlles Martí diversifica mercats i ja exporta a països com Illes Maurici, Líban, Egipte o Malta

“Un producte de qualitat té moltes possibilitats de comercialització: nosaltres ja exportem a països tan diversos com Illes Maurici, Líban, Egipte o Malta”, explica Salvador Martí, director de l’empresa familiar Trencadora d’Ametlles Martí, de Maials (el Segrià), l’única firma productora directa i comercialitzadora d’ametlles present a la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida.

Salvador Martí considera que l’obertura de nous mercats és un dels instruments bàsics per créixer i capejar la crisi, i en aquest sentit, i a banda del mercat nacional, l’empresa lleidatana exporta també a països com Alemanya, França, Grècia i República Txeca, entre altres. “Bé, les exportacions a Grècia havien pujat molt en els darrers anys però ara, amb la manca de liquiditat, les operacions es compliquen”, matisa Martí.

Amb 17 anys de trajectòria, la firma de Maials trenca uns 100.000 quilos diaris d’ametlla en època de collita, i comercialitza uns 12 milions de quilos l’any. Concretament, l’empresa ven ametlla pelada, filetejada, granulada i en farina, alhora que recicla el clafoll sobrant com a biomassa.

Més informació:
Salvador Martí — tel. 639 22 26 63

La 8a Jornada de Sanitat Vegetal aborda la malaltia del foc bacterià i d’altres plagues als conreus de Ponent

“No podem parlar de control del foc bacterià, però podem assegurar que es pot conviure amb ell sense haver d’arribar a la solució més dràstica que és l’arrencada d’arbres”. D’aquesta manera es manifestava Xavier Auqué, cap de Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal a Lleida, en la 8a jornada de Sanitat Vegetal desenvolupada aquest matí a la Fira de Lleida.

Auqué ha explicat que des que l’1 de març les comarques de la plana de Lleida afectades pel focus d’aquest bacteri –Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell i Garrigues– van deixar de ser zona protegida, els tècnics del departament d’Agricultura van aconsellar als pagesos afectats que s’havia de passar a una segona fase, ja que la malaltia no es podia eradicar: la convivència activa. “El protocol d’aquesta fase no obliga a arrencar els arbres malalts, ni tampoc indemnitza als pagesos, però estan obligats a que la parcel·la quedi neta de foc bacterià mitjançant tot un seguit d’eines que faciliten els tècnics del departament de Sanitat Vegetal. El pagès pot triar quin sistema aplica a la seva plantació, considerant que el tractament i el control del focus té uns costos i que cal invertir-hi un temps”.

El departament d’Agricultura porta un control exhaustiu dels arbres infectats, que enguany han estat 5.070 a les cinc comarques de la plana de Lleida. D’aquests arbres s’han arrencat menys de 10 ha, mentre que l’any passat se’n van haver d’arrencar 125. Xavier Auqué assegura que “aquestes dades demostren que és possible conviure amb el foc bacterià, tal com estan fent a països com Bèlgica des de fa més de 15 anys”. Tot i així, Auqué aconsella no baixar la guàrdia perquè les èpoques de major propagació del bacteri Erwinia amylovora són la primavera i els mesos de setembre i octubre, en que la meteorologia –pluja i pedregades– pot afavorir nous contagis.

Cal recordar que Catalunya va patir focus de foc bacterià els anys 1998 i 1999 a Corbins i Torre-serona, el 2003 a la Cerdanya, i el 2007 a la zona fructícola de Girona. Tots aquests focus van ser totalment eradicats. Els anys 2013 i 2014, però, van apareixer diversos focus a la zona fructícola de Lleida que ha provocat que aquestes 5 comarques de Lleida perdin l’estatus de zona protegida.

D’altra banda, Andreu Taberner, responsable de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal del DAAM, ha parlat del control de les males herbes, concretament de la presència de Teosinte en camps de panís a Catalunya; de la detecció de poblacions de Sorghum halepense resistents a herbicides inhibidors de la ALS (sulfunilurees, imidazolinones, triazolopyrimidines) a Catalunya, amb indicacions per a la seva gestió, i de les darreres novetats en resistència de les males herbes als herbicides.

Taberner ha donat prioritat sobretot al control integral i ha aconsellat als pagesos que no es basin exclusivament en l’aplicació d’herbicides, sinó que ho combinin amb mètodes alternatius com per exemple, en el cas dels cereals, amb la rotació de conreus, el retard de la sembra i el treball del sòl.

La jornada també ha abordat temes com el desenvolupament de nous fitoreguladors, així com també la gestió integrada de plagues i l’ús sostenible dels productes fitosanitaris.

El conseller d’Agricultura assegura que les innovacions en la gestió de l’aigua permeten incrementar la seguretat alimentària

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha assegurat que amb les noves tecnologies s’aconsegueix un reg més sostenible, que requereix un mínim consum d’aigua i, alhora, s’augmenta la producció amb una reducció important dels costos. Durant la inauguració de la jornada tècnica “L’Espai de transferència tecnològica en reg”, que ha organitzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a l’Illa del Reg en el marc de la 61a Fira Agrària de Sant Miquel i el 30è Saló Eurofruit, Ciuraneta també ha dit que les innovacions aplicades al reg afavoreixen l’increment de la seguretat alimentària.

El representant de l’empresa Vèrtex, Antoni Riba, ha presentat un GIS (Sistema d’Informació Geogràfica), que permet la gestió i l’inventari del reg en comunitats de regants i en finques agrícoles. Amb aquesta tecnologia s’aconsegueix gestionar, analitzar i visualitzar geogràficament el sistema de reg de cada parcel·la (pous, arquetes, canonades, etc.), disposar d’una base de dades completa i complexa i de fotos aèries (per mitjà de drons o avionetes) i d’imatges per satèl·lit. També es poden digitalitzar mapes en paper. Així, l’empresa facilita la creació de fitxes personalitzades de cada parcel·la.

Segons Riba, el rendiment econòmic del GIS es demostra pel fet que el software no té cost –la programació és lliure–, les dades cartogràfiques s’obtenen gratuïtament de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el hardware té un preu baix i la generació de dades va en funció a la demanda, encara que els costos són perfectament assumibles.

El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, Joaquim Montserrat, ha tractat sobre un sistema de comporta semiautomàtic per a reg a tesa (grans projectes de reg), que té un cost energètic nul, una baixa inversió (per exemple, no calen canonades) i si el sòl és profund i no massa filtrant, es pot aprofitar bé l’aigua. L’únic inconvenient és que requereix força mà d’obra.

Durant la jornada també s’ha tractat de les eines disponibles per a una millor gestió del reg, les mesures de l’estat hídric amb sensors, els sistemes de telecontrol per canals, les millores en el disseny de filtres de sorra per a la reducció del consum energètic en la instal·lació de reg per degoteig, la gestió de les comunitats de regants o l’ús de microaspersors en el control antigelada.

Aquest ha estat el primer any de l’aplicació de la PAC 2014-2020, amb la nova distribució dels ajuts directes: pagament bàsic, greening, ajuts als joves, ajuts associats; i també amb la sol·licitud dels nous ajuts del nou PDR català, aprovat per la Comissió Europea el passat 28 de juliol

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Ciuraneta, acompanyat de la directora general de Desenvolupament Rural, Ester Peña, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat aquesta tarda, al Saló de Congressos de Fira de Lleida, la jornada tècnica ‘La PAC 2014-20120: balanç campanya DUN 2015’, que s’ha celebrat en el marc de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i de la 30a edició de la Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola ‘Eurofruit’, i en què s’ha analitzat la campanya DUN 2015 i s’ha explicat la situació d’aquest primer any, insistint en el compromís del Departament en una gestió eficaç i eficient dels fons europeus, que tenen una especial rellevància en aquests moments de crisi.

Val a dir que els ajuts gestionats en aquesta campanya comportaran el pagament de més de 330 milions d’euros, comptant amb els ajuts directs i els ajuts de desenvolupament rural.

Jordi Ciuraneta ha obert la seva intervenció fent palès que “aquest ha estat el primer any d’aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020, amb un nou sistema de pagaments directes, una nova assignació de drets de pagament base i un nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR); “ha estat un any extremadament complicat, amb un canvi total dels ajuts, tant pel que fa

als pagaments directes (el pagament base, pagament verd o greening, pagament als joves i ajuts acoblats) com al Contracte Global d’Explotació (nous ajuts de competitivitat, incorporació de joves, diversificació, mitigació del canvi climàtic, agroambientals, agricultura i ramaderia ecològica i zones amb limitacions naturals). El nou sistema de pagaments directes és molt complicat i això ha comportat la necessitat de fer un esforç important en formació i difusió dels nous ajuts, adaptació de les explotacions agràries als requisits del pagament verd i als requeriments dels ajuts, adaptació de la DUN 2015 i de tots els sistemes informàtics, etcètera”.

Ciuraneta ha afegit que a aquesta situació s’ha sumat un retard considerable en l’aprovació del PDR 2014-2020, que no va ser aprovat fins finals del mes de juliol, un cop finalitzat el període de sol·licitud dels ajuts. Concretament, “el PDR de Catalunya va ser aprovat el 28/07/15, després de més d’un any d’intenses negociacions amb els seus representants tècnics, en les que el Departament ha treballat per tal de donar a entendre el posicionament del PDR català a la Comissió Europea, ja que aquest respon a les característiques que defineixen una Catalunya amb una gran diversitat productiva, climàtica, i social”, ha constatat el conseller.

D’aquí que –com ha dit Jordi Ciuraneta- l’objectiu d’aquesta jornada és fer un primer balanç sobre la implementació d’aquests nou període, “fent un balanç de la DUN 2015 i dels objectius aconseguits i explicar el nou PDR 2014-2020, un cop aprovat per la Comissió, centrant molt la informació en aquelles mesures adreçades  les explotacions agràries. Així, en la jornada es tracten tant sobre la situació dels ajuts del primer pilar, els ajuts directes, com sobre els ajuts del PDR.

En el primer any d’aquest nou model, els agricultors catalans han presentat un total d’unes 57.000 Declaracions Úniques Agràries (DUN), amb un total de 54.000 explotacions que sol·liciten ajuts directes de la PAC; i aquestes 54.000 DUNs representen prop de 140.000 sol·licituds d’ajuts directes.

Així, Ciuraneta ha assenyalat que els ajuts directes, que formen part del primer pilar de la PAC, tenen com a finalitat donar suport a la renda de les explotacions agràries per tal d’assegurar-ne el seu manteniment; evitar l’abandonament de les terres, de l’activitat agrària, i el despoblament del medi rural, fomentar l’equilibri territorial; l’obtenció i subministrament d’aliments de qualitat a la ciutadania.

Quant al segon pilar de la PAC – PDR 2014-2020, el conseller ha indicat que el PDR és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agrari i forestal. El nou PDR català compta amb un pressupost de 810,8 M€ que es distribueix en: 404,9 M€ de la Generalitat,  348,6 M€ dels fons europeus FEADER, i 57,3 M€ de l’Estat. I mentre la UE i la Generalitat de Catalunya incrementen el pressupost al Programa, l’Estat espanyol redueix la seva aportació en un 75% en relació amb el període 2007-2013, ha criticat Jordi Ciuraneta, qui ha incidit en què l’Estat, intentant canviar tot per a no canviar res, el que ha acabat fent és que Catalunya, que esperàvem més ingressos amb els reglaments comunitaris i nou PDR, no els tindrem”, i ha afegit que estem “en un sistema clarament intervingut”, i que “la PAC és bona però ha de ser justa i equitativa per a tothom”, i no aplicada amb arbitrarietat.

Finalment, la directora general de Desenvolupament Rural, Ester Peña, ha clos aquesta jornada, destacant la importància del sector productiu lleidatà i d’aquesta jornada en el marc de la Fira, per tal d’oferir de primera ma, la informació que en aquests moments s’està tractant, als agricultors i ramaders.