Category Archives: Notícies

El sindicat JARC organitza una jornada a la 67a Fira Agrària de Sant Miquel

El Saló Segrià del Pavelló 1 de Fira de Lleida ha acollit avui la jornada “Olivera i fruita seca: ajuts de la nova PAC i màxim aprofitament dels recursos naturals”, on s’han explicat els beneficis de la tècnica anomenada Keyline per l’aprofitament de l’aigua de pluja i per evitar l’erosió dels camps de secà. La jornada, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i pel sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), s’ha dut a terme en el marc de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

La ponència sobre la tècnica Keyline ha anat a càrrec de l’oleïcultor i enginyer agrònom Ivan Caelles, el qual ha explicat als nombrosos assistents a la jornada la seva experiència en camps d’oliveres de la Vall de Barcedana, a la comarca lleidatana del Pallars Jussà. Caelles ha informat que aquesta tècnica, creada fa un segle per l’agricultor i enginyer australià P. A. Yeomans, és especialment interessant per als cultius de secà en terrenys amb una orografia en pendent d’entre un 4 i un 8% de desnivell.

Bàsicament, es tracta d’analitzar l’orografia del terreny gràcies a la tecnologia dels satèl·lits i dels aparells amb làser per tal d’habilitar unes línies clau als camps que facin que l’aigua de pluja circuli per elles i regui el terreny de manera homogènia. Així s’eviten els regatells que erosionen el terra i que desaprofiten l’aigua en zones de poca pluviometria, cada vegada més afectades pel canvi climàtic.

Caelles va animar els productors a aplicar aquest sistema, que considera senzill i força rendible. Segons ell, és molt indicat en plantacions d’oliveres, ametllers i de festuc, però també en cultius extensius de cereal. De fet, ha afegit que la tècnica fins i tot ofereix avantatges en cultius amb regadiu, optimitzant la funcionalitat del subministrament pels tubs de plàstic.

Per altra banda, a la jornada també s’ha informat sobre les noves ajudes europees de la PAC, que es preveuen implementar el 2023. Al respecte, Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, s’ha mostrar crític sobre la futura normativa perquè, de fet, va en contra de la idea inicial de fer-les cada vegada més senzilles. “Sempre ens han dit que ho volen fer més fàcil, però cada vegada és més complex”, ha afirmat.

Bàsicament, Vidal ha explicat que a partir del 2023 la PAC canvia el seu model i beneficiarà els agricultors afiliats a la Seguretat Social com autònoms o aquelles persones que demostrin que més del 25% dels seus ingressos totals provenen de l’activitat agrària. També ha dit que es preveu que els nous ajuts siguin d’un mínim de 300 euros i d’un màxim de 100.000, a la vegada que troba a faltar que els controls arribin a tothom.

La Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” ha analitzat com estalviar costos i assolir una major eficiència energètica

“Els principals factors d’estalvi energètic en una explotació porcina s’aconsegueixen per mitjà d’un disseny intel·ligent de la granja (orientació, materials de construcció, aïllament), de l’elecció d’uns equips eficients (motors, etc.), del fet de dimensionar amb precisió la potència d’aquests equips a les necessitats reals de la granja i, pel que fa als costos, de l’adaptació de certs processos de la gestió de la granja —com el moment de l’alimentació o la neteja— als períodes del dia en que el cost de l’energia és més econòmica”, segons ha explicat Gerardo Blanco, membre del Centre d’Estudis Porcins i professor del Departament de Ciència Animal de la UdL, en el decurs de la Jornada sobre “Gestió de l’impacte ambiental en granges de porcí intensiu” celebrat aquest dissabte en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

Blanco, qui en el marc de la jornada ha parlat de la gestió de l’energia a les explotacions de porquí, ha dit que “Catalunya té un sector porcí molt productiu, però té el repte de ser més sostenible i cal rebaixar l’impacte ambiental de les granges”. Blanco considera que “tenim molta feina pendent a fer per reduir el consum de recursos i per ser menys contaminants”, tot i que també reconeix que “hi ha un rebuig social respecte a aquest sector desproporcionat, segurament per desconeixement de la realitat”.

El professor de la UdL ha remarcat que cal abaratir la gestió energètica de les granges de porcí, que afecta àmbits com la ventilació, la calefacció, l’alimentació o la il·luminació. “És un aspecte força essencial”, i avisa que moltes explotacions “fan un mal ús d’aquesta consum energètic, que suposa un 2,5% del cost total de l’explotació i el 10% dels costos no relacionats amb l’alimentació”.

Blanco ha explicat que es pot reduir l’estalvi energètic negociant un contracte intel·ligent amb la companyia subministradora, evitant un excés de consum respecte a la potència contractada (que penalitza molt la factura) o recorrent a l’autoconsum, amb grups electrògens —poc eficients—, instal·lacions fotovoltaiques o instal·lacions eòliques (que només funcionen bé en cotes altes), amb la possibilitat afegida de vendre l’excedent.

El ponent ha remarcat que la calefacció pot suposar el 70% del total del consum energètic de la granja. Actualment, l’energia tèrmica necessària a les maternitats, granges d’engreix, etc., s’obté majoritàriament a través de l’energia elèctrica (mantes elèctriques), un recurs que avui dia ha esdevingut molt car, a través de la hidrotèrmica obtinguda amb biomassa (mantes tèrmiques) o a través de canons de calor, que tenen un consum molt elevat.

Alternatives energètiques
El ponent ha proposat com alternatives l’energia geotèrmica (subterrània), la solar tèrmica (que pot proporcionar fins a un 35 o 37% d’estalvi energètic) o, com a novetat, la puritèrmia, és a dir, l’obtenció de la calor a través d’un sistema instal·lat en una bassa de purins (amb estalvis energètics de fins al 50 o 60%).

Blanco ha afirmat que aspectes com l’orientació de la granja són bàsics, i que una granja orientada al sud pot aprofitar un 47% de l’energia solar que rep, enfront del 28% d’una orientada al nord. També ha destacat que una placa fotovoltaica aprofita entre un 23 i un 24% de l’energia solar, mentre que els panells solars tèrmics de tubs buits poden assolir el 70%.

Blanco s’ha referit també a l’estudi del centre d’Estudis Porcins entre 60 granges de porc de tot l’Estat que no consumeixen electricitat per a la calefacció (la majoria de Lleida i Osca), en el qual s’ha calculat el cost mig energètic anual per plaça en les granges de 3 fases (cicle tancat) és de 176 kilowatts, mentre que a les granges de fase 1 i 2 és de 131, 6 kilowatts, a les granges de fase 1 és de 130,43 kilowatts i a les granges de fase 2 és de només 7,27 kilowatts. La fase 1 correspon a reproductores amb garrins fins al deslletament; la fase 2 a garrins des del deslletament fins als 20 kg de pes; la fase 3 a porcs des dels 20 kg fins al pes de sacrifici; les fases 1 i 2 a truges reproductores i garrins fins als 20 kg de pes, i les fases 1, 2 i 3 al cicle tancat (totes les fases).

Les dejeccions, el gran repte ambiental del sector porcí
Pel que fa a la gestió de dejeccions, Blanco ha destacat que són el gran repte ambiental del sector porcí i que, dins del projecte PECT Porcí Tecnològic que desenvolupa el Centre d’Estudis Porcins a Torrelameu, s’està construint un parc tecnològic de tractament de purins en el qual es farà el seguiment de 3 o 4 tractaments innovadors i estarà accessible per a la seva visita a tot aquell que estigui interessat. El contacte del centre està a la pàgina web www.elcep.net

“Caldria rebaixar un 10 o un 20% més a petjada hídrica de les granges”
De la seva banda, Joan Cartanyà, dels Grup de Gestió Porcina de la UdL, qui ha parlat de la gestió de l’aigua i l’alimentació en les granges porcines, ha incidit en la importància de controlar la pressió i el cabal i la pressió de l’aigua, i també en la necessitat de gestionar correctament l’alimentació, responsable d’una gran part de la petjada hídrica (el volum d’aigua que consumeix la granja en un any) d’aquestes explotacions. En aquest sentit, Cartanyà advoca per l’alimentació de precisió, sigui per corral, per nau o per individu. “Des del 1990 la petjada hídrica ha disminuït un 30%, però hauríem de rebaixar-la un 10 o un 20% més”.

El tècnic de la UdL ha dit també que les explotacions porcines provoquen un cert rebuig social ja que s’identifiquen amb empreses poc sostenibles, quan en realitat només suposen el 2% de la petjada hídrica, mentre que altres processos (l’aigua que es consumeix als escorxadors i sobretot per a l’alimentació. És a dir, l’aigua de regadiu per a la producció de les matèries primeres del pinso) són els que exigeixen més consum d’aigua.

La jornada ha estat organitzada pel Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

L’objectiu del joc és que infants i joves tinguin interès per “fer de pagès”

Un videojoc sobre l’Horta de Lleida creat al laboratori del Parc Científic i Tecnològic de Gardeny ha estat presentat avui públicament a l’estand de l’Ajuntament de Lleida, en el decurs de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola). La Fira de Sant Miquel ha acollit avui el Dia de l’Horta amb diferents iniciatives, i una d’elles ha estat la presentació del videojoc, que permet als infants i al jovent simular que fan de pagès a l’Horta de Lleida. La presentació ha estat presidida per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que fins i tot ha fet una petita demostració amb el videojoc de l’Horta.

L’objectiu de la iniciativa és, per una banda, promocionar l’Horta de Lleida, un peculiar espai agrícola intensiu i de regadiu que envolta la ciutat, a la vegada que es vol apropar les activitats agropecuàries als més joves. “Vam pensar que una bona manera de fer-ho era a través d’un videojoc”, ha explicat Andreu Ibáñez, fundador de Lleida Drone, que ha liderat la proposta. Aquest joc virtual, que es podrà descarregar gratuïtament a partir de gener del proper any, permet els participants fer de pagès: conrear, portar el tractor, collir fruita i tot tipus de tasques agrícoles i ramaderes.

Ibáñez afegeix que la primera versió del videojoc està localitzada a la partida de Sot de Fontanet, però en el futur es podrà fer de les diferents contrades de l’Horta de Lleida. “Aquest és un projecte a mig i llarg termini, que es podrà actualitzar cada cert temps”, ha dit. El joc, que reprodueix virtualment els diferents indrets del territori, com ara les torres, les granges i els camps, té una finalitat totalment pedagògica i didàctica. “Evidentment, hem fugit dels elements violents que acostumen a tenir els videojocs. Aquí no es tracta de matar ningú, sinó que senzillament es fa de pagès, que pot ser força divertit”, segons Ibáñez.

En acabar la presentació del videojoc, els assistents han pogut gaudir de diferents productes innovadors de l’Horta de Lleida, i a la tarda s’han lliurat els nous diplomes amb el segell de la Marca Horta a diferents agricultors i empreses. També s’han presentat diversos projectes d’emprenedoria relacionats amb l’Horta de Lleida, un territori que està en procés de renovació de la seva activitat agropecuària tradicional.

Sant Miquel a la presentació de noves propostes tecnològiques

El gran repte de la robòtica agrícola és avançar en la multifuncionalitat dels enginys, la qual cosa és d’una complexitat enorme, segons ha explicat avui el promotor de Robòtica de l’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, Jesús Pablo, durant la seva presentació de la jornada “Automatització d’operacions de robots mòbils en entorns agrícoles (projectes Robs4Crops, Scorpion i agROBOfood)”, que ha acollit l’Àgora Tecnològica de l’Àrea 5G de Ponent, “LleidaON” de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Tot i que la tecnologia aplicada a l’agricultura s’ha desenvolupat força els darrers anys, el gran problema dels robots és que, per ara, només fan una tasca concreta, però no són pas multifuncionals, segons Pablo que, no obstant, ha animat tothom a presentar idees i projectes tecnològics que es puguin desenvolupar amb finançament europeu i amb la col·laboració d’empreses. Precisament, l’Eurecat, que és un centre proveïdor de tecnologia innovadora a les empreses per tal de donar resposta a les seves necessitats d’innovació, ofereix assessorament i gestió de les iniciatives, en aquest cas robòtiques, que tinguin interès. “És el moment de fer recerca i, si tenim bones idees, cal plantejar-les”, segons Jesús Pablo.

De fet, Pablo va comentar que ja hi ha moltes i bones propostes, però sovint manca el finançament perquè tirin endavant, en la qual cosa també pot assessorar l’Eurecat, una entitat amb presència en molts països. El ponent també va destacar la importància de la promoció i de la creació de finques experimentals i, evidentment, del foment de l’entorn digital per facilitar la innovació i l’aplicació de nova tecnologia, com ara el 5G.

La Fira de Sant Miquel compta enguany al Pavelló 4 amb un estand de l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, el qual funciona com una àgora tecnològica amb un atapeït programa d’activitats. La iniciativa  compta amb el suport del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat i es duu a terme dins de l’Estratègia 5G de Catalunya, amb la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, Fundació i2CAT, Cambra de Comerç de Lleida, Diputació de Lleida, la Paeria de Lleida i Telefónica.

L’esdeveniment professional, amb un miler de participants, tractarà sobre les solucions al despoblament de les zones rurals

La ciutat de Lleida acollirà el proper any el V Congrés Nacional d’Enginyers Agrònoms, que comptarà amb un miler de participants i que es durà a terme a la Llotja de Lleida entre els dies 26 i 29 de setembre de 2022. Aquest gran esdeveniment s’ha presentat avui en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

La principal temàtica que s’abordarà en el congrés serà la problemàtica del despoblament de les zones rurals des del punt de vista de les solucions que poden aportar els enginyers agrònoms, incidint també en les polítiques de la Unió Europea sobre la problemàtica i centrant-se en la innovació i en la tecnologia per revertir la situació. Les dates del certamen, del 26 al 29 de setembre, permetran que bona part dels participants, molts de països llatinoamericans i europeus, aprofitin per visitar la propera edició de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit.

Durant la presentació del congrés, Domènec Vila, delegat del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Lleida, va aprofitar per alertar de la manca de vocacions en una professió que té molta demanda laboral, que només a Lleida va quantificar en una quinzena de contractes al mes. En aquest sentit, el certamen nacional també pretén fomentar aquesta enginyeria entre el jovent, tal i com va passar en la darrera edició, que es va celebrar fa 3 anys a la ciutat de Còrdova, on van créixer les matriculacions universitàries en aquest sector. En aquest sentit, els organitzadors esperen involucrar els estudiants d’enginyeria agrònoma de la Universitat de Lleida (UdL).

Vila també va destacar les bones condicions de les instal·lacions de la Llotja per acollir aquest gran esdeveniment i va agrair a l’Ajuntament de Lleida tot el seu suport, mentre que Paco Cerdà, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Turisme de la Paeria, va felicitar-se pel fet de fer coincidir el congrés amb la Fira de Sant Miquel, a la vegada que va recordar que la ciutat de Lleida ofereix una bona oferta de serveis per als participants a fires i congressos, “molts del quals segurament tornen a visitar la ciutat”.

Per últim, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, va destacar les sinergies que faran que la Fira de Sant Miquel i el V Congrés Nacional d’Enginyers Agrònoms es beneficiïn mútuament i va comentar que “es tracta d’una bona oportunitat per potenciar Lleida”, a la vegada que promocionarà una enginyeria “que és una sortida professional molt recomanable pel jovent”.

Fira de Lleida inaugura al Pavelló 4 una exposició per commemorar el 50è aniversari del Premi del Llibre Agrari, guardó convocat en el marc de la Fira de Sant Miquel

La Fira de sant Miquel i Eurofruit han acollit avui la inauguració de l’Exposició “50 Anys de Llibre Agrari”, una mostra amb les portades de totes les obres guanyadores d’aquest guardó convocat des de 1972 en el marc del saló lleidatà, que inclou també fotografies històriques i una pantalla tàctil on es poden consultar cronològicament tots els títols premiats. L’exposició es pot veure fins diumenge a la Fira de Sant Miquel, i posteriorment s’instal·larà de forma itinerant en altres espais.

Santiago Planas, enginyer agrònom i secretari del guardó, ha dit durant l’acte que l’exposició “és un llarg recorregut que reflecteix l’esforç dels autors i dels membres del jurat” per difondre diferents aspectes del món de l’agricultura i la ramaderia, afegint que, malgrat l’avenç dels formats digitals, el llibre segueix essent una eina útil de difusió de coneixements. Planas ha recordat que en algunes edicions s’han presentat fins a 50 llibres, essent el total d’obres registrades en aquestes cinquanta edicions superior al miler.

Planas s’ha referit dos personatges entranyables com són Hermenegild Toll Vilaplana, responsable dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Lleida, i Jordi Marimón Sarrà, editor i fundador de Dilagro, els dos impulsors del premi. Igualment, ha fet menció del professor Luis Márquez, jurat durant vàries edicions del premi i guanyador de la del 2012, i a llibres de referència que han obtingut el guardó com Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. També ha recordat que el naixement del premi coincideix amb els inicis dels estudis superiors agraris a l’ETSEA.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha comentat que l’escriptor i polític romà Cató el Vell ja va escriure al 160 a.C. un tractat d’agricultura, De Agri Cultura, “en el qual ja es deia que dels agricultors surten els millors homes”, recordant d’aquesta manera la llarga tradició que té literatura agrícola i la importància d’aquest sector econòmic.

També han participat en l’acte, entre altres, Carmen López, presidenta de la Junta del Col·legi de Veterinaris de Lleida; Josep Dadón, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya; Domènec Vila; delegat a Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, i Narciso Pastor, vicerector de la UdL.

Els actes commemoratius
D’altra banda, per commemorar l’efemèride, la Universitat de Lleida ha habilitat una biblio-guia virtual, que esdevindrà permanent, en la qual s’exhibeixen les portades i una petita ressenya de totes les obres premiades en el decurs dels darrers cinquanta anys (https://biblioguies.udl.cat/llibreagrari/). A la biblio-guia s’ha afegit una col·lecció virtual de cartells anunciadors, material gràfic i catàlegs de les anteriors edicions de Sant Miquel, permetent un interessant recorregut històric pel certamen lleidatà.

Guanyadors de l’edició del 2021
Cal recordar que Plagas agrícolas, escrit per Ferran García i Francisco Ferragut i editat per M.V. Phytoma-España ha estat el guanyador de la 50a edició del Premi del Llibre Agrari, mentre que Philaenus spumarius: una nueva estrategia para reducir sus poblaciones, escrit per diversos autors i publicat el febrer de 2021 a la revista tècnica Phytoma España, s’ha endut la 6a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Ambdós guardons estan convocats per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit. El Premi del Llibre Agrari està dotat amb 3.000 euros, mentre que el Premi de l’Article Tècnic Agrari, té una dotació de 1.000 euros. El lliurament dels premis es farà en l’acte de cloenda de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit.

L’empresa lleidatana Aerofor ofereix formació de pilotatge, distribució d’aeronaus i assessorament als agricultors

La fumigació dels cultius amb drons a la demarcació de Lleida donarà un gran salt quantitatiu els propers anys gràcies a empreses com Aerofor, que es dedica a la formació de pilots, distribució i assessorament envers l’utilització d’aquestes aeronaus no tripulades. Així ho ha manifestat avui el director comercial i cofundador d’Aerofor, Eduard Ibáñez, durant la jornada “Drons a l’agricultura, i ara què?” desenvolupada a l’Àgora Tecnològica de l’Àrea 5G de Ponent, “LleidaON”, en el marc de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Aerofor, empresa d’origen lleidatà, apostarà decididament el proper any per la fumigació amb drons i d’entrada preveu aplicar tractaments fitosanitaris a més de 2.000 hectàrees, de les quals més de la meitat a la demarcació de Lleida, segons Ibáñez. En tot cas, en la seva intervenció va voler aclarir que les aeronaus són molt indicades, sobretot, pel tractament dels cultius extensius, com ara l’arròs o el panís, però no ho són tan pels fruiters. Segons ell, els arbres fruiters amb més de 3 anys tenen un fullatge que dificulta la permeabilitat de la fumigació amb drons. Tampoc és ideal per a la vinya, tot i que depèn del tipus de tractament i de les condicions en què s’hagi de fer.

Tanmateix, Ibáñez va animar a fer aquesta mena de tractaments amb drons sempre que sigui possible, ja sigui adquirint i pilotant una aeronau o contractant empreses especialitzades. El cofundador d’Aerofor va explicar que la UE està treballant en una nova directiva europea per 2023 —que després s’haurà de desplegar amb un nou real decret i reglamentacions— amb l’objectiu, en principi, de diferenciar entre els drons i els avions i de simplificar els permisos i la burocràcia per tal de fer vols no tripulats.

Mentre tot això arriba, Ibáñez va aconsellar seguir totes les indicacions actuals i fins i tot avisar d’antuvi a les autoritats de la zona on cal fer els vols per tal que no hi hagi conflictes. També va aconsellar utilitzar l’aplicació ENAIRE Drones, una empresa del Grup Fomento que gestiona la navegació aèria a Espanya per volar amb seguretat amb els drons. Després de la seva ponència, els assistents van poder gaudir, al mateix Pavelló 4 de Fira de Lleida, d’una demostració d’un dron de gran mida i capacitat condicionat per a la fumigació de cultius.

La Fira de Sant Miquel compta enguany al Pavelló 4 amb l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, el qual funciona com una àgora tecnològica amb un atapeït programa d’activitats. La iniciativa  compta amb el suport del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat i es duu a terme dins de l’Estratègia 5G de Catalunya, amb la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, Fundació i2CAT, Cambra de Comerç de Lleida, Diputació de Lleida, la Paeria de Lleida i Telefónica.

L’alcalde de Lleida i l’alcaldessa de Vic signen un acord per organitzar un Congrés-Fira de Bioeconomia Innovació i Tecnologia amb seu compartida i destinat a impulsar el sector agrolimentari

Anna Erra, alcaldessa de Vic i presidenta de l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de Vic, i Miquel Pueyo, alcalde de Lleida i president de la Fundació La Fira de Lleida, han signat avui divendres un conveni de col·laboració destinat a organitzar l’any 2022 un Congrés-Fira de Bioeconomia Innovació i Tecnologia destinat a promoure la transformació del sector primari per mitjà de la promoció d’estratègies empresarials i d’innovacions tecnològiques que permetin una producció d’aliments i bioproductes més eficient, saludable i respectuosa amb el medi ambient.

El conveni preveu que el Congrés-Fira de Bioeconomia Innovació i Tecnologia (congrés BIT) s’organitzarà dos cops l’any, a la primavera coincidint amb Mercat del Ram de Vic i a la tardor coincidint amb la Fira de Sant Miquel de Lleida, dos certàmens punters en l’àmbit agropecuari. Tots dos esdeveniments tindran lloc sota el nom de Congrés BIT.

En el decurs de la signatura, Pueyo ha remarcat que el conveni contribueix a reforçar el potencial de dos grans capitals agroalimentàries com són Vic i Lleida, amb molt potencial i tradició en els àmbits de l’agricultura i la ramaderia. De la seva banda, Erra ha afirmat que aquest acord serà beneficiós per a dues ciutats “que volen avançar, innovar i afrontar els reptes de futur” en l’àmbit agroalimentari.

El comitè organitzador del Congrés-Fira Bit estarà compost  de dos representants de l’Organisme Autònom de Fires i Mercats, dos representants de la Fundació La Fira de Lleida, dos representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, un representant de la Diputació de Lleida i un representant de la  Diputació de Barcelona.

La vigència del conveni és des del moment de la signatura fins a la realització del Congrés BIT Vic i Lleida 2022, tot i que la voluntat de les dues parts és mantenir la col·laboració durant els propers anys per garantir la consolidació de l’esdeveniment congressual-firal.

L‘Àgora Tecnològica que impulsa la Cambra de Comerç ofereix projectes pilot amb l’ús del 5G

L’Àgora Tecnològica de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida ha acollit avui la presentació d’un projecte de robot per eliminar les males herbes i que, per tant, eradica l’ús dels pesticides i estalvia despeses, segons va explicar ahir Ricard Pardell, de l’empresa Earth Rover, en el marc de la jornada “Projectes pilot identificats amb l’ús de la tecnologia 5G”, que organitza l’Àrea 5G de Ponent i que es desenvolupa al Pavelló 4 de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Aquest projecte, que desenvolupa una empresa de Sant Cugat del Vallès amb suport d’una altra anglesa, consisteix en un vehicle autònom i intel·ligent que desbrossa les males herbes amb llum concentrada i que, a més, arxiva dades sobre les plantacions que ajuden els agricultors en l’augment de la producció. Pardell va explicar que volen accelerar les proves pilot d’aquest enginy durant el 2022 i que un dels llocs escollits per a fer-ho serà a la finca experimental que té l’IRTA a Mollerussa i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç.

L’empresari va explicar que l’efectivitat d’aquest robot es pot veure alterada per la manca de cobertura 5G, de manera que va apostar per fer difusió de les aplicacions tecnològiques en el món agrari. L’Àgora Tecnològica de la Fira de Sant Miquel, que funcionarà fins el 2 d’octubre, ha programat més d’una vintena d’activitats, agrupades per àrees temàtiques: Tecnologia 5G; Digitalització i aigua; Transferència tecnològica; i Aplicacions digitals al sector agrari. Totes elles es duen a terme a l’estand de l’Àrea 5G de Ponent “Lleida ON”, situat al pavelló 4 de la Fira de Sant Miquel, i tenen com a protagonistes els diferents agents que intervenen en l’ecosistema d’innovació de les Terres de Lleida.

Les Àrees 5G són espais al territori que integren la tecnologia i els projectes empresarials per tal de crear estratègies i una cobertura per promocionar i atreure indústries tecnològiques, també en l’àmbit agropecuari, tant important a les comarques de Ponent.

La tecnologia 5G implica, per les seves característiques, una revolució en les comunicacions. Entre altres aspectes, destaca la seva gran amplada de banda, la capacitat de suportar una altíssima densitat de dispositius (fins a un milió per m²), la reducció de la latència, la flexibilitat en el desplegament i l’operació de xarxes, així com una millor eficiència energètica.

Les noves xarxes 5G representen, a més, una gran innovació en la tecnologia i una innovació disruptiva en el servei. La 5G oferirà tota una nova col·lecció de serveis en mobilitat que generaran un nou paradigma, el qual implicarà l’aparició de serveis disruptius respecte de la 4G, proporcionaran funcionalitats fins ara inèdites en les comunicacions mòbils, generaran nous models de comunicació i, en conseqüència, una nova gamma de models de negoci possibles.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inaugura la 67a edición de la Fira de Sant Miquel i la 36a d’Eurofruit

Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha reivindicat la figura dels agricultors i dels ramaders en la gestió del territori i ha afirmat que “s’han de guanyar la vida”. Així ho ha expressat avui durant el seu parlament d’inauguració de la 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 36a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), salons que es desenvoluparan fins al 3 d’octubre al recinte de Fira de Lleida amb la presència de 290 expositors i amb la celebració d’una cinquantena d’activitats paral·leles.

Al seu discurs, la consellera ha destacat que Catalunya “és un país de referència i de prestigi pel seu sistema agroalimentari, que facilita la cohesió territorial”, a la vegada que ha apostat per la “revolució verda”, per la producció sostenible d’aliments, per la transformació tecnològica i per la promoció del paper de les dones i dels joves al sector. “Hem de recuperar l’orgull de país, amb un sistema agropecuari més equitatiu i sostenible”, ha dit.

Jordà, després de signar al llibre d’Honor de Fira de Lleida i abans de fer la tradicional visita als expositors, ha atès els mitjans de comunicació i ha reclamat al govern espanyol que la Llei de la Cadena Alimentària, el projecte de modificació de la qual s’està tramitant, empari els productors i no sigui només “una llei de cara a la galeria”. Per això, ha demanat prohibir la venda a pèrdues perquè “un productor no pot vendre per sota del preu de producció” i “s’ha de poder guanyar la vida”. Jordà ha demanat “més pressupost” per a agricultors, ramaders i sector productiu tot i que s’ha mostrat convençuda que la nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural comptarà amb “uns bons pressupostos”, en cas que acabin prosperant els comptes de la Generalitat per al 2022.

La consellera va estar acompanyada en l’acte d’inauguració de la Fira de Sant Miquel per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; pel president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Jaume Saltó, i pel director general de Fira de Lleida, Oriol Oró.

En el seu parlament, Pueyo ha afirmat que la celebració de la Fira de Sant Miquel, el primer certamen presencial d’aquestes característiques que es fa a Catalunya des de la pandèmia, és tota una ”esperança” que recupera un referent europeu del sector, “un generador d’economia i de confiança”. També ha destacat que Lleida aspira a ser la capital europea de la transformació tecnològica pel que fa l’agricultura.

També ha apostat per la digitalització del sector primari el president de la Diputació, Joan Talarn, qui ha comentat que després de la crisi cal accelerar els canvis econòmics, uns canvis als quals ajuda Sant Miquel, una fira que és “un fòrum de debat sobre la transformació de l’economia verda, circular i digitalitzada”.

Per la seva part, Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç, ha recordat que Lleida “no només exporta fruita, sinó també tecnologia”. Tanmateix, ha lamentat la deslocalització d’empreses de Lleida, una qüestió preocupant i sobre la qual ha demanat el suport del Govern

de la Generalitat.

En el capítol de la seguretat sanitària cal recordar que Fira de Lleida ha implementat un avançat sistema d’Intel·ligència Artificial que, per mitjà de videocàmeres, controla la gent que entra i surt del recinte i que avisa automàticament i en temps real quan no s’acompleixin els protocols d’aforament, distància social, ús de mascareta, etc.

Els sectors presents a la fira són els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, els viverisme, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció antigelada i antipedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drons i l’automoció, entre altres. L’horari d’obertura al públic va de 9.30 a 20.00 h.