Author Archives: firadelleida

El president de l’organització a Lleida, Pere Roqué, adverteix que el sector porcí i el del panís o blat de moro estan notant un descens important del preu de venda

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) a Lleida ha reclamat avui rebaixar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per tal de front a les pertorbacions dels mercats agraris, per les 18 pedregades patides i també pel veto rus, “que han portat a uns preus ruïnosos de venda de la fruita dolça”. El president d’ASAJA a Lleida, Pere Roqué, ha traslladat aquesta demanda a la subdelegada del Govern central a Lleida, Inma Manso, en el marc del II Congrés d’ASAJA Lleida, que té lloc avui a la Fira Agrària de Sant Miquel.

Roqué també ha demanat mesures fiscals excepcionals per als agricutors i els ramaders donada la greu situació econòmica que estan patint aquesta campanya. En aquest sentit, s’ha mostrat favorable a l’anunci que va fer ahir a la Fira de Lleida la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, de plantejar al ministeri d’Hisenda rebaixes en els mòduls de l’IRPF per compensar la mala campanya agrària.

El president d’ASAJA a Lleida s’ha queixat que el sector de la fruita dolça està desemparat i per això ha demanat a les companyies assegurades agràries que estableixin un preu mínim assegurat de comercialització de la fruita, per tal de compensar les pèrdues actuals dels pagesos. També ha advertit que tant el sector porcí com el del panís o blat de moro estan notant el descens considerable dels preus de venda. A més, Roqué s’ha mostrat a favor que Mercolleida aculli la pròxima temporada la taula que marqui els preus de referència de la fruita dolça a l’Estat espanyol, que aplegaria productors, comercialitzadores i la gran distribució.

El II Congrés d’ASAJA Lleida s’ha centrat en el finançament i les assegurances en el sector agrari i en demostrar com l’agricultura i la ramaderia tradicionals s’han adaptat a la perfecció a les exigències actuals per ser més ecològiques.

La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha assegurat avui durant la seva visita a la 60a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit que, davant del veto rus –Catalunya exporta l’1,8% de la seva producció agrícola a la Federació Russa– s’han adoptat mesures extraordinàries i progresives “per evitar perturbacions en el mercat”, com ara la retirada de fruita i el lliurament de sucs a entitats benèfiques. Tejerina ha dit que el Govern central ha intensificat els controls per tal de vetllar pel bon funcionament de la cadena alimentària i s’han posat en marxa campanyes per incentivar el consum de fruites i hortalisses.

A més, juntament amb el sector agrari, la ministra ha dit que s’està prioritzant l’apertura de nous mercats. En aquest sentit, ha recordat que a l’agost una delegació d’empresaris xinesos va visitar Lleida per tal d’accelerar l’obertura de nous mercats per al préssec i la cirera. D’altra banda, ha anunciat que durant la visita que el president del Govern, Mariano Rajoy, està duent a terme a la Xina, s’ha signat un protocol per a la apertura de l’exportació d’alfals al país asiàtic.

Agroptima ha presentat avui dijous el seu modern i fàcil software a la Agrària Fira de Sant Miquel 

L’empresa Agroptima és present a la 60a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, que es desenvolupa del 25 al 28 de setembre a la Fira de Lleida, per donar a conèixer als professionals del món de l’agricultura el seu software de gestió agrícola. Aquesta eina permet als agricultors portar en temps real la gestió de tots els treballs relacionats amb la seva explotació agrícola i d’aquesta manera estalviar temps i tenir un control acurat dels costos per poder prendre les millors decisions empresarials.

L’eina és molt moderna, intuïtiva, fàcil de fer servir i utilitzable des del mòbil on line. Consta d’un web i una app. Des de l’app l’agricultor apunta cada feina que fa al camp, sobre el terreny, des del seu mòbil, sense connexió. És a dir, pren nota del tractament fitosanitari o de la collita (productes aplicats, mà d’obra, hores de màquina, etc.), unes dades que s’emmagatzenen al “núvol”. Quan el pagès arriba a casa entra al seu perfil web privat, on té la informació automàticament sincronitzada. Des d’allà pot crear quaderns de camp i portar una gestió agrícola i econòmica òptima.

L’aplicació de gestió agrícola d’Agroptima pretén facilitar la tasca del pagès i estalviar-li temps, ja que redueix les tasques de gestió a casa fent-les al camp o des del tractor (per exemple, es poden enviar les factures de feines a clients) i, d’altra banda, permet verificar els fitosanitaris autoritzats per tal de complir amb la normativa agrícola.

L’empresa està creant la segona fase del software de gestió agrícola, que permetrà introduir les dades de la maquinària per calcular els costos de l’explotació agrícola per mitjà de connexions inalàmbriques. Aquesta tasca es fa amb la col·laboració de la FEMAC, el Clúster de la Maquinària Agrícola a Catalunya.

Els visitants de la Fira de Sant Miquel poden provar una demostració de l’aplicació a l’espai d’Agroptima (Pavelló 3, estand 3008). A més, un dels fundador de l’empresa, Ferran Gascon, ha presentat avui dijous, dia 25 de setembre, el software a la jornada sobre “L’agricultura del futur”, que la FEMAC ha organitzat al Saló de Congressos. Agroptima presentarà també el seu producte el diumenge 28 de setembre, a les 11 h, al Saló Veyrat, en el marc de la jornada tècnica “Agroptima, el software agrícola simple i modern”.

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha inaugurat avui dijous la 60a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 29a edició del saló Eurofruit afirmant que “una fira és un termòmetre de com es troba l’entorn on es celebra i, en el cas de Sant Miquel, el termòmetre marca bona temperatura perquè malgrat les situacions negatives, la Fira de Sant Miquel continua creixent”. Segons el president català, això vol dir que “Lleida creu en ella mateixa, igual que passa amb Catalunya”.

Mas ha afirmat que els problemes derivats del veto de Rússia a la importació de productes agrícoles no fan més que evidenciar la importància de l’exportació internacional i que, en aquest sentit, “una mentalitat oberta és el que interessa a economies petites com la catalana o la lleidatana”. “Petits condicionants poden fer que els mercats interiors no donin més de sí”, per la qual cosa “l’exportació a Catalunya és el ser o no ser” ha reblat.

Després de citar les potencialitats de Catalunya, “fruit de molts anys de bona feina”, en l’àmbit econòmic (importància de les exportacions agroalimentàries, primer clúster agroalimentari d’Europa, lideratge en el sector del turisme), Mas s’ha mostrat confiat en superar la conjuntura socioeconòmica. “Cal convertir les dificultats en oportunitats”, ha dit, fent a continuació la reflexió de que “en un món que cada any creix, que cada cop compra més, quantes possibilitat té Catalunya? Immenses!”.

El president ha remarcat la viabilitat de països petits o amb demografies reduïdes com Suècia, Suïssa, Dinamarca o Finlàndia, “que són els que tenen les economies més competitives i els índexs de benestar més grans del món”.

El cap del Govern català ha recordat també que fa cent anys la Mancomunitat de Catalunya ja va portar a terme el primer intent seriós, tot i que limitat, d’autogovern de Catalunya, el qual va demostrar que “amb talent, ímpetu i creativitat es poden fer coses molt perdurables”. “Aquest país que barreja demografies, cultures i llengües diferents segueix creient en l’autogovern” i “amb una aposta clara pel marc europeu, Catalunya vol seguir governant-se a sí mateixa”, ha conclòs.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha fet referència a la importància de la innovació i l’emprenedoria, factors han comportat que, en l’actualitat, Lleida sigui un referent pel que fa a la qualitat i la quantitat del secor agroalimentari. “Som el rebost de Catalunya i el pou agroalimentari d’Europa”, ha dit.

No obstant això, Reñé ha esmentat la difícil situació que viu enguany el sector fruiter lleidatà, atès les nombroses pedregades i el dèficit comercial derivat del vet rus. “Tot això, sumat a les poques ajudes que es reben des d’Europa, fa que creixi la necessitat de polítiques que defensin els interessos del sector més estretament amb determinació i fermesa”.

De la seva banda, Joan Simó, President de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, ha destacat que aquest any la Fira de Sant Miquel disposa de la superfície expositora més gran dels últims anys, amb un total de 74.000 m². També ha fet referència al gran dinamisme i innovació que caracteritza la fira lleidatana, així com a l’augment de les exportacions agroalimentàries de Lleida, “que representen un 26% del total de les espanyoles, sent capdavantera en les de préssec, nectarina, poma, farratges i cervesa”. Per acabar, Simó ha manifestat la importància de la presència dels expositors “els veritables motors de la fira”.

Àngel Ros, alcalde de Lleida, ha destacat que “la formació en l’àmbit agroindustrial és una de les claus del progrés i la competitivitat, i el triangle que formen empreses, universitats i governs és el motor de la reactivació econòmica, màxima prioritat de les administracions”. Segons ha declarat l’alcalde, el sector agroalimentari “té un gran pes en el marc de l’economia catalana, ja que representa el 3,6% del PIB de Catalunya, esdevenint el seu sector productiu més important i fent que Catalunya es converteixi en el primer clúster agroalimentari d’Europa”.

El paer en cap ha incidit en que la importància del sector agrari lleidatà es reflexa també en l’àmbit dels mercats mundials, ja què les exportacions d’aquest sector van representar, durant el 2013, el 70% de les vendes lleidatanes a l’exterior, una xifra que suposa un augment del 6,65% respecte a l’any anterior, un màxim històric. Finalment, ha posat de manifest la necessitat de polítiques fermes per part de la Generalitat, el Govern central i Brussel·les adreçades a que “el sector rebi respostes que estiguin a l’alçada de les necessitats que precisa el sector”. “Lleida vol ser capital de Catalunya en el sector agroalimentari” ha afegit.

La Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i el saló Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) registren enguany un creixement de la superfície bruta d’exposició en 9.000 m² —fet que suposa l’ampliació del recinte fins als 74.000 m² i l’assoliment de la major superfície de les darreres edicions— i un augment dels expositors, mentre que alguns sectors presents al saló també s’incrementen o guanyen metres (és el cas dels vehicles elèctrics, sistemes de gestió d’empreses, energies renovables, sistemes anti-pedra, viveristes de tòfona, equipaments de reg i drons, aquests darrers presents per primer cop a la fira).

La manifestació firal internacional conformada per Sant Miquel i Eurofruit salons tenen lloc, respectivament, del 25 al 28 i del 25 al 27 de setembre i enguany acull 352 expositors, dels quals 15 pertanyen a l’àmbit dels tractors. Quan al programa d’activitats, un dels principals valors afegits de la Fira Agrària de Sant Miquel, ofereix 75 propostes, incloses 40 jornades tècniques, 6 reunions professionals i les 29 activitats del congrés “Aliments del territori i tu”.

El segon i el tercer premis han estat per a un sistema d’obertura i tancament de xarxes antipedra i per a un sistema aeri de recollida i classificació d’hortalisses

El Mòdul IQS IV, un sistema avançat de tria automàtica de la qualitat externa de la fruita aplicada a un calibrador electrònic, presentat per l’empresa Rubinat Electrónica Industrial, ha estat el guanyador del 18è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles, guardó convocat per Fira de Lleida en el marc de la 60a edició de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit. El Jurat, reunit avui al Palau de Vidre de Fira de Lleida, ha atorgat el segon premi al sistema d’obertura i tancament de les xarxes antipedra mitjançant un sistema de cremallera presentat per Viveros Quality Plant. Finalment, el tercer premi ha estat pel sistema aeri de recollida d’envasat, condicionat i confecció en camps d’hortalisses presentat per Argilés Disseny i Fabricació.

L’equip guanyador, el Mòdul IQS IV, és un sistema de tria automàtica de la qualitat externa de la fruita de quarta generació, aplicada a un calibrador electrònic, amb il·luminació led i que incorpora un software molt avançat que determina les característiques externes d’un fruit. La fruita va girant al llarg de la zona de mesurament òptic, on les càmeres fan unes 60 fotos de la superfície de cada fruit de forma sincronitzada amb la velocitat de la màquina. El programa avalua les fotos i projecta els defectes en un geomodel tridimensional. El sistema permet treballar en 10 línies (15 fruits per segon per línia). La màquina utilitza càmeres d’alta resolució que indiquen els límits de defectes i els avalua, amb una seguretat del 100% i amb un tractament summament acurat dels fruits.

Els avantatges bàsics del Mòdul IQS IV és el baix nivell de consum d’energia, la major capacitat de processador, la llarga durabilitat, l’escassa generació de calor i una resolució d’imatge molt més elevada que permet veure defectes que no es podien detectar en anteriors versions.

La xarxa antipedra amb cremallera guanyadora del segon premi permet en una sola persona obrir 1 hectàrea en una hora, mentre que el sistema clàssic de plaquetes suposaria 8 hores de treball a càrrec de 3 treballadors i 1 tractorista. També hi ha la possibilitat d’obrir i tancar fàcilment la cremallera perquè els fruits puguin agafar més color o facilitar la pol·linització. La xarxa permet treballar des de terra, evitant accidents d’altura, A més, en el cas de pedregada, la xarxa facilita una càrrega homogènia a tota la fila (sense punts dèbils).

El tercer premi correspon a un sistema aeri de recollida d’envasat, l’únic del mercat que permet classificar els fruits a la mateixa màquina i no a la central de classificació, el que suposa un important estalvi de temps i diners. En la recol·lecció clàssica d’hortalisses, els operaris recullen els fruits de terra i els dipositen en cintes transportadores, des d’on van a la part alta de la màquina on s’encaixen i paletitzen per portar-los a la central classificadora. Aquest nou sistema permet classificar els fruits (fins a 4 categories en cadascuna de les 2 línies) directament al camp en la mateixa màquina. Un sistema via wi-fi amb mòbil o tablet configura els paràmetres i permet rebre informacions sobre el rendiment i categories.

El Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles està destinat distingir les innovacions tecnològiques aplicades a la maquinària agrícola i a la indústria agroalimentària, així com la seguretat per als seus usuaris, presentades per empreses expositores. El primer premi rebrà 1.000 euros, mentre que el segon i tercer premis seran reconeguts amb sengles diplomes.

El Jurat està integrat per membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí; Estació Experimental de Lleida de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA); Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida; Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya; Comitè “Tractores y Maquinaria Agrícola” d’AENOR; FEMEL; FEMAC; ANSEMAT, i del Centre de Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Ocupació.

Fira de Lleida lliurarà els premis en la cerimònia de cloenda de la Fira Agrària de Sant Miquel i del Saló Eurofruit, que se celebrarà el 28 de setembre. Durant la celebració del certamen, les màquines i els equips guanyadors i els que han optat als guardons s’exposen en els estands de les empreses respectives.

Situació de les empreses expositores guanyadores:

1.— Rubinat Electrónica Industrial. Pavelló 4 / estand 423

2.— Viveros Quality Plant. Pavelló 4 / estand 437

3.— Argilés Disseny i Fabricació. Pavelló 2 (semi cobert) / estand 213 (atenció! la màquina és situada al costat de la porta d’entrada al recinte per Victoriano Muñoz)

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, va participar el dimecres, dia 24, en el programa especial de “Lleida al dia”, de Lleida TV, centrat en l’època moderna de la Fira de Sant Miquel. Oró va dir que la Fira de Sant Miquel és un certamen consolidat, que al llarg dels darrers 60 anys ha reflectit l’evolució social i econòmica de Lleida en un sector, l’agrari, molt tradicional, però que en els darrers anys ha assolit una tecnologia puntera.

Oró va destacar que Sant Miquel és una fira de referència i un revulsiu econòmic per a la ciutat, i com a exemple va referir-se a la “lleialtat” d’alguns expositors que —amb una altra marca i per mitjà de diferents generacions familiars— hi són presents des de l’edició del 1946. Oró va dir que moltes firmes lleidatanes han crescut al voltant de la Fira per tal de donar servei a les explotacions agràries del territori.

Quant al present, el director general va destacar que enguany ens trobem davant una fira de rècords, amb l’ampliació de l’àrea bruta d’exposició fins als 74.000 m2, la incorporació de nous sectors, la presència dels fabricants de tractors agrícoles i una ocupació del 100%. “Estem davant de la millor fira de la història en una de les pitjors campanyes agrícoles per al sector, pel veto rus o les pedregades, entre d’altres circumstàncies adverses”. No obstant això, va recordar que el sector agrícola té un cicle econòmic diferent a altres àmbits, que les seves inversions es decideixen amb una perspectiva de temps llarga i que ara ja s’està preparant la pròxima campanya.

Pel que fa a Fira de Lleida, Oró va dir que la institució ha sabut adaptar-se a la difícil situació econòmica dels darrers anys per tal de donar resposta a les necessitats dels expositors. Va dir que s’han hagut de reestructurar despeses, ajustar els pressupostos, millorar la gestió dels recursos, però sempre mantenint el nombre de certàmens. Oró es va felicitar perquè la institució ha sabut encarar amb èxit les diferències que van sorgir amb determinats sectors i enguany tots els sectors hi són presents.

Oró va destacar que en aquesta edició la Fira de Sant Miquel ofereix 75 activitats paral·leles, entre jornades tècniques o reunions professionals, amb la intenció de què el saló sigui un fòrum de debat dels temes d’actualitat del sector, tot donat cabuda a les institucions i a les empreses perquè puguin presentar les seves novetats. En aquest darrer capítol, Oró va apuntar el protagonisme que tenen enguany els sectors dels vehicles elèctrics, els sistemes de gestió d’empreses, les energies renovables, els sistemes anti-pedra, els equipaments de reg i els drones (presents per primer cop a la fira). També es presentaran nous productes per millorar l’eficiència energètica i gestionar millor els recursos.

A més, va remarcar la importància del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles, en què hi participen empreses que presenten novetats en l’àmbit mundial. Quant als visitants no professionals, va recordar que al Palau de Vidre poden trobar productes alimentaris de proximitat, així com l’exposició de vehicles nous.

Finalment, Oró va apuntar que el futur de Fira de Lleida passa per la professionalització i l’especialització, a més d’associar salons, crear-ne de nous (com el Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya) i reforçar el paper de l’entitat amb equipaments de qualitat.

Els quatre patrons de Fira de Lleida van prendre part en el programa especial de “Lleida al dia”, de Lleida TV, sobre els 60 anys de l’època moderna de la Fira de Sant Miquel. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, van recordar amb nostàlgia i bon humor les visites d’infantesa al saló amb les famílies. Entre els seus records, van destacar l’exposició multicolor de fruita; les mostres de tractors, animals i cotxes, els entrepans de frankfurt; la publicitat que agafaven als estands; l’autobús d’una entitat bancària que repartia canvi; les pilotes de regal o les gorres i les viseres de cartró.

L’any 1946 es va celebrar l’Exposición Agrícola Ganadera Comercial (que és el primer nom que va rebre la Fira de Sant Miquel de l’època moderna). Però l’activitat firal de la ciutat de Lleida ve de lluny, ja que l’any 1232 el rei Jaume I va concedir el privilegi a la població per celebrar una fira agrícola de 10 dies pels vols de la festivitat de Sant Miquel. Cal recordar que abans de l’època moderna de la Fira de Sant Miquel, hi va haver dues gran fites: el 1921, amb la incorporació dels expositors de tractors, i el 1929, amb els expositors de fruita i flors.

Els quatre patrons van coincidir en destacar la importància dels canals de regadius (Pinyana, Catalunya-Aragó, Urgell i Segarra-Garrigues) per convertir les terres de Lleida en el pol alimentari del sud d’Europa, un fet que ha facilitat que la Fira de Sant Miquel s’hagi convertit en el saló de referència del món agrari. Així, Àngel Ros va apuntar la importància del Segarra-Garrigues per a tota l’economia de Lleida. Ramon Farré va destacar que els professionals del món agrari de Lleida sempre han destacat per la seva capacitat d’innovar i per això no han dubtat mai en viatjar a l’estranger per investigar com es produeix la fruita arreu per tal d’incrementar la producció local. Joan Simó va posar l’accent en la iniciativa dels lleidatans per innovar i ser pioners en l’agricultura estatal. Joan Reñé va remarcar la capacitat dels lleidatans per convertir una terra de secà en una terra de regadiu i incorporar els cultius extensius o els farratges. Reñé va dir que un dels reptes de Sant Miquel és recuperar l’exposició multicolor de fruita i consolidar-se com un saló especialitzat en la fructicultura. D’altra banda, els quatre patrons van dir que cal que des de l’Aeroport de Lleida-Alguaire es pugui exportar fruita, amb rapidesa i seguretat i, sobretot, que sigui rendible econòmicament.

Més endavant, els patrons van donar la seva opinió sobre la situació actual de la Fira de Sant Miquel. Àngel Ros va dir que Sant Miquel té una salut envejable, ja que funciona bé econòmicament, és un gran aparador de la capacitat agroalimentària de Lleida i és un espai ideal per fer demostracions de les principals novetats del sector i per fer negoci. Ros també va dir que la institució firal, malgrat la crisi, ha sabut adaptar-se als temps actuals. Joan Simó va dir que el certamen té una salut immillorable igual que Fira de Lleida, que és capaç d’organitzar 24 fires. Ramon Farré va dir que Sant Miquel és el lloc de trobada de les persones del món rural per intercanviar coneixements. Joan Reñé va afegir que, més enllà de l’espai expositiu, Sant Miquel és el punt de trobada dels professionals que vénen a veure què s’hi exposa i comparteixen amb la resta d’empresaris les inquietuds que sorgeixen durant l’any.

Els quatre patrons van coincidir en la idoneïtat de construir el nou pavelló, tot i que actualment hi ha problemes de finançament per fer noves inversions. No obstant això, van reconèixer que entre tots plegats es trobarà la solució per gestionar les dificultats econòmiques i poder edificar el nou equipament, ja que la fira necessita una nova infraestructura amb condicions.

Pel que fa al Pavelló de Vidre, Ramon Farré es va mostrar partidari d’aprofitar-lo com sigui possible, però, en tot cas, considera que els ciutadans de la ciutat de Lleida han de decidir el seu futur. Reñé també es va manifestar en aquest sentit, però va demanar que es trobi aviat una solució a l’equipament. Joan Simó es va mostrar contrari a l’enderroc de l’edifici, però va recordar amb enyorança l’estany que hi havia anteriorment.

Finalment, Àngel Ros va recordar que enguany es compleixen 150 anys dels Camps Elisis, una efemèride que se celebrarà a la tardor. Va recordar que els Camps Elisis han sofert tres transformacions molt importants: la seva construcció al segle XIX, l’edificació del Palau de Vidre a la meitat del segle XX i l’obertura a la ciutat el segle XXI. Quant al Palau de Vidre, Ros va dir que s’ha de mantenir pel seu valor històric –és representatiu de l’època dels anys 1950 i 1960–, ja que és més una obra d’enginyeria que no pas d’arquitectura. Ros va sentenciar que el Palau de Vidre s’ha de reformar i mantenir com a símbol d’una època de Lleida.

L’empresa HEMAV exposa a la Fira de Sant Miquel el sistema de teledetecció de precisió per millorar la gestió del reg, la fertilització o la reducció de plagues 

HEMAV, empresa dedicada a oferir solucions per mitjà de vehicles aeris no tripulats en aplicacions de l’àmbit civil, presentarà els seus serveis a la 60a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 29a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), salons que tindran lloc, respectivament, del 25 al 28 i del 25 al 27 de setembre al recinte firal lleidatà. Així, els visitants dels dos certàmens podran conèixer de primera mà, per primera vegada, l’aplicació de la tecnologia drone o teledetecció aèria agrícola, que permet obtenir informació de la vegetació sense necessitat d’estar en contacte directe amb ella.

L’empresa HEMAV ofereix a l’agricultor la possibilitat de fer mapes aeris, en què apareixi informació de diferents aspectes agronòmics dels camps de cultiu. L’objectiu final de la teledetecció per agricultura de precisió és estalviar costos als agricultors, aconseguint una reducció del nombre de regs, fertilitzants, fitosanitaris, com també augmentar la productivitat dels cultius i exprimir la tecnologia existent (tractors, maquinària agrícola, etc.).

Abans de cada servei de teledetecció aèria, un equip d’HEMAV fa un estudi dels terrenys on es desenvoluparà la intervenció. Es programen els vols amb drones configurant els paràmetres d’alçada, resolució i tipologia de càmera/sensor. També s’inclou un Pla de Seguretat. El segon pas és l’operació. El sistema de pilotatge és totalment automàtic per tal d’aconseguir un vol més segur i la cobertura del 100% de l’àrea que es vol estudiar. Durant el vol del drone, el sensor/càmera du a terme les mesures o les captures quan arriba a la posició programada.

Finalment, té lloc el post-processat. Per mitjà d’un software desenvolupat per HEMAV, les imatges són processades per obtenir un mapa espectral per poder conèixer l’estat del cultiu estudiat. Amb aquests mapes, és possible obtenir una solució d’estalvi en el consum i el rendiment d’un terreny agrícola.

La teledetecció per agricultura de precisió o Agromav permet determinar l’estat vegetatiu o vigorositat d’una planta o un abre fruiter i detectar problemes a qualsevol tipus de cultiu, planificar una collita selectiva, generar un mapa de concentració de nitrats, planificar de manera òptima la fertilització, facilitar la gestió correcta del reg i detectar les malalties, a més de la prevenció de plagues.

Informació facilitada per l’empresa expositora.