“Es pot conviure amb el foc bacterià, tot i que el tractament té uns costos econòmics i de temps”

La 8a Jornada de Sanitat Vegetal aborda la malaltia del foc bacterià i d’altres plagues als conreus de Ponent

 

“No podem parlar de control del foc bacterià, però podem assegurar que es pot conviure amb ell sense haver d’arribar a la solució més dràstica que és l’arrencada d’arbres”. D’aquesta manera es manifestava Xavier Auqué, cap de Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal a Lleida, en la 8a jornada de Sanitat Vegetal desenvolupada aquest matí a la Fira de Lleida.

 

Auqué ha explicat que des que l’1 de març les comarques de la plana de Lleida afectades pel focus d’aquest bacteri –Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell i Garrigues– van deixar de ser zona protegida, els tècnics del departament d’Agricultura van aconsellar als pagesos afectats que s’havia de passar a una segona fase, ja que la malaltia no es podia eradicar: la convivència activa. “El protocol d’aquesta fase no obliga a arrencar els arbres malalts, ni tampoc indemnitza als pagesos, però estan obligats a que la parcel·la quedi neta de foc bacterià mitjançant tot un seguit d’eines que faciliten els tècnics del departament de Sanitat Vegetal. El pagès pot triar quin sistema aplica a la seva plantació, considerant que el tractament i el control del focus té uns costos i que cal invertir-hi un temps”.

 

El departament d’Agricultura porta un control exhaustiu dels arbres infectats, que enguany han estat 5.070 a les cinc comarques de la plana de Lleida. D’aquests arbres s’han arrencat menys de 10 ha, mentre que l’any passat se’n van haver d’arrencar 125. Xavier Auqué assegura que “aquestes dades demostren que és possible conviure amb el foc bacterià, tal com estan fent a països com Bèlgica des de fa més de 15 anys”. Tot i així, Auqué aconsella no baixar la guàrdia perquè les èpoques de major propagació del bacteri Erwinia amylovora són la primavera i els mesos de setembre i octubre, en que la meteorologia –pluja i pedregades– pot afavorir nous contagis.

 

Cal recordar que Catalunya va patir focus de foc bacterià els anys 1998 i 1999 a Corbins i Torre-serona, el 2003 a la Cerdanya, i el 2007 a la zona fructícola de Girona. Tots aquests focus van ser totalment eradicats. Els anys 2013 i 2014, però, van apareixer diversos focus a la zona fructícola de Lleida que ha provocat que aquestes 5 comarques de Lleida perdin l’estatus de zona protegida.

 

D’altra banda, Andreu Taberner, responsable de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal del DAAM, ha parlat del control de les males herbes, concretament de la presència de Teosinte en camps de panís a Catalunya; de la detecció de poblacions de Sorghum halepense resistents a herbicides inhibidors de la ALS (sulfunilurees, imidazolinones, triazolopyrimidines) a Catalunya, amb indicacions per a la seva gestió, i de les darreres novetats en resistència de les males herbes als herbicides.

 

Taberner ha donat prioritat sobretot al control integral i ha aconsellat als pagesos que no es basin exclusivament en l’aplicació d’herbicides, sinó que ho combinin amb mètodes alternatius com per exemple, en el cas dels cereals, amb la rotació de conreus, el retard de la sembra i el treball del sòl.

 

La jornada també ha abordat temes com el desenvolupament de nous fitoreguladors, així com també la gestió integrada de plagues i l’ús sostenible dels productes fitosanitaris.

 

SM2105-JJTT-SanitatVegetal-2

SM2105-JJTT-SanitatVegetal-1

 

 

Aplicació de la tecnologia per aconseguir un reg més sostenible

El conseller d’Agricultura assegura que les innovacions en la gestió de l’aigua permeten incrementar la seguretat alimentària

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha assegurat que amb les noves tecnologies s’aconsegueix un reg més sostenible, que requereix un mínim consum d’aigua i, alhora, s’augmenta la producció amb una reducció important dels costos. Durant la inauguració de la jornada tècnica “L’Espai de transferència tecnològica en reg”, que ha organitzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a l’Illa del Reg en el marc de la 61a Fira Agrària de Sant Miquel i el 30è Saló Eurofruit, Ciuraneta també ha dit que les innovacions aplicades al reg afavoreixen l’increment de la seguretat alimentària.

 

El representant de l’empresa Vèrtex, Antoni Riba, ha presentat un GIS (Sistema d’Informació Geogràfica), que permet la gestió i l’inventari del reg en comunitats de regants i en finques agrícoles. Amb aquesta tecnologia s’aconsegueix gestionar, analitzar i visualitzar geogràficament el sistema de reg de cada parcel·la (pous, arquetes, canonades, etc.), disposar d’una base de dades completa i complexa i de fotos aèries (per mitjà de drons o avionetes) i d’imatges per satèl·lit. També es poden digitalitzar mapes en paper. Així, l’empresa facilita la creació de fitxes personalitzades de cada parcel·la.

 

Segons Riba, el rendiment econòmic del GIS es demostra pel fet que el software no té cost –la programació és lliure–, les dades cartogràfiques s’obtenen gratuïtament de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el hardware té un preu baix i la generació de dades va en funció a la demanda, encara que els costos són perfectament assumibles.

 

El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, Joaquim Montserrat, ha tractat sobre un sistema de comporta semiautomàtic per a reg a tesa (grans projectes de reg), que té un cost energètic nul, una baixa inversió (per exemple, no calen canonades) i si el sòl és profund i no massa filtrant, es pot aprofitar bé l’aigua. L’únic inconvenient és que requereix força mà d’obra.

 

Durant la jornada també s’ha tractat de les eines disponibles per a una millor gestió del reg, les mesures de l’estat hídric amb sensors, els sistemes de telecontrol per canals, les millores en el disseny de filtres de sorra per a la reducció del consum energètic en la instal·lació de reg per degoteig, la gestió de les comunitats de regants o l’ús de microaspersors en el control antigelada.

 

SM2015-JJTT-Reg

 

 

Jordi Ciuraneta ha inaugurat la jornada tècnica “La PAC 2014-2020: balanç”

Aquest ha estat el primer any de l’aplicació de la PAC 2014-2020, amb la nova distribució dels ajuts directes: pagament bàsic, greening, ajuts als joves, ajuts associats; i també amb la sol·licitud dels nous ajuts del nou PDR català, aprovat per la Comissió Europea el passat 28 de juliol

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Ciuraneta, acompanyat de la directora general de Desenvolupament Rural, Ester Peña, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat aquesta tarda, al Saló de Congressos de Fira de Lleida, la jornada tècnica ‘La PAC 2014-20120: balanç campanya DUN 2015’, que s’ha celebrat en el marc de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i de la 30a edició de la Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola ‘Eurofruit’, i en què s’ha analitzat la campanya DUN 2015 i s’ha explicat la situació d’aquest primer any, insistint en el compromís del Departament en una gestió eficaç i eficient dels fons europeus, que tenen una especial rellevància en aquests moments de crisi.

 

Val a dir que els ajuts gestionats en aquesta campanya comportaran el pagament de més de 330 milions d’euros, comptant amb els ajuts directs i els ajuts de desenvolupament rural.

 

Jordi Ciuraneta ha obert la seva intervenció fent palès que “aquest ha estat el primer any d’aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020, amb un nou sistema de pagaments directes, una nova assignació de drets de pagament base i un nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR); “ha estat un any extremadament complicat, amb un canvi total dels ajuts, tant pel que fa

als pagaments directes (el pagament base, pagament verd o greening, pagament als joves i ajuts acoblats) com al Contracte Global d’Explotació (nous ajuts de competitivitat, incorporació de joves, diversificació, mitigació del canvi climàtic, agroambientals, agricultura i ramaderia ecològica i zones amb limitacions naturals). El nou sistema de pagaments directes és molt complicat i això ha comportat la necessitat de fer un esforç important en formació i difusió dels nous ajuts, adaptació de les explotacions agràries als requisits del pagament verd i als requeriments dels ajuts, adaptació de la DUN 2015 i de tots els sistemes informàtics, etcètera”.

 

Ciuraneta ha afegit que a aquesta situació s’ha sumat un retard considerable en l’aprovació del PDR 2014-2020, que no va ser aprovat fins finals del mes de juliol, un cop finalitzat el període de sol·licitud dels ajuts. Concretament, “el PDR de Catalunya va ser aprovat el 28/07/15, després de més d’un any d’intenses negociacions amb els seus representants tècnics, en les que el Departament ha treballat per tal de donar a entendre el posicionament del PDR català a la Comissió Europea, ja que aquest respon a les característiques que defineixen una Catalunya amb una gran diversitat productiva, climàtica, i social”, ha constatat el conseller.

 

D’aquí que –com ha dit Jordi Ciuraneta- l’objectiu d’aquesta jornada és fer un primer balanç sobre la implementació d’aquests nou període, “fent un balanç de la DUN 2015 i dels objectius aconseguits i explicar el nou PDR 2014-2020, un cop aprovat per la Comissió, centrant molt la informació en aquelles mesures adreçades  les explotacions agràries. Així, en la jornada es tracten tant sobre la situació dels ajuts del primer pilar, els ajuts directes, com sobre els ajuts del PDR.

 

En el primer any d’aquest nou model, els agricultors catalans han presentat un total d’unes 57.000 Declaracions Úniques Agràries (DUN), amb un total de 54.000 explotacions que sol·liciten ajuts directes de la PAC; i aquestes 54.000 DUNs representen prop de 140.000 sol·licituds d’ajuts directes.

 

Així, Ciuraneta ha assenyalat que els ajuts directes, que formen part del primer pilar de la PAC, tenen com a finalitat donar suport a la renda de les explotacions agràries per tal d’assegurar-ne el seu manteniment; evitar l’abandonament de les terres, de l’activitat agrària, i el despoblament del medi rural, fomentar l’equilibri territorial; l’obtenció i subministrament d’aliments de qualitat a la ciutadania.

 

Quant al segon pilar de la PAC – PDR 2014-2020, el conseller ha indicat que el PDR és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agrari i forestal. El nou PDR català compta amb un pressupost de 810,8 M€ que es distribueix en: 404,9 M€ de la Generalitat,  348,6 M€ dels fons europeus FEADER, i 57,3 M€ de l’Estat. I mentre la UE i la Generalitat de Catalunya incrementen el pressupost al Programa, l’Estat espanyol redueix la seva aportació en un 75% en relació amb el període 2007-2013, ha criticat Jordi Ciuraneta, qui ha incidit en què l’Estat, intentant canviar tot per a no canviar res, el que ha acabat fent és que Catalunya, que esperàvem més ingressos amb els reglaments comunitaris i nou PDR, no els tindrem”, i ha afegit que estem “en un sistema clarament intervingut”, i que “la PAC és bona però ha de ser justa i equitativa per a tothom”, i no aplicada amb arbitrarietat.

 

Finalment, la directora general de Desenvolupament Rural, Ester Peña, ha clos aquesta jornada, destacant la importància del sector productiu lleidatà i d’aquesta jornada en el marc de la Fira, per tal d’oferir de primera ma, la informació que en aquests moments s’està tractant, als agricultors i ramaders.

 

SM2015-JJTT-PAC

 

La nova llei de cooperatives permet tenir socis financers temporals

L’aplicació jurídica i econòmica de la llei s’ha presentat avui en el marc de la Fira de Sant Miquel

 

Dins del marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit s’ha presentat avui l’aplicació jurídica i econòmica de la nova Llei de Cooperatives, aprovada el passat 18 de juny pel Parlament de Catalunya i destinada a donar a les entitats el marc jurídic que necessiten per a competir en ple segle XXI. Segons Jordi Vives, director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la nova llei “és molt flexible, presenta moltes possibilitats i obre noves portes al sector”.

 

Segons Vives, es tracta de crear un marc jurídic més flexible amb diferents alternatives perquè cada cooperativa, dins de la seva autogestió, pugui adaptar el seu funcionament per ser més competitiva. En la nova llei s’introdueixen diferents mesures que no volen imposar un model únic de cooperativa sinó que ofereixen un ventall de possibilitats per a què aquestes s’autoregulin a partir dels seus estatuts.

 

Un de les noves figures que incorpora és la possibilitat que les cooperatives agràries tinguin socis financers temporals, “és a dir, socis que de manera puntual puguin donar viabilitat econòmica a l’entitat agrària”, explica Vives. Un altre punt important de la nova llei és que es creen les anomenades cooperatives rurals, “que van més enllà de la transformació i la comercialització dels productes agraris, ja que incorporen les seccions de crèdit, els punts de venda, etc.”, comenta Vives.

 

Fomentar la creació de noves cooperatives i la consolidar les que ja existeixen, simplificar i eliminar càrregues, reforçar les vies de finançament, millorar la gestió empresarial i assolir un major dimensionament del món cooperatiu són, en resum, els principals objectiu de la nova llei, que durant la jornada han explicat el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López; la cap de Servei Jurídic i Laboral de la FCAC, Mar Garriga, i la cap del servei Econòmic i Fiscal de la FCAC, Marian Mula.

 

Segons ha explicat Jordi Vives, a Catalunya hi ha actualment 230 cooperatives agràries federades, des de les més petites ubicades en pobles a les més grans de primer i segon grau, que facturen més de 300 milions d’euros. Engloben més de 75.000 socis, 35.000 dels quals són socis productors. Tenen una mitjana de facturació de 1.600 milions d’euros anuals i generen 6.000 llocs de treball directes.

 

Ha presentat la jornada el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, i l’ha clos Joan Girona, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP.

 

SM2015-JJTT-NovaLleiCooperatives-1

SM2015-JJTT-NovaLleiCooperatives-2

Un polvoritzador automotriu guanya el 19è Premi a la Innovació Tecnològica de Sant Miquel

El segon i el tercer premis han estat per a un sistema de visualització de mapes per mitjà de l’app i un altre de captació d’informació de sensors

 

El polvoritzador automotriu marca Agrifac model Condor 04, presentat per l’empresa Agrifac/Horticulture Solutions, SLU, ha estat el guanyador del 19è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles, guardó convocat per Fira de Lleida en el marc de la 61a edició de la Fira de Sant Miquel i del 30è saló Eurofruit. El Jurat, reunit avui al Palau de Vidre de Fira de Lleida, ha atorgat el segon premi a l’empresa Agroptima, SL per la visualització de mapes per mitjà de l’app al móbil al seu software de gestió agrícola móbil amb tecnología GPS. Finalment, el tercer premi ha estat per al sistema de captació d’informació de sensors presentat per l’empresa Modpow, SL.

 

L’equip guanyador, el polvoritzador automotriu marca Agrifac model Condor 4, presenta com a novetat la incorporació dels sistemes Balance Plus, de control d’altura; el High Air Tech, de dosificació; el Norac, d’autonivel·lació; l’StabiloPlus, de variació d’amplada, i el Greentronic, de control de pressió de la polvorització. El polvoritzador permet aixecar-se a 2 m d’altura (ideal per a cultius alts com el blat de moro, el gira-sol, la colza, etc.) i augmentar la capacitat de treball en un 40%. El Jurat considera que l’equip incorpora nova tecnologia per aconseguir una dosificació més eficient del producte fitosanitari.

 

El segon premi ha estat per a Agroptima, SL, que presenta el software de gestió agrícola mòbil amb tecnologia GPS Agroptima. Consta d’una app per a smartphones, que serveix per apuntar les feines des del camp, i una plataforma web, per consultar les tasques a posteriori. L’equip premiat és la visualització de mapes a través de l’app al mòbil.

 

Modpow, SL ha estat premiada pel seu Datalogger Modpow 3 P, un sistema de captació d’informació de sensors. Es tracta d’un registrador de dades (per detectar la humitat o la temperatura del sòl, etc.) inalàmbric totalment adaptat a les exigències del camp. Destaca per la seva robustesa i la fiabilitat i la senzillesa de la seva instal·lació i del seu ús.

 

Aquest guardó es planteja com un reconeixement a l’esforç per oferir millores i avenços per part del sector de la indústria i la maquinària agroalimentàries i alhora com un incentiu de cara als expositors del saló que presenten equipaments innovadors.

 

El Jurat està integrat per membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí; Estació Experimental de Lleida de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA); Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida; Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya; Comitè “Tractores y Maquinaria Agrícola” d’AENOR; FEMEL; FEMAC; ANSEMAT, i del Centre de Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Ocupació.

 

Fira de Lleida lliurarà el premi en la cerimònia de cloenda de la 61a Fira Agrària de Sant Miquel i del Saló Eurofruit 2015, fires que se celebren en el recinte de Fira de Lleida del 24 al 27 de setembre. El primer premi rebrà 1.000 euros i diploma, mentre que el segon i tercer premis seran reconeguts amb sengles diplomes.

 

Equips premiats:

SM2015-1Premi-AgrifacHorticulture

Agrifac/Horticulture Solutions (exterior pavelló 4, estand 4008)

 

SM2015-2Premi-Agroptima

Agroptima, SL (Pavelló 3, estand 3008)

 

SM2015-3Premi-Modpow

Modpow, SL (pavelló 4, estand 454b)

 

 

La ministra d’agricultura destaca el suport a l’exportació agrària per obrir nous mercats

El conseller d’Agricultura demana al Govern central que faciliti la recerca de mercats als sectors del porcí i de la fruita dolça

 

La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha assegurat que el Govern central ha apostat des del primer moment per la internacionalització del sector agrari i, fruit d’això, ha aconseguit que Espanya sigui el 8è país exportador de productes agroalimentaris del món, amb unes transaccions anuals de 40.830 milions d’euros, el que representa el 17% del total del comerç exterior. També ha dit que Espanya és el tercer país exportador de fruites i verdures i líder en producció ecològica.

 

García Tejerina ha fet aquestes declaracions avui al matí en el decurs de la inauguració de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 30a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

 

García Tejerina ha destacat que gràcies a l’aposta del Govern central pel sector, en els darrers mesos s’han obert nous mercats per als productes del porcí, com ara Corea del Sud, Taiwan o Hong Kong. A més, ha anunciat que en els pròxims mesos els ramaders espanyols productors de llet rebran uns 300 milions d’euros, entre ajuts europeus i estatals. Finalment, García Tejerina ha demanat que, tant els agricultors i els ramaders com les diferents administracions, treballin junts per tal que el sector agrari encara sigui més competitiu i professionalitzat i perquè els seus productes de qualitat siguin més presents a tot el món.

 

De la seva banda, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, ha demanat al Govern central més ajuda per trobar nous mercats als sectors porcí i de la fruita dolça i ha lamentat que accions dutes a terme per la Generalitat en aquest sentit no han prosperat per la falta de suport de Madrid. També ha valorat negativament el retard en el pagament dels fons compensatoris per a zones agràries desfavorides i el fet que la ramaderia catalana està essent molt perjudicada per l’eliminació de les quotes lleteres, i ha reclamat una distribució dels fons europeus de manera equilibrada. El conseller també ha destacat la importància de la Fira Agrària de Sant Miquel, que considera que és un lloc de trobada del sector per gaudir de les novetats i les oportunitats i, d’altra banda, ha remarcat que les comarques de Lleida lideren a Catalunya els sectors del porcí, el pollastre, la fruita dolça i el farratge.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat el potencial de la indústria agroalimentària a les Terres de Lleida, que representa el 65% de les exportacions lleidatanes, amb un volum de 15 milions de tones exportades a l’any. No obstant això, ha denunciat que la demarcació de Lleida està mal comunicada per la manca d’inversions de l’Estat en carreteres i ferrocarril, que connectin els punts de producció amb el port de Tarragona, la porta de sortida natural dels aliments que s’exporten.

 

En el mateix sentit s’ha manifestat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha reivindicat la connexió de Lleida amb el corredors ferroviari mediterrani, una infraestructura que serà clau per al desenvolupament futur de l’economia agroalimentària de les comarques de Lleida. Ros també ha reclamat una aposta més forta per al sector agrari i ramader i ha demanat al Govern central i a la Generalitat de Catalunya que s’agilitin els peritatges en el cas de pedregades o fortes ventades i que es facin polítiques fermes per corregir els efectes negatius en el mercat fructícola i així evitar els baixos preus de venda actuals.

 

SM2015-Inauguracio-1

SM2015-Inauguracio-2

SM2015-Inauguracio-4

SM2015-Inauguracio-3

 

 

Rècord de públic a la Fira de Sant Miquel per conèixer les noves oportunitats de conreus de l’ametller

  • Gairebé 600 persones participen en la primera edició del Simposio Nacional del Almendro y otros Frutos Secos, organitzat per l’IRTA i la revista de Fruticultura
  • Els experts ofereixen les claus d’èxit i les solucions tècniques per aprofitar els beneficis econòmics d’una plantació molt adaptada a l’entorn de regadiu del canal Segarra-Garrigues

 

La primera edició del Simposio Nacional del Almendro y otros Frutos Secos s’ha celebrat aquest matí a Lleida durant la jornada inaugural de la 61a edició de la Fira de Sant Miquel i s’ha saldat amb un rècord absolut de públic en una jornada tècnica de la Fira. El simposi, organitzat per l’IRTA i la revista de Fruticultura, s’ha desenvolupat al Saló de Congressos del Palau de Vidre de Fira de Lleida, que ha acollit a gairebé 600 persones. Aquest fet demostra que l’ametller i la resta dels fruits secs s’han convertit en un conreu de moda que ofereix noves oportunitats comercials que, en el cas de Lleida, es poden desplegar en l’entorn del canal Segarra-Garrigues.

 

En el marc del simposi, l’IRTA ha presentat les noves varietats d’ametlla amb les quals han assajat per obtenir un rendiment superior, aprofitant les dotacions d’aigua. En aquest sentit, l’especialista de l’IRTA, Xavier Miarnau, ha animat als productors a què apostin per aquest tipus de conreus, “prenent l’exemple dels EUA, on els últims 10 anys la superfície ha crescut un 50% i la producció un 120%”.

 

Casos d’èxit

Els assistents al Simposi han pogut conèixer de primera mà les experiències del conreu superintensiu de l’ametller de l’empresa Agromillora Group o el cas d’èxit de la producció de fruits secs a California, ponència que ha anat a càrrec de l’Especialista en Plantacions Extensives del Plant Sciences Department, University of California Davis, Louise Ferguson. L’especialista ha explicat el cas de la zona de Califòrnia, on mitjançant les millores varietals i les bones pràctiques agrícoles han aconseguit desenvolupar un conreu molt productiu.

 

La jornada ha seguit amb una taula rodona, en la qual representants de les empreses Borges International Group, Nogaltec, Crisol de Frutos Secos i Coselva han mostrat els seus models productius en les plantacions de pistatxo, nous, ametlles, avellanes i altres fruits secs. Per acabar, la professora de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, Mònica Bulló, ha enumerat els beneficis del consum de fruits secs per a la salut.

 

L’ametller s’ha convertit en un cultiu de moda a Espanya. Gràcies a l’aparició de noves varietats que es desenvolupen en regadiu, els pagesos lleidatans poden aprofitar les dotacions d’aigua que ofereix el canal Segarra-Garrigues i beneficiar-se de la rendibilitat econòmica i les facilitats de maneig que ofereix la plantació. Actualment, Lleida compta amb 20.945 hectàrees d’ametllers de les 38.857 plantades a Catalunya.

 

Contacte:
Editorial Tècnica Quatrebcn
Tel. 935 197 481
Email: [email protected]
Dep. Comunicació: David Rodríguez Tel. 637 746 125 / mail: [email protected]

 

SM2015-SimposiAmetller-Inauguracio

SM2015-SimposiAmetller-Public

 

 

Solucions de continuïtat del negoci per a la indústria alimentària

La productivitat i la continuïtat del negoci es poden veure seriosament afectades quan una incidència a la gestió de la informació no és solucionada adequadament. La indústria alimentària no és una excepció davant aquest tipus d’amenaces. A NearCrumbs hem creat un conjunt de solucions especialment dissenyades per assegurar la continuïtat del negoci per a la indústria alimentària.

 

SM2015-Nearcrumbs-CA

 

ncMonitoring.

Ens anticipem, evitant que un inconvenient es converteixi en un greu problema que pugui provocar la caiguda del sistema i generar pèrdues econòmiques. Controlem de forma automàtica i manual entre 250 i 500 punts de control en funció del teu model productiu. Monitoritzem maquinària industrial, servidors físics, virtuals i en cloud, còpies de seguretat i restauració de dades. L’antivirus, els firewalls i la resta de mesures de seguretat de la xarxa.

SM2015-Nearcrumbs-Nc-Monitoring-CA

 

ncDataContinuity

Assegurem la integritat de les dades i la informació per garantir la continuïtat del negoci. Combinem solucions de productes específics i serveis a mida per controlar les dades referents al procés productiu, ja estiguin allotjats en sistemes locals o remots. Tenim en compte tant els problemes físics, lògics, causats per sabotatges o atacs de cibercriminals, o per desastres com a inundacions o incendis.

SM2015-Nearcrumbs-ncDataContinuity-CA

 

ncEasyBackup

Podràs realitzar còpies de seguretat de les teves dades al núvol, fent que estiguin fora de perill i accessibles de forma segura des de qualsevol lloc, deslocalitzant les còpies de la teva ubicació física. Gestionar i programar les còpies de seguretat mai va ser tan senzill. Inclou xifrat de dades, programació automatitzada i avançada del servidor.

SM2015-Nearcrumbs-ncEasyBackup-CA

 

A NearCrumbs presentarem les nostres solucions de continuïtat per a la indústria alimentària a la Fira de Sant Miquel, del 24 al 27 de Setembre a Fira de Lleida. Us esperem en el pavelló 3 Stand 314a.

 


Informació facilitada per l’empresa expositora.

 

 

La Fira de Sant Miquel d’enguany mostra un major dinamisme del sector agrari

Els àmbits dels drones, financer, viverista, els regs, la maquinària pesant i l’automoció, els que més creixen al saló, que tindrà lloc del 24 al 27 de setembre

 

Una de les principals novetats de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 30a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), certàmens que tindran lloc del 24 al 27 de setembre al recinte firal lleidatà, és la creació d’un espai específic destinat als drones. Aquest espai inclourà una zona d’exposició i una zona de vols i es complementarà amb la celebració de jornades tècniques. També es reforça l’Illa del Reg, un espai temàtic centrat en els regadius i en les comunitats de regants. A més, enguany hi ha una major presència del sector de viveristes procedents de l’Estat espanyol i de França, que treballen en la producció de fruita de pinyol i llavor, ametller i tòfona.

 

Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, ha afirmat que el creixement de certs sectors de la Fira de Sant Miquel, com el financer, “és un indicador que hi ha una certa recuperació econòmica i que hi ha projectes de futur”, i ha aprofitat l’acte per anunciar l’organització d’una missió econòmica lleidatana, l’any vinent, a la Fira Internacional d’Agricultura SIAM, el saló agrícola de referència del Marroc, que se celebra el mes d’abril a la ciutat de Meknés. La missió, que es desenvoluparà sota el paraigua de l’Ajuntament de Lleida, la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i Fira de Lleida, estarà centrada en els sectors agrari, turístic i de la construcció.

 

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha incidit en la gran importància de la Fira de Sant Miquel —“un saló que combina tradició amb innovació tecnològica”— com a dinamitzador econòmic del territori de Lleida i ha destacat tres àmbits que han crescut especialment en el certamen: els drones, “ideals per al control de plagues, de climatologia i de reg”; el sector financer i la màquina pesant, que és en part el resultat dels treballs de reparcel·lació i de les obres de reg que es fan a la demarcació lleidatana.

 

Enric Mir, diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, ha remarcat el suport de la seva institució al sector agroalimentari, “un dels més potents de la nostra demarcació” i que en el cas de la Fira de Sant Miquel es tradueix en la mostra alimentària i culinària “Aliments del Territori i Tu”. Mir ha defensat la “gran potencialitat i la gran qualitat dels nostres productes alimentaris, des de la fruita dolça i l’oli als fruits secs, els quals sens dubte tenen un espai en el mercat mundial”.

 

Finalment, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha consignat que “el sector agrari mostra un major dinamisme i respira un aire més optimista que en edicions passades” i ha recordat que Sant Miquel i Eurofruit han assolit el 100% d’ocupació. Oró ha remarcat que un altra dels sectors que ha tingut un fort increment és el de l’automoció. El director ha asseverat també que Fira de Lleida ha treballat per donar protagonisme a nous sectors productius (drones) o per reforçar altres ja presents en edicions passades, com els regs, el viverisme o els fruits secs (celebració del Simposi Nacional d’Ametller i altres Fruits Secs, que aplegarà 300 assistents).

 

Altres novetats són la celebració de les primeres conferències professionals i amateurs Lleidadrone i el primer Simposi Nacional d’Ametller i altres Fruits Secs. A més, Afrucat organitza la jornada tècnica Fruit Monitor, centrada en les “Previsions de la campanya fructícola 2015. Balanç d’estiu i perspectives”.

 

La gran manifestació firal internacional acollirà enguany 325 expositors directes repartits en una àrea bruta d’exposició de 64.000 m2, el que representa la plena ocupació del recinte. Quant al programa d’activitats paral·leles, un dels principals valors afegits de la Fira Agrària de Sant Miquel, oferirà 64 propostes, incloses 36 jornades tècniques, 4 reunions professionals i les 24 activitats del congrés “Aliments del territori i tu”.

 

El programa inclou també dos guardons clàssics, el 44è Premi del Llibre Agrari i el 19è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles. Cal recordar precisament que Manejo y gestión de maternidades porcinas II: la lactación, obra escrita per un grup de professionals de sector porcí llicenciats en Veterinària —coordinats per Emilio Magallón— i publicada per l’editorial Servet, i Guía de campo de los polinizadores de España, de Luis Óscar Aguado, Alberto Fereres i Elisa Viñuela i publicada per Mundi Prensa, han estat els treballs guanyador del Premi del Llibre Agrari, guardó dotat amb 6.000 euros.

 

En el decurs de l’acte s’ha presentat també la litografia oficial de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, obra de l’artista Fèlix Montagut. La litografia, titulada “El Turó de la Seu Vella, Patrimoni dels Lleidatans”, forma part de l’obra La Seu Vella a escaire i cartabó i mostra el monument al tractor situat en el recinte de Fira de Lleida amb el fons de la Seu Vella de Lleida.

 

La inauguració de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit tindrà lloc el dijous 24 de setembre, a les 11 h, al Palau de Vidre de Fira de Lleida, i anirà a càrrec d’Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. La cloenda es farà el dia 27, a les 17.30 h, sota la presidència d’Àngel Ros, alcalde de Lleida. Els dos salons romandran oberts de 10 a 20 h.

 

SM2015-Presentacio-1

Banc de Recursos: 20 anys donant vida a equipaments agrícoles que ja no s’utilitzen

La Fundació Banc de Recursos aprofita material en bon estat que empreses o institucions renoven i l’ofereix a entitats de tipus social que el necessiten. Principalment es reutilitza mobiliari, equipaments mèdics i sanitaris, electrodomèstics, materials d’oficina i equipaments informàtics. Sempre es tracta de materials que poden ser reutilitzats i que poden allargar la seva vida útil.

 

Doble benefici: ambiental i social

La reutilització de béns, junt amb la reducció i el reciclatge és una de les estratègies a seguir per afavorir la conservació del medi ambient i l’ús racional dels recursos. En concret, la reutilització d’equipaments que les empreses o institucions deixen com a obsolets, allarga la vida útil dels mateixos béns i alhora permet que les entitats socials amb pocs recursos gaudeixin d’equipaments més complerts i millorin la qualitat de la seva tasca.

 

“Conrea la Solidaritat!”

Gràcies a la solidaritat dels lleidetans i la col·laboració d’institucions i empreses com la Fira de Sant Miquel, des de 1997 Banc de Recursos ha aconseguit enviar 28 contenidors a projectes agrícoles de l’Àfrica i de Llatinoamèrica. Destaquen: 19 tractors, 2 màquines d’obra pública, 14 dipòsits metàl·lics de 1.000 m³ per projecte de rec, 28 complements agrícoles (remolcs, subsoladors, arades, tragelles, pales, etc.) 5 instal·lacions de rec amb aspersió o gota a gota, 320 llits hospitalaris, equipaments per la construcció, equipament de biblioteca de Tolima (12.500 llibres), aliments i productes de neteja, entre d’altres.

Tota aquesta feina ha estat possible també gràcies a la implicació de voluntaris experts en agricultura, formació tècnica, cooperació internacional i relacions comercials, alguns dels quals s’han desplaçat personalment als projectes per oferir formació i assessorament a les organitzacions del Sud.

 

Dades 2014

L’any passat, 158 organitzacions van rebre material procedent de 68 empreses a través de Banc de Recursos (BdR). En volum es van reutilitzar 114 tones de béns valorades en més de 355.978 €, principalment mobiliari d’oficina i material informàtic però també equipaments mèdics i sanitaris, electrodomèstics, roba industrial i maquinària agrícola.

 

Més informació: www.bancderecursos.org

 

SM2015-BancRecursos-Foto-1

SM2015-BancRecursos-Foto-2

 


Informació facilitada per l’empresa expositora.