Author Archives: firadelleida

Els dos certàmens augmenten significativament el nombre de visitants estrangers i de l’Eix Mediterrani i de la Vall de l’Ebre

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat “d’èxit” el desenvolupament de la 62a Fira Agrària de Sant Miquel i del 31è Saló Eurofruit, i ha afirmat que “s’han complert les previsions, que ja eren bones atès l’augment del 15% de l’àrea d’exposició respecte a l’edició anterior fins als 74.000 m², una xifra que representa un rècord absolut, i l’increment del nombre d’expositors directes, fins arribar a un total de 336”. Quant al volum de visitants, hi ha hagut un lleuger increment respecte a altres anys i es preveu assolir la xifra de 150.000 persones. El paer en cap també ha destacat el bon nivell de satisfacció dels expositors pel desenvolupament dels dos salons.

Ros ha destacat l’increment dels visitants estrangers, que es correspon a la major presència d’expositors de fora de l’àmbit estatal, en concret, procedents d’Itàlia, França, Portugal, el Regne Unit, Holanda i Alemanya. A més, enguany hi ha hagut una major presència de visitants de l’Eix Mediterrani i de la Vall de l’Ebre, dues zones amb un pes important en el sector agroalimentari. Àngel Ros també ha recordat que durant la Fira de Sant Miquel-Eurofruit s’obren molts contactes comercials entre el públic professional i les empreses expositores, que en les pròximes setmanes s’acabaran traduint en transaccions econòmiques.

D’altra banda, l’alcalde de Lleida ha dit que l’enquesta de satisfacció feta als expositors sobre el resultat econòmic de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit indica que un 64% dels expositors valora els resultats de la fira com a bons; un 32% de manera molt positivament, i el restant 4% creu que han estat regulars.

En el decurs de l’acte de cloenda del saló, Ros s’ha referit també a les llotges, recordant que Mercolleida és un referent en la fixació de preus a escala internacional. El paer en cap ha remarcat “la importància que té per a nosaltres que la negociació entre els productors i la distribució tingui un marc just“, reivindicant d’aquesta manera que la legislació reconegui els mecanismes de fixació de preus en al modalitat de llotges, com fa Mercolleida. Finalment, ha defensat el paper que juguen els parcs científics, com el de Lleida, en el món de la innovació i ha fet una referència a la importància d’infraestructures de reg com el Canal de Pinyana, una obra en procés de modernització que rega 13.000 hectàrees. “Cal fer compatibles la visió mediambientalista amb la correcta gestió de l’aigua i el reg”, ha reblat.

La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en funcions, Isabel García Tejerina, ha estat l’encarregada de clausurar la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), “dos certàmens que any rere any exhibeixen el millor del sector agroalimentari espanyol, català i lleidatà”. La ministra també ha destacat la fortalesa dels sectors agrari i ramader de Lleida i ha dit que “una part es deu a l’organització de la Fira de Sant Miquel i a la gent del territori que s’hi aboca participant-hi activament”. Finalment, García Tejerina ha remarcat que el treball dels agricultors i els ramaders lleidatans fa que aquests sectors siguin estratègics i una part molt important de l’economia agroalimentària catalana i espanyola.

Quant a la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, ha remarcat que les nombroses innovacions tecnològiques presentades a la Fira de Sant Miquel responen “a la cultura de millora continua” del sector i entre els principals reptes del món agrari, “per tal que la gent jove hi vegi futur”, ha citat la internacionalització, la implementació de la societat del coneixement (TIC’s, APP’s drons, etc.) i l’adaptació al canvi climàtic.

El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, s’ha adreçat a la Ministra d’Agricultura per reivindicar la necessitat de trobar mercats alternatius per al sector porcí i fruiters després del tancament de les fronteres russes. En aquest sentit, ha demanat la col·laboració de Madrid per obrir mercats i gestionar protocols d’exportació amb països com Canadà, EE.UU., Japó, Índia, Mèxic o Sudàfrica.

Josep Reñé, president de la Diputació de Lleida, ha recordat que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit són un punt de referència dins del món agrari i un important fòrum de debat dels sectors agrícola, ramader i agroindustrial.

En el decurs de l’acte de cloenda han estat lliurats també el 45è Premi del Llibre Agrari i el 1r Premi de l’Article Tècnic Agrari i el 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. Cal recordar que Manual veterinario de la aves rapaces, obra escrita per Alfonso Bañeres de la Torre, ha obtingut el primer premi del Llibre Agrari, mentre que els dos articles tècnics guardonats han estat Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina, de Lorenzo Fraile, i La moniliosis del almendro, susceptibilidad varietal en Andalucía, de A. Ollero, M. Lovera, L. F. Roca. O. Arquero i A. Trapero.

Una anivelladora de camins, presentada per l’empresa Alquileres Villalba, SL, ha estat la guanyadora del 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El segon premi ha estat per a la firma Tallers Antoni Miquel, SL per un sistema d’assistència a l’operador de carretons i el tercer guardó ha correspost a HEMAV, SL per un dron de rotor i un altre d’ala fixa.

És respectuosa amb el medi ambient, resulta rendible per a l’agricultor i aporta al consumidor productes més saludables

L’agricultura regenerativa pot augmentar en un 25% la productivitat del sòl, és sostenible i rendible per a l’agricultor i aporta al consumidor productes més saludables. Aquesta és una de les conclusions de la presentació de “GeaOrgància: producció integrada, agricultura ecològica, agricultura regenerativa, agricultura biodinàmica, ramaderia extensiva i topografia aplicada”, que ha tingut lloc aquest matí en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida.

Jesús Alberto García, representant de GeaOrgància, explica que els principals trets de l’agricultura regenerativa —que s’aplica a l’Estat espanyol des de només fa 5 anys— son el seu caràcter respectuós amb el medi ambient (substitueix els productes químics per sucs orgànics —productes correctors minerals— per incrementar la fertilitat) i és rendible per a l’agricultor, ja que a partir d’una inversió inicial de 3 anys, els camps ja només necessiten un manteniment bàsic.

Segons García, “aquest nou model pretén substituir el model productivista tradicional, que és molt simple i es basa en només tres elements (el model de fertilització NPK: nitrogen fòsfor i potassi), quan en realitat una planta necessita entre 35 i 40 elements diferents”. Aquest model, afegeix l’especialista, està obsolet i ha anat empobrint el sòl, reduint la seva fertilitat i afavorint la l’aparició de malalties i plagues. Es tracta d’una agricultura que aplega “tradició, precisió i innovació” afegeix García.

GeaOrgància es presenta a la Fira Sant Miquel
GeaOrgància és una empresa recentment creada, formada per diversos tècnics, que han units les seves especialitats (agricultura convencional, regenerativa, ecològica, biodinàmica, maneig del sòl, etc.) per donar resposta a les noves exigències del professional del camp.

La firma desenvolupa tasques d’anàlisi i diagnosi del sòl (grau de fertilitat), de l’aigua de reg (salinitat…), del paramagnetisme, etc., porta a terme la formació i l’assessorament a l’agricultor perquè apliqui correctament els criteris establerts, a més de fer un seguiment de 3, 4 o 5 anys del pla prescrit i dels seus resultats. L’objectiu és que la terra tingui l’equilibri mineral i la riquesa microbiològica necessària per a produir bones collites.

Aquesta agricultura es basa en tres eixos; és ecològicament regenerativa (restaura el potencial dels ecosistemes), econòmicament rendible (redueix els costos variables i incrementa els rendiments) i es socialment cohesionant (crea ocupació i riquesa local). Aquest plantejament no sols passa per deixar d’utilitzar elements tòxics, es fonamenta també en regenerar els espais degradats i oferir productes a preus assequibles.

La jornada sobre Economia circular celebrada a la Fira de Sant Miquel analitza els processos a seguir dins del sector agroalimentari per assolir la sostenibilitat

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Meritxell Serret, ha dit que s’ha de redissenyar el sistema alimentari per tal que sigui sostenible i vetllar per a una economia circular i col·laborativa. “Cal avançar en evitar el malbaratament alimentari i en promoure la bioeconomia. Hem de fer entre tots un país més sostenible i just, i per aconseguir-ho el sector agroalimentari és bàsic”, ha assegurat. La consellera ha inaugurat la jornada tècnica sobre Energia circular en el sector agroalimentari que s’ha celebrat aquest matí a la Fira de Sant Miquel, organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

La Directora de la Fundación Economía Circular, Anabel Rodríguez ha explicat que l’objectiu  de l’economia circular és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia, etc.) es mantingui en l’economia durant el major temps possible, i que es redueixi al mínim la generació de residus. Es tracta d’implementar una nova economia basada en el principi de “tancar el cicle de vida dels productes, els serveis, els residus, els materials, l’aigua i l’energia”. Una de les dades que ha aportat és que el 10% de la població consumeix el 80% dels recursos a nivell mundial i es pressuposa que la població creixerà, per la qual cosa no hi haurà recursos per a tothom. “Estem davant d’un sistema insostenible”, confirma.

Rodríguez ha posat una sèrie d’exemples de com es pot aplicar l’economia circular en el sector agroalimentari. “Cal treballar en una gestió adequada dels residus, en els processos d’optimització i reutilització de l’aigua en aquelles activitats on es pugui. Cal establir sinergies amb d’altres indústries i companyies per aprofitar estocs de materials, d’energia, d’aigua, etc., i on els productes i residus d’uns puguin servir com a fonts de matèria prima per al desenvolupament d’altres”.

Anabel Rodríguez també ha parlat de la importància de vetllar pel desenvolupament i potenciació d’energies renovables, treballant en temes com els biocombustibles de segona i tercera generació, i ha insistit en que cal lluitar per reduir dràsticament el malbaratament alimentari.

Com a conclusió, ha afegit que el desenvolupament de l’economia circular hauria d’ajudar a disminuir l’ús dels recursos, a reduir la producció de residus i a limitar el consum d’energia.

Durant la taula rodona que s’ha desenvolupat dins de la jornada s’han explicat diverses experiències d’empreses que han incorporat l’economia circular en els seus processos. Una d’elles és la Cooperativa Cadí, empresa que, per exemple, ha reduït l’ús de les aigües en els seus processos de producció de 2,5 milions de litres a 1 milió o que està utilitzant la base de les proteïnes de la llet i els residus de la patata per produir un film de plàstic. També, dels subproductes com la lactosa elabora estabilitzants i conservants per als embotits, i també recicla l’aigua amb sal per a l’elaboració del pinso.

Els participants han explicat que la major part de les cooperatives agràries estant treballant per un model d’economia circular que faci més sostenibles els seus procesos de producció. Com a exemple, cal dir que 149 cooperatives de tot Catalunya tenen 348 punts de recollida d’envasos i que de tots els recollits se’n reciclen el 93,6%.

En els hàbits de compra l’alimentació és el quart sector amb més usuaris del comerç electrònic a l’Estat espanyol

“Som potència mundial en la producció de molts productes agroalimentaris, com poden ser el vi, els cítrics, l’oli d’oliva, etc., però ens falta certa capacitat d’innovació. El sector agroalimentari de l’Estat espanyol és un sector molt tecnificat, però poc digitalitzat”. Així s’ha expressat Pau Cambray, expert en màrqueting digital, en la seva intervenció durant la jornada sobre “Internet, una oportunitat per al sector agrari?”, que s’ha desenvolupat aquesta tarda a la Fira de Sant Miquel de Lleida.

Cambray ha comentat que “hem de tenir accés als aliments a un preu just i que correspongui amb la realitat i, actualment, això no és així. Es fa necessari un paral·lelisme entre la producció i el consum i donar valor al producte, i en aquest àmbit la digitalització pot ajudar en gran mesura”.

El sector agroalimentari compta amb més de 28.000 empreses i una producció de 93.238 milions d’euros anuals, a més a més d’una capacitat d’exportació molt rellevant gràcies al desenvolupament de les polítiques d’e-commerce. Segons Cambray, es calcula que a mitjans de segle el planeta tindrà un terç més de persones que alimentar i que prop del 70% de la població viurà a les grans ciutats, un 21% més que avui dia.

El ponent també ha ressaltat el gran perjudici que suposen els intermediaris tan per al productor com per al consumidor. “Segons dades de la Coordinadora Estatal de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), les cadenes d’intermediaris solen obtenir, gairebé sense assumir riscos, un marge de benefici que sovint supera el 450%”, ha explicat Cambray. “Els intermediaris incrementen el preu que paguen els consumidors i els pagesos reben unes contrapartides molt inferiors a les que podrien i haurien d’obtenir”, ha dit.

Pel que fa als canvis que s’estan portant a terme a nivell digital, en els hàbits de compra l’alimentació és el quart sector amb més usuaris del comerç electrònic, per darrera de sectors com el de viatges i moda. Cambray ha explicat alguns dels beneficis que es desprenen de la venda per Internet, com són els costos més baixos, la comoditat, un mercat global, l’accessibilitat, la rapidesa, una comunicació fàcil (canal directe amb el client), una imatge de marca (fomenta la marca pròpia) i la reputació on line, ja que el client ho percep com una empresa que aporta valor.

De la seva banda, Àfrica Peitx, tècnica d’Agrosolucions2.0, ha explicat que l’objectiu de la jornada ha estat “donar a conèixer al sector agrari les noves i diferents eines digitals que disposem avui dia (e-commerce, marketplaces o les xarxes socials), per entrar en contacte amb el client i obrir noves oportunitats de negoci”.

La sessió també ha servit per donar les pautes bàsiques per digitalitzar qualsevol negoci agroalimentari, amb tècniques per millorar la presencia on line, posicionament, seguiment i interpretació de les dades.

Han signat l’acord el president del Patronat de  Fira de Lleida, Àngel Ros, i el Director de la Fundació Banc de Recursos, Jesús Lanao

L’alcalde i president del Patronat de Fira de Lleida, Àngel Ros i el director de la Fundació Banc de Recursos, Jesús Lanao, han signat avui un conveni de col·laboració segons el qual la fira es compromet a impulsar i promocionar la cooperació al desenvolupament dels diferents agents i moviments associatius del sector agrari, dels quals el Banc de Recursos en forma part. En virtut de l’acord aquesta entitat disposarà d’un espai a la Fira Agrària de Sant Miquel des del qual captarà recursos materials (tractors, remolcs, etc.) i humans (voluntaris) per cobrir les necessitats agràries de països empobrits.

El paer en cap ha agraït la tasca de conscienciació solidària que realitza el Banc de Recursos per avançar en la implantació de tecnologia agroalimentària en països en vies de desenvolupament. Per la seva banda, el responsable del Banc de Recursos, Jesús Lanao, ha recordat que fa 10 anys que existeix aquesta col·laboració amb Fira de Lleida i que la seva tasca s’estén no només a intentar aconseguir maquinària, sinó també voluntaris del món de l’agricultura que vulguin cooperar en els països de destinació assessorant els seus habitants en la utilització dels equips enviats.

Un dels objectes del conveni és ajudar a promoure la col·laboració d’empreses i institucions vinculades al sector agrari, en projectes de cooperació agrícola dels països del Sud en general, i en les zones on el Banc de Recursos tingui projectes en actiu que promoguin el desenvolupament local agrari i la ciutadania activa, en concret.

Per la seva banda, la Fundació Banc de Recursos es compromet a assumir tots els materials i equipaments que es puguin necessitar pels projectes de cooperació que s’estiguin duent a terme a Llatinoamèrica i Àfrica, d’acord amb els criteris de cooperació que regeixen a nivell de la FCONGD, i a derivar equipaments i materials que puguin ser útils a ONGs que treballen amb projectes concrets al Sud o a entitats socials de la nostra ciutat, i a conscienciar i sensibilitzar als assistents a la Fira Sant Miquel i Eurofruit vers a la reutilització de màquines i equipaments agrícoles en bon estat per a projectes de cooperació i per entitats socials que els necessitin.

L’acord estableix el compromís de difondre l’activitat solidària i ecològica que Banc de Recursos realitza, a través de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, i la cessió d’espai d’exposició durant la celebració dels esmentats salons al Banc de Recursos per tal de promocionar les principals activitats solidàries que desenvolupa, íntegrament lligades al sector agrari.

A la signatura hi ha assistit també el director de Fira de Lleida, Oriol Oró.

Advoquen per projectes de dinamització que incloguin formació, debats, registre de productes de proximitat, tallers d’empresa o programes de creixement específic

“L’Horta de Lleida ha de ser l’element que aporti el concepte ‘qualitat’ a les Terres de Lleida dins del sector agroalimentari català”. Amb aquesta frase ha obert l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, la jornada tècnica “L’Horta de Lleida: emprenedoria, activitat agrària i alimentació”, celebrada en el marc de la 62a edició de la Fira de Sant Miquel i del 31è saló Eurofruit.

L’alcalde de Lleida ha explicat que el Pla d’Ordenació Urbana del municipi contempla l’Horta de Lleida per assolir aquest objectiu. En aquest sentit, Fèlix Larrosa, tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà i Rural i de la Sostenibilitat, ha dit que l’Horta de Lleida “és un espai econòmic que cal tenir en compte i preservar i que, per fer-ho, calen projectes de dinamització que incloguin formació, debats, registre de productes de proximitat, tallers d’empresa o programes de creixement específic, entre d’altres”. Un punt clau en aquesta dinamització és la signatura d’un acord de col·laboració amb Global Lleida.

En el marc de la jornada també ha intervingut el director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, qui ha posat èmfasi en les particularitats de l’Horta de Lleida, donat que està dotada d’unes característiques especials que requereixen protecció. En aquets sentit, ha explicat que l’Horta de Lleida no és present en dos organismes que tenen cura d’aquestes qüestions —el col·lectiu europeu PURPLE (Peri-urban Regions Platform Europe) i l’Observatori d’Agricultura Periurbana—, i que per tant caldria treballar perquè ambdós organitzacions tinguessin en compte la importància de l’Horta lleidatana.

Segons Presseguer, l’Horta de Lleida té moltes possibilitats de desenvolupament, però per fer-ho adequadament cal que hi hagi un suport clar a la indústria agroalimentària i que, per tant, es faci una aposta ferma per aconseguir que sigui rendible. En aquest sentit, Presseguer ha remarcat la importància de desenvolupar estudis previs de mercat amb suport institucional i amb implicació tant pública com privada, de que hi hagi assessorament específic als productors en cultius concrets i una anàlisi d’aquests, així com que es tingui en compte la seguretat i la higiene alimentària, l’aprofitament dels canals de comercialització que hi ha a l’abast i que s’aposti pels cultius bio. En la seva intervenció, Presseguer ha afirmat que “considerant aquestes premisses, s’aconseguirà una l’Horta de Lleida rendible”.

Durant la sessió també s’ha parlat de l’alimentació de proximitat per millorar la salut. Antonieta Barahona, metgessa nutricionista, ha esmentat que els aliments frescos, amb qualitat nutritiva, de proximitat o Kilòmetre cero, ecològics i sostenibles, donen un valor afegit al producte i que aquest fet s’ha de valorar adequadament perquè aporta beneficis per la salut del consumidor.

La jornada ha finalitzat amb una taula rodona d’experiències de diversificació agrària a Lleida.