Author Archives: firadelleida

Fira de Lleida i les institucions patrocinadores signen el conveni de col·laboració per al 47è Premi del Llibre Agrari i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari

Un total de 25 llibres (en paper i digitals) i 11 articles tècnics han estat presentats, respectivament, al 47è Premi del Llibre Agrari i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons que organitza Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit. Aquesta dada s’ha fet pública avui en el decurs de la formalització del conveni de col·laboració entre Fira de Lleida i les entitats patrocinadores dels dos premis. La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre d’enguany.

Han signat l’acord, que té una vigència de 4 anys, Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida; Carmen López, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida; Isabel Perea, presidenta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya a Lleida, Conxita Villar, delegada a Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, i Geremi Camí, director de Banca d’Institucions de CaixaBank a Lleida.

El paer en cap ha agraït a les entitats patrocinadores la participació en un guardó que “impulsa la difusió de coneixements científics i tecnològics de temàtiques agràries en el marc de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit”.

El Premi del Llibre Agrari i l’Article Tècnic Agrari estan destinats a distingir les obres o els articles publicats recentment en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari serà de 3.000 euros i de 1.000 euros per al de l’Article Tècnic. El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank).

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el mes de setembre d’enguany i el lliurament dels premis es durà a terme en la cloenda de la Fira Agrària de Sant Miquel. Durant aquesta cerimònia els autors que hagin obtingut el primer premi exposaran els aspectes fonamentals de l’obra guanyadora.

Les empreses expositors del sector ocuparan una àrea d’uns 200 m²

Els fruiters, en les seves varietats d’arbres de llavor, arbres de pinyol i arbres de fruit sec, tindran enguany un protagonisme remarcable en l’exposició viverista de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 33a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), salons que tindran lloc del 27 al 30 de setembre a les instal·lacions de Fira de Lleida. A més de la producció d’arbres de fruita de pinyol i de llavor — i altres produccions més atípiques com plantes de tòfona—, els empelts i portaempelts tindran també un paper destacat en l’oferta viverista.

Les empreses viveristes que ja han confirmat la presència al saló agrari lleidatà són Viveros Provedo (Soses), Vivers Duran SL (Lleida), Plavise SAT (Alguaire), Vivers DLP (Girona), Certiplant (Mollerussa) i Inotruf (Terol).

Viveros Provedo presenta com a novetat a Sant Miquel diversos préssecs i nectarines amb gust Extreme. A més potenciarà algunes de les seves noves varietats de prunes, com la Blondy®79, precoç, amb una excel·lent productivitat, alt calibre, preciosa pell d’un color groc or molt resistent, que no es marca en ser recol·lectada i que resisteix perfectament el canal comercial. En pavies destaca Argos®, una varietat que està assolint un extraordinari èxit. La seva precocitat i duresa, unides a un gran calibre, en fan un producte molt potent que a més té una vida molt llarga en post-collita que afavoreix que es pugui exportar a llargues distàncies.

Provedo disposa de 90 patents com a resultat de l’esforç investigador, cadascuna amb unes característiques peculiars i destinades a un mercat concret o bé a un ús determinat. Es tracta d’una firma molt expandida i consolidada en països com Xile, Sudàfrica, EUA, Austràlia, Itàlia, França, Egipte, Marroc, Tunísia i Turquia.

Vivers Duran és una empresa familiar amb més de seixanta anys d’història especialitzada en planter d’arbres fruiters que presentarà un ampli oferta d’oliveres, ametllers, pomeres i pereres, entre altres.

Vivers DLP, filial de DL (Davodeau-Ligonnière) a l’Estat espanyol, oferirà les millors varietats de pomera en planta de 9 mesos procedents d’empelt a l’anglesa. Disposa de llicències de varietats exclusives de DL com Gala BROOKFIELD® Baigent, Granny CHALLENGER® Dalivair, Golden REINDERS®, Golden PINKGOLD® Leratess. També té llicències externes per Fuji ZHEN® AZTEC, JEROMINE® i Golden CRIELAARD®.

L’estratègia de Vivers DLP és la d’oferir una planta feta a mida. El client tria la varietat, el portaempelt exacte i el tipus de ramificació, i la firma adapta cada comanda a la sol·licitud del client per aconseguir la sencera ramificació sense buits de la planta.

L’empresa Plavise serà present a la fira amb la seva gamma de patrons (portaempelts) i plançons de categoria certificada de pomera i perera. També exposarà llavor de presseguer.

Certiplant, empresa del Grup Nufri, és capdavantera en la producció de plançons certificats de pomera i perera, i compta amb els millors clons de cada varietat. També és a l’avantguarda de les evolucions varietals en el sector de la fruita d’os. La firma aposta per la innovació varietal i promocionarà al saló varietats com la pera Elliot o la Harrow Sweet.

Inotruf, una de les poques firmes de l’Estat dedicades a la producció de planta d’alta qualitat micorizada, mostrarà el seu catàleg de plançons micoritzats amb tòfona negra i tòfona d’estiu.

Catalunya, més de 220 empreses productores de plantes vives
Actualment Catalunya compta amb més de 220 empreses productores de plantes vives, que ocupen una superfície de conreu d’unes 1.800 ha (de les quals unes 1.600 són en cultiu a l’aire lliure i unes 200 ho són sota hivernacle).

La producció de plantes vives inclou el cultiu d’arbres ornamentals, arbres de Nadal, arbustos ornamentals, coníferes, cactus, planta aromàtica, planta de temporada, planta vivaç, planta d’ombra, planta mediterrània, plantes crasses, palmàcies, planta forestal, fruiters i el material vegetal de reproducció de les anteriors produccions (cultiu de teixits, germinació de llavors, arrelament d’esqueixos i empelts).

Segons la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, les empreses que formen el sector són petites i mitjanes, la majoria d’elles de tipus familiar. La mida de les explotacions és variable, des de una hectàrea en el cas de produccions intensives de planta ornamental sota hivernacle a més de 50 ha en el cas de producció d’arbre i arbust a l’exterior.

Els principals mercats del sector són la resta de l’Estat espanyol i, cada vegada més, altres països de la Comunitat Europea, principalment França i Itàlia. Els viveristes catalans exporten anualment plantes per valor d’uns 40 milions d’euros.

L’eficiència energètica i el compromís ambiental, dos dels eixos dels nous serveis i equipaments per als regants

El sector dels regs està adquirint una importància creixent dins de la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit, la manifestació firal agrària més important celebrada anualment a Catalunya. Enguany han confirmat ja la presència en el doble saló les empreses Aigües del Segarra Garrigues SA, Hidrolec, Hidromatic Ponent SL, Ongrub Medi Ambient SL, Regs RM i Reixachs SA. Cal recordar que la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre al recinte firal lleidatà.

Hidromatic Ponent SL, firma de Soses (Lleida) centrada en el reg eficient i durable per a l’agricultura, presentarà a la Fira Sant Miquel de Lleida el seu sistema integral d’instal·lacions de reg, que agrupa en una sola empresa l’assessorament agronòmic, el disseny hidràulic, els processos de fabricació de capçal de reg, casetes prefabricades, caldereria en acer, caldereria en polietilè, electricitat, electromecànica, automatismes de reg, excavacions, premuntatge, transport i postvenda.

També presentarà les seves innovacions tecnològiques que són solucions als problemes reals dels usuaris: hidrants de llarga durada, sistema d’injecció de purins, bombejos solars, sistemes d’optimització energètica, monitorització i gestió de canonades laterals i comunitats de regants.

El sistema integral d’instal·lacions de reg Hidromatic optimitza l’execució dels projectes de reg. Es defineixen tots els paràmetres de qualitat. L’enginyeria de precisió junt amb els equips de muntatge, fabricació i el sistema de kits (premuntatges) permet donar alts nivells de qualitat. Un servei postvenda àgil, amb persones ben formades i molta experiència, garanteix el funcionament continuo de les instal·lacions.

Les innovacions, hidrants de llarga durada, disminueixen radicalment les tasques de manteniment de les instal·lacions. El sistema d’injecció de purins, únic al mercat, facilita l’aprofitament i repartiment de purins pel sistema d’aspersió. Els bombejos solars permeten baixar els costos energètics de bombeig de l’aigua. El servei Hidromatic de monitorització de canonades  laterals i comunitats de regants, amb servei 24 hores 7 dies setmana, permet optimitzar la demanda d’aigua, amb total autonomia per als regants.

Regs RM és una empresa de l’Ametlla del Vallès (Barcelona) especialista en el sector agrícola que comercialitza enrotlladors, i productes per a sistemes de reg (tant d’aspersió com de degoteig), i du a terme cobertures, impermeabilitzacions de basses, obres hidràuliques i sistemes de bombeig. Els productes i serveis que ofereix són màquines enrotlladores i canons, pivots, aspersors agrícoles, equipaments de goteig, mànegues, basses, bombes, motobombes, generadors, vàlvules i canonades i accessoris.

Aigües del Segarra Garrigues SA és l’empresa privada que té l’encàrrec d’executar les obres de concentració parcel·lària, i de redactar els projectes, executar, explotar i mantenir la xarxa de distribució del regadiu del Sistema Segarra-Garrigues.

Hidrolec, empresa d’Altorricón (Osca) es dedica al tractament de l’aigua i l’electricitat en tots els seus vessants: pous (perforacions, aforaments, elevació d’aigües subterrànies, etc.), xarxes hidràuliques (proveïments, distribució, depuradores, sanejaments i fosses sèptiques), regs (per degoteig, micro-aspersió, automatització, etc.), bombes (bombes solars, submergibles, grups de pressió, etc.), electricitat (automatització, habitatges, naus industrials i ramaderes, etc.), energies alternatives (grups electrògens i energia solar), telegestió i tractaments d’aigua.

Ongrub Medi Ambient SL és una firma de Lleida centrada en la comercialització, projecte, execució d’obra i manteniment de sistemes de reg (degoteig i aspersió), estacions de bombament, comunitats de regants, filtració, automatisme, regs de jardineria, xarxes d’aigua potable, piscines i tractament d’aigües. La companyia ofereix una cartera de productes molt àmplia, concebuda per donar resposta a totes les necessitats dels usuaris, d’acord amb el principi ‘total solution’ (solucions totals). La firma treballa seguint criteris d’innovació de l’oferta comercial i llançament de nous productes adaptats a les necessitats del mercat i l’aposta per la R+D i compromís mediambiental.

Reixachs SA és una empresa de Fondarella (Lleida) que comercialitza aspersors (aigua o fertilitzants), canals de reg, canonades per reg, complements de jardineria, depuradores d’aigua, dipòsits, filtres per reg, goters, instal·lacions de reg, làmines d’impermeabilització, piscines de polièster, productes de polièster, canonades i manegues de reg i canonades per drenatge

La importància dels regadius
Els regadius han adquirit en les darreres dècades un valor cada cop més elevat. La demanda creixent i la competència per la utilització de l’aigua a tot el món obliga a vetllar per un ús més eficient d’aquest recurs en tots els sectors. Segons explica Joan Oca Baradad, de la UPC, en el seu treball El regadiu a Catalunya, a escala mundial es deriven cap a l’agricultura el 69% dels recursos hídrics destinats a l’ús humà, per la qual cosa qualsevol guany relatiu en l’eficiència d’utilització de l’aigua en el sector agrari té una importància enorme en termes d’estalvi global.

A la conca mediterrània tradicionalment s’ha donat una gran importància al regadiu com a element determinant en la producció agrària, així com en la disminució del risc de pèrdua de collites a causa de l’escassetat de precipitacions a l’estiu i a la seva gran variabilitat. Això ha fet que s’esmercin grans esforços en la construcció de nous regadius que han tingut una incidència molt important en el desenvolupament econòmic i en la densitat de població de les àrees on s’han implantat.

Igualment, la justificació dels regadius han incidit en el seu valor social com a element “fixador” de la població en el territori, més enllà de la seva incidència en la producció agrària. La mecanització de l’agricultura i la disminució relativa de la importància econòmica del sector primari en la segona meitat del segle XX ha provocat una disminució important del percentatge de població dedicat a l’agricultura i, com a conseqüència, el despoblament d’àmplies zones del territori com a conseqüència del flux migratori constant del camp a la ciutat. El regadiu, teòricament, és un factor que alenteix aquest procés, ja que una hectàrea de secà requereix, de mitjana, 0,037 unitats de treball any, mentre que una hectàrea de regadiu en necessita 0,141, és a dir, gairebé quatre vegades més.

Els regadius a Catalunya
Segons el mateix estudi, la superfície regada a Catalunya ocupa més de 244.000 ha, cosa que representa més del 20% de la superfície agrària útil. El consum d’aigua associat als usos agraris significa quasi un 73% del consum total d’aigua, mentre que el volum d’aigua destinada a  usos urbans, que incorporen el consum domèstic i l’industrial, representa aproximadament un 27%.

El percentatge dels usos varia significativament entre les conques hidrogràfiques internes (que corresponen als rius que transcorren íntegrament pel territori català) i les conques intercomunitàries (integrades majoritàriament per la part catalana de la conca de l’Ebre). Les conques hidrogràfiques intercomunitàries ocupen el 48% del territori. En aquest cas, el consum d’aigua està determinat majoritàriament pels usos agraris, que representen més del 95% del consum total.

Entre les conques intercomunitàries els sistemes de regadiu més importants són els canals d’Urgell, el canal d’Aragó i Catalunya, el canal de Pinyana i els canals del delta de l’Ebre. Al mateix temps, cal destacar els regadius nous i en procés d’implantació a Lleida i Terres de l’Ebre, entre els quals destaquen els del sistema Segarra-Garrigues.

El canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica construïda a la segona meitat del segle XIX i ampliada el 1932 amb la construcció del Canal Auxiliar. La superfície total en reg dels canals d’Urgell és de 75.000 ha, la major part de les quals es dediquen a la producció de cultius herbacis (alfals, blat de moro, cereals d’hivern…) i una part menor a la producció de fruiters. El 90% de la superfície es rega per gravetat i la dotació d’aigua anual és de 9.000 m³/ha.

El canal d’Aragó i Catalunya rega una superfície de 98.000 ha, de les quals 38.000 són a Catalunya. Els fruiters n’ocupen una bona part, juntament amb cultius herbacis i vinya. Disposa d’un nombre important de basses que pertanyen a particulars i comunitats de regants, cosa que li confereix una major flexibilitat d’explotació. Té assignada una dotació d’aigua anual de 8.238 m³/ha.

El canal de Pinyana té els seus orígens en el segle XII i actualment rega unes 13.900 ha de petites explotacions dedicades en bona part al cultiu de fruiters. El 55% de la superfície es rega per gravetat.

Fira de Lleida destaca el bon ritme de contractació, especialment pel que fa als tractors, maquinària agrícola i industrial, automoció i agricultura de precisió

A quatre mesos de la seva celebració, la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit han assolit quasi un 83% d’ocupació amb la contractació de 24.000 m² de superfície neta d’exposició sobre el total dels 29.000 m² disponibles. El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha destacat “el bon ritme de contractació, especialment pel que fa a sectors com els tractors, la maquinària agrícola, la maquinària industrial, l’automoció i l’agricultura de precisió”. La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre.

Els sectors representants en ambdós esdeveniments són els tractors, la maquinària agrícola, l’agricultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, el viverisme, els fertilitzants, els sindicats agraris, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

La Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit acolliran més de 300 expositors de l’Estat espanyol i d’altres països europeus. El programa d’activitats paral·leles —un dels plats forts de la manifestació firal lleidatana— oferirà més de 50 propostes entre jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions de drons en agricultura de precisió, reunions professionals i les demostracions de productes i aliments del congrés “Aliments del territori i Tu”.

Igualment, els dos certàmens firals seran el marc de la celebració del 47è Premi del Llibre Agrari i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari i el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària.

Els guardons tenen una dotació econòmica global de 4.000 euros i les obres es poden presentar abans del 22 de juny

Fira de Lleida ha convocat el 47è Premi del Llibre Agrari i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons organitzats en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit. Ambdues estan destinades a distingir les obres o els articles publicats recentment en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats. La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 27 al 30 de setembre.

El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari serà de 3.000 euros i de 1.000 euros per al de l’Article Tècnic. Els guardons són oberts als llibres i els articles tècnics publicats durant el període comprès entre l’1 de juny de 2017 i el 31 de maig de 2018 per editorials, institucions o autors sobre temes relacionats amb la producció agrària i forestal, veterinària i salut animal, la indústria alimentària, els espais verds, la gestió del territori, la preservació ambiental, l’economia agroalimentària i l’àmbit rural. Poden optar al premi els llibres escrits en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol que disposin del corresponent codi ISBN (Número Internacional Normalitzat del Llibre). No s’admetran reedicions, llevat que representin un canvi substancial en el contingut de l’obra.

L’entitat editora o persona participant haurà de remetre com a mínim cinc exemplars del llibre. En el cas de l’Article Tècnic, s’ha de remetre en fitxer pdf juntament amb la informació corresponent a l’entitat editora, revista i número o mitjà en què s’ha publicat o, quan correspongui, a la direcció url. Si són articles tècnics editats en format paper, s’han de lliurar un mínim de cinc exemplars de la revista. En tots els casos, els documents s’han de lliurar abans del dia 22 de juny de 2018 a l’adreça següent: Fira de Lleida. Premi del Llibre Agrari. Edifici Mercolleida. Av. Tortosa, 2 de Lleida o al correu electrònic [email protected].

El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank).

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el mes de setembre d’enguany i el lliurament dels premis es durà a terme en la cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. Durant aquesta cerimònia els autors que hagin obtingut el primer premi exposaran els aspectes fonamentals de l’obra guanyadora.

En l’edició anterior, Infraestructura verde. Sistema natural de salud pública, de Pedro Calaza Martínez (Paraninfo & Mundi-Prensa) va obtenir el primer premi del Llibre Agrari, mentre que Xylella fastidiosa en el sur de Europa: cuando el clima no es un problema para su establecimiento, de Blanca B Landa, Juan A. Navas Cortés i Miguel Montes Borrejo, publicat a la revista Phytoma España, es va endur el premi de l’Article Tècnic Agrari.

Valoració positiva de la seixantena de jornades professionals i l’augment de països estrangers representats

La 63a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 32a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) ha tancat avui les seves portes amb 120.000 visitants i un balanç positiu dels expositors, atès que s’han obert molts contactes comercials entre el públic professional i les empreses expositores, que en les pròximes setmanes s’acabaran traduint en transaccions econòmiques.

Durant l’acte de cloenda, l’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha dit que enguany hi ha hagut un descens de visitants el diumenge al matí respecte a d’altres edicions, atesa l’excepcional jornada política que s’ha viscut aquest 1 d’octubre, però que no ha afectat als expositors, ja que avui és un dia familiar i ja han fet les seves transaccions comercials del dijous al dissabte.

El paer en cap ha fet una valoració molt positiva de la seixantena de jornades tècniques que s’han celebrat; de l’augment de representants internacionals; de la recuperació de la Plaça de l’Oli, amb la presència de la DOP Les Garrigues i les 20 cooperatives que la integren; de la consolidació d’empreses dedicades al sector del reg i la celebració de jornades al voltant d’aquesta temàtica, i del creixement d’expositors del sector del viverisme.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, ha recordat que des de l’any 2014 el sector fructícola lleidatà i català està vivint un període de crisi, que només es pot superar amb l’aplicació de les innovacions tecnològiques i l’ajut de les administracions, per tal que les explotacions acabin essent competitives.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 21è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un dispositiu de seguretat de l’equip de poda, presentat per l’empresa Arvipotecnic, SL (primer guardó); un sistema de gestió de sales de càrregues de bateries de carretons, de la firma Tallers Antoni Miquel, SL (segon premi), i una tisora de poda elèctrica, que incorpora la programació i la regulació del tall, d’Osvald Ferreteria, SL (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Infraestructura verde. Sistema natural de salud pública, de Pedro Calaza Martínez (Paraninfo & Mundi-Prensa), guanyadora de la 46a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Xylella fastidiosa en el sur de Europa: cuando el clima no es un problema para su establecimiento, de Blanca B. Landa, Juan A. Navas Cortés i Miguel Montes Borrejo, publicat a la revista Phytoma España, que s’ha endut la 2a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

La jornada celebrada a la Fira de Sant Miquel advoca per optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental

La gestió de la fertilització dels cultius intensius és bàsica en la sostenibilitat, ja que representa una disminució notable de l’impacte ambiental, preserva els recursos miners i estalvia costos per part de l’agricultor”. Així s’ha expressat Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en el laboratori Ilersap, en el decurs de la jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” celebrada en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel-Eurofruit. La sessió és organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.

Villar creu que avui dia els principals hàndicaps en la fertilització del cultius són que “està poc tecnificada i a més està en mans dels fabricants i distribuïdors de fertilitzants, que marquen les pautes sobre els moments i dosis d’aplicació”. Aquesta situació “comporta una sobrefertilització que no és bona per al medi ambient, suposa un sobrecost per a l’agricultor i perjudica la qualitat final del producte, ja que afavoreix moltes malalties de la planta associades a l’excés de nutrició”. El descens de la qualitat dels productes es tradueix en la pèrdua de la producció que arriba al mercat, ja que afecta la capacitat de conservació, amb la qual cosa es perd molta fruita durant la manipulació i la comercialització.

De la seva banda, Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu, ha explicat que l’empresa vinícola ha desenvolupat dues experiències enfocades a assolir una producció sostenible. En primer lloc, la utilització de tècniques ecològiques —en aquest cas de confusió sexual— per controlar una de les principals plagues de la vinya, el corc del raïm (lobesia botrana) com a alternativa a les tècniques tradicionals (pesticides químics). Aquesta tècnica ha permès que el 85% dels vins de la  marca catalana estiguin lliures d’insecticides i el 70% estiguin exemptes de productes antibotritis, que tenen un impacte ambiental important.

D’altra banda, Esteve ha explicat que l’ús de l’agricultura de precisió vinculades a la monitorització i teledetecció han permès una important racionalització del reg (amb estalvis de fins al 7% de consum d’aigua) i d’altres tractaments sobre els cultius (com una reducció de fins al 15% en fitosanitaris), ja que només s’actua en els espais de la parcel·la on és necessari i en el moment en què és necessari. Aquest procés ha comportat un important estalvi econòmic i en l’ús de productes agressius amb el medi ambient.

El responsable de Codorniu afegeix que l’empresa fins i tot ha creat Agropixel, un spin-off de la firma de vins i caves configurada com a empresa de serveis dedicada a la millora productiva, l’optimització d’inputs i la planificació de la producció i de la qualitat en el sector de l’agricultura seguint criteris de rendibilitat econòmica i de sostenibilitat mediambiental.

Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José, ha defensat l’increment de la sostenibilitat de la producció agrària intensiva, en aquest cas en una explotació lletera, mitjançant un autoconsum farratger. “Es tracta de vendre i consumir tota la producció agrària dins l’empresa, sense que quedin excedents per vendre ni que calgui compres externes, per així tenir tot el control sobre les matèries primeres a nivell qualitatiu i evitar micotoxines en el gra de panís”. Es tracta, en definitiva, de controlar al màxim la traçabilitat, que a la llarga suposa un estalvi econòmic, ja que s’eviten quasi al 100% problemes en el procés d’alimentació del bestiar. Granja San José produeix 70 milions de quilos de farratge per alimentar 5.000 caps de bestiar, que produeixen 40 milions de litres de llet anuals.

En el decurs de la jornada s’ha advocat també pel creixement dels cultius de fruits secs (festucs, ametlles, nous), que generalment són conreats amb sistemes de producció intensius per fertirrigació que suposen una important baixada de cost per unitat de producció i que tenen un gran potencial d’exportació.

La jornada “L’agricultura i la ramaderia intensives són sostenibles amb una bona gestió. Casos pràctics” ha estat organitzada davant la preocupació social pel fet que el creixement de la demanda d’aliments topa amb la sensibilització per preservar el medi ambient, pel que cal trobar un punt d’equilibri que permeti oferir aliments però amb racionalització en la gestió de l’entorn. Aquesta preocupació ha estat en les últimes dècades prioritària per als enginyers agrònoms, que afronten aquest repte amb la recerca, la innovació i la tecnologia.

Els assistents a la jornada han coincidit en la necessitat de millorar les pràctiques agràries relatives a la fertilització de conreus. Es busca optimitzar la fertilització des del punt de vista agronòmic, econòmic i mediambiental. D’aquesta manera, s’aconsegueix ajustar les dosis aplicades amb les necessitats dels conreus, evitant les pèrdues cap al medi ambient (sòl, aigua i atmosfera).

A la jornada s’han presentat diferents casos pràctics de treball i de gestió en empreses agràries per fer front als dos reptes, el creixement de la demanda i la sostenibilitat. Hi han participat Joan Fortuny, representant d’Operation Managing Director Borges Agricultural & Industrial Nuts; Pere Villar, responsable de fertilització i nutrició vegetal en laboratori Ilersap; Toni Vítores, director agronòmic de Fruits de Ponent; Joan Esteve, director tècnic de la Divisió Agrícola del Grup Codorniu; Victor Falguera, research manager d’Akis International, i Lluís Xanxo, director de producció agrícola Granja San José SA.