Author Archives: firadelleida

L’Associació LleidaDrone presentarà en el marc del saló solucions de diferents empreses per ajudar amb la pandèmia i incidirà en l’agricultura de precisió

L’Associació LleidaDrone, amb seu al Parc Científic de Lleida, serà present a la Fira de Sant Miquel – Eurofruit d’enguany amb una sèrie d’activitats centrades, en part, en la contribució d’aquesta tecnologia a facilitar la lluita contra la Covid-19. Les propostes que LleidaDrone desenvoluparà en el marc del saló, adaptades a les actuals circumstàncies sanitàries, tindran com a segon fil conductor l’agricultura de precisió, en la línia d’anteriors edicions. La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

Les XIII Conferències Professionals i Amateur de LleidaDrone tindran enguany un format online, i consistiran en una sèrie de ponències pregravades que seran presentades en streaming durant la fira per a tot el Món a través de Youtube i Facebook.

Les ponències mostraran els últims avenços del sector dels drones, fent èmfasi en dos temes, les noves aplicacions específiques d’aquests aparells a l’agricultura de precisió i les múltiples aplicacions que s’estan portant a terme per a ajudar en la lluita contra el Coronavirus, com per exemple la neteja d’espais oberts amb sistemes d’irrigació de substàncies contra el virus i el control d’aforament a platges i altres espais susceptibles d’aglomeracions amb càmeres i sistemes d’intel·ligència artificial. 

A més, LleidaDrone dispondrà d’un stand on exposarà els seus projectes i d’un espai amb una xarxa de vol de drones en la qual es faran demostracions continuades en el decurs de tota la fira, incloent-hi drones professionals, de joguina i de curses. Entre altres activitats, els pilots de LleidaDrone Racing Team faran carreres de demostració.

Enguany les activitats amb nens i nenes, com fer volar drones o jugar amb el Simulador de Pagès han quedat suspeses a fi d’evitar possibles contagis provocats pel fet de compartir materials.

L’Associació LleidaDrone va ser fundada l’any 2011 al Parc Científic i Tecnològic de Lleida i ha desenvolupat més de 70 esdeveniments a Lleida, a Catalunya, a la resta de l’Estat i a diversos països europeus, sempre amb la filosofia d’oferir activitats de difusió de projectes i tecnologia drone sense ànim de lucre.

Cal recordar que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit mantenen un ritme de contractació normal, superior en aquests moments al 75%, ja que –malgrat la crisi sanitària registrada enguany– les estrictes mesures de seguretat que implementarà Fira de Lleida i el fet que el de Lleida sigui el primer gran certamen agrari que se celebri enguany a l’Estat, ha afavorit l’interès dels expositors per ser-hi presents. 

Els sectors representants en ambdós esdeveniments són els tractors, la maquinària agrícola, l’agrcultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

Estarà representada amb un estand amb firmes de maquinària agrícola d’aquell país i empreses importadores de productes agraris com ara oli, fruita, vi o cereals

Bielorússia tornarà a tenir una presència destacada a la Fira de Sant Miquel de Lleida. Per segon any consecutiu, estarà representada amb un estand propi, en el qual seran presents empreses de maquinària agrícola d’aquell país i firmes importadores de productes agraris com ara oli, fruita, vi o cereals. Enguany destaca la incorporació de la prestigiosa empresa productora de tractors MTW, la cinquena en importància del Món en el seu sector, i que es presenta “oficialment” a Lleida després de més d’una dècada d’absència a l’Estat espanyol.

Creada l’any 1946, Minsk Tractor Works (MTW) és una de les empreses industrials més importants de Bielorússia. Agrupa 9 companyies que produeixen peces i accessoris per a tractors i altres vehicles i aplega uns 17.000 treballadors. La firma produeix un centenar de models de vehicles, destacant el tractor «MTZ», conegut també com “Bielorússia”. La firma manté una quota del 8-10% del mercat mundial de tractors amb rodes i exporta a 60 països dels cinc continents.

L’espai de la república de l’Europa oriental a la Fira de Sant Miquel comptarà també amb la presència de Cristian Balcells, cònsol honorari de Bielorússia a Barcelona, amb orígens lleidatans e impulsor d’una tasca de dinamització econòmica d’ambdós territoris, tasca que que ja s’està concretant en resultats concrets.  Es preveu que acompanyin la delegació Pavel Pustovoy, ambaixador de Bielorússia a Espanya; Sergey Lukashevich, conseller d’Afers Econòmics de l’ambaixada, i altres membres del Ministeri d’Assumptes Exteriors Bielorrús.

Cal recordar que la presència bielorussa al saló agrari català és el resultat de la missió comercial organitzada conjuntament per l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) i el Consolat bielorús a Barcelona el juny de l’any passat a fi de promocionar la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i Municipàlia a Bielorússia.

En el decurs d’aquella acció, responsables de Fira de Lleida i de fira agrícola BELAGRO van signar un acord per impulsar contactes comercials entre ambdues parts, bàsicament a través de la presència d’una delegació conjunta d’empreses bielorusses i representants del Ministeri d’Agricultura bielorús al saló lleidatà.

Cal recordar que bàsicament Lleida exporta a Bielorússia productes agroalimentaris i maquinària agrícola, mentre que les importacions se centre en el sector del hàbitat i, en menor mesura, en matèries primeres i manufactures.

A banda del seu potencial econòmic, Bielorússia té un paper estratègic important en l’àmbit comercial ja que es considerada una porta d’entrada des de Europa cap a un mercat de més de 250 milions d’habitants d’altres repúbliques membres de la federació CEI (Comunitat d’Estats Independents) com són Armènia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan.

Bielorússia és un país molt atractiu per a les empreses catalanes ja que és un gran consumidor de fruita, oli, vi i cava, d’una banda, i per la seva posició estratègica en el centre d’Europa, de l’altra. En els últims tres anys ha registrat taxes de creixement per sobre del 6%, amb forta dependència econòmica de Rússia a causa de la seva pertinença durant molts anys a la Unió Soviètica i a l’especialització productiva que realitzaven les economies centralitzades. Del temps que va pertànyer a la Unió Soviètica manté una important estructura industrial i una agricultura desenvolupada, així com un nivell de formació alt.

Tot i que inicialment, quan es va independitzar, va registrat un fort procés de privatització, actualment el 80% de les empreses industrials estan en poder de l’Estat. Quant al sector de la mineria i els recursos naturals, disposa d’abundant carbó i boscos que cobreixen un terç de país, de manera que la indústria de la fusta és important. En agricultura destaca l’explotació dels productes propis de la zona central europea com la patata, el blat, la civada, el sègol i la remolatxa. El bestiar és fonamentalment boví. Les importacions de petroli i altres combustibles centren el comerç amb Rússia. La producció i exportació de maquinària, com tractors, eines, equips agrícoles i fertilitzants tenen un important pes econòmic. El Banc mundial estima una taxa d’atur a Bielorússia del 0,5% el 2015.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

Amb protagonisme dels sectors dels tractors, amb 10.000 m², l’agricultura de precisió, el reg, l’automoció i els productes de proximitat

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló internacional Eurofruit superen ja el 75% d’ocupació (sobre el total dels 29.000 m² de superfície neta d’exposició disponibles), el que situa la contractació d’enguany en un nivells pràcticament similars als d’anys anteriors. La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

Enguany destaca la notable presència de sectors com el dels tractors (que ocuparan una superfície conjunta de 10.000 m²), els drons i l’agricultura de precisió en general, el reg, l’automoció i els productes de proximitat.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, considera que “la progressiva desescalada i flexibilització de les condicions de mobilitat de la població han incrementat la confiança dels expositors i en els darrers dies hem constatat un sensible increment del ritme de contractació”. Oró recorda també que enguany el de Lleida serà el primer gran saló agrari que se celebri a l’Estat espanyol, el que suposa un al·licient afegit per a expositors i visitants. 

Sant Miquel i Eurofruit exhibiran una àmplia oferta centrada en els tractors, la maquinària agrícola, l’agricultura de precisió, els equips i els serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes agroalimentaris de proximitat, l’automoció, els serveis financers i les assegurances.

La data de lliurament del Premi del Llibre Agrari i el Premi de l’Article Tècnic Agrari serà el 24 de juliol i el període de publicació dels treballs que poden concórrer s’allarga fins al 30 de juny

Fira de Lleida ha ampliat el termini de lliurament del 49è Premi del Llibre Agrari i el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari fins al 24 de juliol (inicialment la data límit era el 19 de juny) degut a les especials circumstàncies provocades per l’epidèmia del COVID-19. Igualment, s’amplia fins al 30 de juny el període de publicació dels treballs que poden concórrer a ambdós guardons (originalment era el 31 de maig). La Institució firal lleidatana ha pres aquesta decisió en considerar que la crisi sanitària ha alentit tots els processos relacionats amb la publicació de material bibliogràfic i, en aquest cas concret, és aconsellable flexibilitzar les dates de publicació i de lliurament.

Cal recordar que el 49è Premi del Llibre Agrari i el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons dotats amb 4.000 €, estan organitzats en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit. El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari serà de 3.000 euros i de 1.000 euros el de l’Article Tècnic.

Els dos guardons tenen l’objectiu de reconèixer les obres o els articles publicats en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i, alhora, estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 35a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 24 al 27 de setembre.

La Institució firal lleidatana lliura a la institució acadèmica lleidatana els llibres procedents de les 48 edicions del Premi del Llibre Agrari

La Universitat de Lleida i Fira de Lleida han signat quest matí un acord destinat a donar material bibliogràfic, procedent de les successives edicions del Premi del Llibre Agrari convocat en el marc de la Fira de Sant Miquel, a la UdL. La signatura ha anat a càrrec de Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida, i de Miquel Pueyo, president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida i alcalde de Lleida. En virtut de l’acord, la Institució firal lleidatana dóna a la institució acadèmica lleidatana els llibres procedents de les 48 edicions del guardó celebrades, els quals aniran destinats bàsicament al fons bibliogràfic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA). Algunes d’aquestes obres ja han estat cedides prèviament a la UdL en anys anteriors.

Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida, ha remarcat la importància d’aquest material bibliogràfic, que es posarà a disposició dels estudiants de l’ETSEA, com a font de coneixement sobre els sector agrari. “En una economia cada cop més globalitzada i competitiva, el sector agrari, un àmbit estratègic per a Lleida, necessita una transformació important que ens faci capdavanters, i aquesta transformació vindrà a través del coneixement”, ha dit.

El president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida i alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha posat en valor el premi explicant que és l’únic d’aquestes característiques que se celebra a l’Estat espanyol, d’una banda, i que els llibres que hi han concorregut tenen l’interès afegit de que són un reflex de l’evolució de l’agricultura i la ramaderia en els darrers 40 anys.

De la seva banda Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha coincidit en que “aquest conjunt de llibres, una important font de coneixement científic i professional, quedi com a fons propi de la Universitat”.

Quasi mig segle de trajectòria

Cal recordar que el Premi del Llibre Agrari ha assolit enguany les 48 edicions i que des fa 4 anys es convoca conjuntament amb el Premi de l’Article Tècnic Agrari. La darrera edició de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit va registrar 18 llibres (en paper i digitals) i 18 articles tècnics. El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari és de 3.000 euros i de 1.000 euros per al de l’Article Tècnic.

Ambdues convocatòries distingeixen les obres o els articles publicats recentment en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i, alhora, es vol estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i CaixaBank).

L’objectiu del guardó és promoure la innovació de les màquines agrícoles, augmentar el nivell dels equipaments exposats al saló i donar més projecció a la manifestació firal

Fira de Lleida ha signat avui dilluns un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de la Demarcació de Lleida destinat a organitzar el Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. La vigència del conveni és de 4 anys, entre el 2019 i el 2022. El guardó es convoca anualment en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit.

L’objectiu del guardó és triple: promoure la innovació i la seguretat en el disseny de màquines agrícoles, incrementar encara més el nivell de l’exposició de Sant Miquel i Eurofruit, i donar més projecció i prestigi a aquesta gran manifestació firal lleidatana.  

Han signat l’acord Miquel Pueyo, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació La Fira de Lleida; Ramon Grau, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, i Jordi Masip, secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de la Demarcació de Lleida. L’acte ha comptat també amb la presència d’Oriol Oró, director general de Fira de Lleida.

El paer en cap ha posat en valor aquest premi incidint en la seva llarga trajectòria (23 edicions celebrades) i destacant que l’àmbit agroalimentari, associat al desenvolupament econòmic, l’alimentació i la salut, és un sector bàsic per a la ciutat i per a la demarcació de Lleida. Ramon Grau ha incidit de la seva banda en que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit constitueixen un important motor econòmic del territori. Finalment, Jordi Masip ha afirmat que el premi “dóna més visibilitat a la fira i és un al·licient més perquè els fabricants millorin les seves màquines”.

Els representants de les entitats que han firmat del conveni han destacat el valor de la innovació com a motor econòmic de la societat i, respecte al món agrari, han afirmat que la innovació és un factor determinant en la renovació de l’actual estructura agrícola i per garantir la qualitat de vida de la població del camp.

Objectius del guardó

Cal recordar que el Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària està adreçat a reconèixer els avenços en el disseny i concepció de la màquina i l’equip, la utilització de nous materials, les aplicacions innovadores d’automatismes, les tècniques de visió artificial, la robòtica i l’adopció de criteris d’enginyeria concurrent; els avenços en solucions innovadores destinades a donar compliment a la reglamentació vigent sobre mesures de seguretat de les màquines.

També es tenen en compte els materials, tècniques i equips destinats a la producció agrícola o a la transformació industrial que representen un notable avenç sobre la tecnologia actualment disponible, especialment per que fa a la millora de la qualitat dels productes agrícoles o agroalimentaris.

Integrants del Premi

El Jurat del Premi estarà integrat pel representants del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida (entitats que exerciran la presidència del Jurat de forma rotativa), el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Subdirecció General de Transferència i Innovació Agroalimentària i Centre de Mecanització Agrària), l’Estació Experimental de Lleida de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, el departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida, el departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Afers Socials i Famílies-Unitat Tècnica Territorial de Seguretat i Salut Laboral, l’Estación de Mecánica Agrícola del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de la província de Lleida (FEMEL), el Clúster Català dels Medis de Producció Agrícola (FEMAC) i l’Asociación Nacional de Maquinaria Agropecuaria, Forestal y de Espacios Verdes (ANSEMAT).

Proposta de creació d’una plataforma estratègica per a la recerca i la innovació, que ajudi a la continuïtat de les petites i mitjanes empreses agràries

 La 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 34a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) ha tancat avui les seves portes amb la previsió d’assolir xifres molt semblants a les de l’any passat, uns 130.000 visitants, i un balanç positiu per part dels expositors.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha explicat que la prèvia de la fira ja era positiva, amb molt bona resposta per part del sector, amb un 100% d’ocupació, 317 expositors i 54.000 m2 de superfície d’exposició. “Tot i les complicacions que travessa el sector, aquest valora molt positivament  el desenvolupament de la fira, els contactes realitzats i les oportunitats de negoci que es presenten”, ha comentat. Oró considera que les 65 edicions de la Fira i la fidelitat dels expositors són un bon simptoma que les operacions comercials són positives 

Oró ha recordat els tres eixos fonamentals d’aquesta edició, que han estat el d’internacionalització, amb dues missions comercials internacionals: la de Bielorússia, amb la presència de l‘ambaixador i el consul i diferents empreses, i també la missió organitzada amb ACCIÓ i FEMAC, en que una vintena d’empreses dels cinc continents s’han donat cita aquí a Lleida i han tingut reunions amb una trentena d’empreses del sector per establir relacions comercials i obrir mercat. “Amb ells hem establert el compromís per a l’any vinent d’ampliar i seguir avançant en aquesta línia de col·laboració en altres àmbits com poden ser Municipàlia, el teixit empresarial de Lleida, etc.”, ha explicat.

Un altre eix clau en aquesta edició de Sant Miquel-Eurofruit ha estat el de la innovació. “La Fira ha estat el marc en el que s’ha pogut retransmetre en streaming la primera prova pilot en 5G en un camp d’Albatàrrec, a nivell de tot l’Estat, i hem tingut jornades tècniques de referència en l’àmbit de la innovació”, ha explicat Oró, qui considera que el sector s’ha d’adaptar ràpidament a les noves tecnologies. “Dins del sector agrari el 5G obre un camp de transformació i d’adaptació que portarà millores en la sostenibilitat dels cultius, en la qualitat, en l’estalvi de recursos i l’energètic, que ha de repercutir directament en la millora del producte”, comenta i assegura que la Fira ha d’estar a l’avantguarda i de transmetre aquests possibilitats de futur que s’obren.

Finalment, el tercer eix que comentava el director general de Fira de Lleida és el de la transferència tecnològica i de coneixement, que queda reflectida en els Premis d’Innovació Tecnològica i del Llibre i de l’Article Agrari, que s’han lliurat el decurs de la cloenda de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit.  “La Fira ha de ser un reflex per traslladar aquest coneixement i posar-lo en valor”, ha dit Oró.

Impulsar un “exploratori” del sector agrari

Durant la cloenda el vicepresident de la Diputació de Lleida, Ferran Accensi, ha proposat la creació d’un “exploratori” del sector agrari o plataforma estratègica per a la recerca i la innovació, que ajudi a la continuïtat de les petites i mitjanes empreses agràries. “Paeria, Diputació, Departament d’Agricultura i UdL i tots el agents necessaris hem d’unir esforços per estudiar estratègies, idear campanyes, formar professionals, innovar sistemes que aportin canvis al nostre sector”, ha dit Accensi.

També l’alcalde de Lleida i president del Patronat de Fira de Lleida, Miquel Pueyo ha coincidit en la necessitat de treballar coordinats per preservar el sector agrari i de reforçar al màxim la cooperació entre els agents territorials (Universitat, Diputació, Cambra de Comerç, organitzacions empresarials i sindicals). Entre d’altes temes, Pueyo ha recordat que a Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats i ha dit que sense preus justos l’abandonament és una amenaça important.

L’alcalde ha lloat la tasca de la Fira de Lleida per tirar endavant durant 65 edicions la Fira de Sant Miquel-Eurofruit i ha dit que “és una iniciativa plenament compromesa amb la innovació agrària, la lluita contra el canvi climàtic, la internacionalització de l’economia de Lleida i la defensa dels productors”.

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç, ha ressaltat la gran manifestació firal que s’ha desenvolupat un any més a la ciutat de Lleida i ha agraït a tot l’equip de Fira el seu esforç per fer-la possible any rere any. 

Finalment, la directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, durant la cloenda ha explicat que Sant Miquel-Eurofruit és una fira de referència i que cal continuar en aquest línia de treball per vèncer els reptes actuals.

Guillaumes ha explicat que, en l’actualitat, els quatre reptes fonamentals que es planteja la societat són “garantir a la població la qualitat i quantitat de l’alimentació, de manera sostenible; per tant, cal preservar el sòl i mimar-lo”, ha dit. Un altre repte, el de la globalització, Guillaumes ha dit que hem de treballar per valoritzar els productes que fem aquí per tal que no ens vinguin de fora.

El canvi climàtic és una altra de les preocupacions i reptes actuals que ha recordat la directora general d’Agricultura i ha criticat els que acusen al sector primari de ser causants importants de l’efecte hivernacle. “Hem de fer per produir de manera sostenible i contribuir a mitigar el canvi climàtic, amb fertilitzacions orgàniques, amb la gestió de les dejeccions ramaderes, etc.”, ha dit. Finalment, la directora General ha explicat que el relleu generacional és un altre dels reptes actuals que cal estudiar detingudament. “Si no hi ha empreses agràries viables és difícil que els joves optin per la continuïtat de les explotacions i cal posar-hi solució”.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 23è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El primer premi ha estat per a un sistema integral per monitoritzar el camp remotament, que facilita la gestió i l’anàlisi dels cultius de forma àgil i senzilla, presentada per l’empresa Vunkers IT Experts. El segon premi ha estat per a una recol·lectora de safrà presentada per Industrial Zimcamatic System SL, mentre que et tercer premi ha recaigut en una màquina agrícola autopropulsada per a càrrega i transport de palots presentada per Argilés Disseny i Fabricació SL.

També s’ha lliurat el guardó a l’obra guanyadora de la 48a edició del Premi del Llibre Agrari i a la 4a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Agricultura para los que no saben agricultura, de José Ignacio Cubero, ha estat l’obra guanyadora del 48è Premi del Llibre Agrari, mentre que Calidad del fruto en variedades de melocotonero y nectarina del Banco de Germoplasma de la Estación Experimental de Aula Dei, dels autors Carolina Font, Gemma Reig, Pierre Mignard, Jesús Val i María Ángeles Moreno, ha guanyat el 4t Premi de l’Article Tècnic Agrari.

Joan Herrera diu que el cost de l’energia fotovoltaica ha baixat un 80% en 5 anys

“El nou decret d’autoconsum elèctric aprovat enguany ha fet viables econòmicament moltes instal·lacions que abans no ho eren”, afirma un ponent

“L’autoconsum elèctric està registrant una explosió positiva en l’àmbit agrícola”, ha afirmat  Joan Herrera, advocat i exdirector general de l’IDAE (Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia), en el marc de la jornada “Present i futur de les energies renovables: l’autoconsum en explotacions agrícoles i ramaderes”. Herrera ha explicat que el cost de l’energia fotovoltaica ha baixat un 80% en els darrers 5 anys, fet que, afegit a un canvi normatiu favorable, “ens donen uns expectatives molt bones”.

El ponent ha dit que falten alguns aspectes per definir, com el model de repartiment entre autoconsumidors que comparteixen un sistema, però que en general “ja no hi ha moltes dificultats per implementar sistemes d’autoconsum”. La jornada, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit, ha estat organitzada per Unió de Pagesos.

Cal dir que l’any 2018 el nombre d’instal·lacions va créixer en un 80% respecte a l’any anterior, tot i que l’increment de la potència instal·lada va ser del 40%, el que indica que la major part les instal·lacions posades en marxa en 2018 eren de mida petita.

Griselda Bosch, representant d’Agroxarxa, ha dit que les línies d’ajut destinades a mitigar el canvi climàtic contemplades al nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) faciliten les inversions del pagès i el ramader destinades, entre altres aspectes, a l’autoconsum energètic a través de plaques solars. “El professional del camp cada cop es llança més a aquestes alternatives, que suposen un remarcable estalvi energètic i econòmic”. En les granges, ha asseverat, això és evident tant en les velles com en les noves, i també en explotacions agrícoles de tot tipus, des de les grans a les familiars.  

Els ajuts també van adreçats a àmbits com la reducció de la gestió de purins —aplicadors, etc.—, instal·lació de GPS en sembradores i vehicles agrícoles o adaptació d’edificis d’ús agrari per fer-los més eficients (aïllament del sostre, finestres, ventilació, il·luminació, etc.). Aquestes ajudes estatals són d’un mínim del 40% i d’un màxim del 65% (depenent del grau de compliment dels requisits exigits).

“El nou decret d’autoconsum elèctric aprovat el mes d’abril d’enguany ha fet viables econòmicament moltes instal·lacions que abans no ho eren, ja que valoritzen els excedents”, ha afirmat Miquel Trepat, gerent de Katae, qui ha explicat que el nou marc legislatiu “és un primer pas per democratitzar l’energia, que fins ara era un monopoli”.

Trepat ha explicat que ara titulars de sistemes d’autoconsum elèctric, si volen valoritzar els excedents, poden fer dues coses, demanar a petites companyies (com per exemple Holaluz) que resti el valor dels excedents de la factura de consum (si els excedents són petits) o donar-se d’alta com a productors directament (si els excedents són importants). 

El mestre xocolater realitza en directe tres snacks,

texturitzant l’oli d’oliva de manera innovadora

El mestre xocolater, Ivan Pascual, guanyador del World Chocolate Masters Spain, ha estat el protagonista d’una demostració en directe de les seves habilitats culinàries en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit. Concretament, el jove xef d’Almenar ha exhibit les seves creacions a l’estand de la DO Les Garrigues on ha elaborat tres snacks, texturitzant l’oli d’oliva d’una manera totalment innovadora. Tal com ha explicat Pascual “he triat uns aperitius molt senzills per tal que tothom els pugui preparar a casa sense cap mena de complicació”.

Un dels snacks ha consistit en un pa italià amb tomàquet, regat amb oli d’oliva texturitzat amb cera d’abelles. Un altre dels aperitius salats ha estat una fulla d’endívia amb pera saltejada al wok, amb oli d’oliva i una vinagreta de cítrics. Finalment, ha entusiasmat al públic amb un snack dolç consistent en un brownie amb crema d’avellana, oli d’oliva i galeta cruixent.

Cal recordar que Ivan Pascual, que treballa a l’empresa Taller de Postres & Cal Gumer Events d’Almenar, va proclamar-se millor xocolater d’Espanya en la selecció Nacional del World Chocolate Masters Spain celebrat l’any 2017 a Girona, fet que li va permetre accedir a la final de París del 2018.

La complexitat del registre i de la implementació pràctica, la falta d’eficàcia d’algun sistema i la manca d’informació, alguns dels handicaps d’aquest àmbit

Les dificultats amb el registre, la implementació pràctica i la falta d’eficàcia d’algun producte són els principals problemes que es troben avui dia els agricultors a l’hora d’aplicar els nous sistemes biològics antiplaga (per mitjà de feromones que provoquen la captura massiva, confusió sexual, etc.), segons ha explicat Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el decurs la XII Jornada de Sanitat Vegetal celebrada avui a Lleida. La trobada, celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel-Eurofruit, ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Giné ha explicat que la implementació de les noves estratègies biològiques antiplaga és actualment complexa perquè té molts condicionants i requereix assessorament personal expert, i que a més alguns dels sistemes que estan actualment al mercat “potser no s’han provat prou o no funcionen igual en totes les zones i amb totes les plagues”. D’altra banda, el representant Servei de Sanitat Vegetal defensa l’aplicació integral d’aquests sistemes, “com per exemple s’ha fet al Delta de l’Ebre amb l’arròs o a Girona amb la poma”, ja que la seva aplicació parcial “crea finques-refugi on la plaga sobreviu”.

Giné ha advocat per agilitar els registres europeu i estatal d’aquests productes, “la complexitat dels quals provoca que, moltes vegades, quan finalment se n’aprova un, ja n’ha sortit un altres de més eficaç” i advoca també perquè entitats i institucions de l’àmbit, com l’IRTA o les universitats, s’impliquin encara més en l’experimentació de nous sistemes biològics per lluitar contra les plagues.

Lidia Sans, presidenta de l’Agrupació de Tècnics d’ADV de Lleida (ATALL), ha explicat que, a la demarcació de Lleida, en l’àmbit dels fruiters, s’ha fet un esforç per aplicar noves estratègies en la gestió integrada del control de plagues i fongs, tot i que encara hi ha certs problemes amb espècies com certs tipus de pugons, la carpocapsa o certes plagues secundàries. Sans considera també que les tècniques de confusió sexual són en general efectives, però que molts productors —sobretot els petits—són encara reticents a aplicar-les, pel seu cost i per la complexitat en l’aplicació. Aquesta reticència, no obstant, és més evident en fruita com la poma, ja que “els productors de fruita de pinyol cada estan més satisfets dels resultats de mètodes com la confusió sexual”. També ha explicat que en l’olivera encara hi ha poca incidència dels mètodes alternatius.

La presidenta de l’ATALL advoca per una aplicació integral d’aquests mètodes: “és important tenir una visió conjunta del tema, si un agricultor els aplica, i el de la finca del costat no, la plaga és difícilment controlable”.

Respecte a les plagues que amenacen amb arribar a Lleida, Sans ha citat la caparreta, l’avispilla (en l’àmbit de l’ametller) o la drosophila (en l’àmbit de la cirera), entre altres, i ha advertit que cal extremar el control perquè “ara mateix no tenim bons sistemes de control contra aquestes espècies”. La tècnica conclou que, si bé s’ha avançat en l’aplicació d’estratègies alternatives antiplaga, ara mateix falta informació sobre els nous productes biològics que hi ha al mercat, molts dels quals a més han estat poc assajats a la zona de Lleida i que la seva aplicació, finalment, és sovint complexa.

Marisé Borja, representant de International Biocontrol Manufacturers Association (IBMA), s’ha queixat de que la normativa europea referent als biopesticides és massa exigent i complexa, i que a més és la mateixa que la dels pesticides químics. “Parlem d’una reglamentació que és més exigent que la dels EE.UU., ja que a més de demostrar que són productes segurs han de provar també que són efectius”. Segons Borja, els terminis per aprovar certs productes biològics “són tan llargs, que acabem reduint els al·licients per fabricar-los” i a més la normativa exigeix a vegades demostrar la innocuïtat d’organismes que es troben a la natura que ens envolta, “la qual cosa és il·lògica”.