Author Archives: firadelleida

El sector va adquirint un notable protagonisme en l’àrea d’exposició i en les activitats tècniques que es desenvoluparan paral·lelament a la mostra

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit apostaran un any més per l’agricultura de precisió, estratègia de gestió que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per recolzar les decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada, per millorar d’aquesta manera l’eficiència en l’ús de recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola. La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 36a edició del saló Eurofruit tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre en format presencial en el recinte de la Fira de Lleida.

El doble certamen agrari lleidatà acollirà nombroses empreses i novetats relacionades amb l’agricultura de precisió en àmbits com els drons, el fred industrial, els sistemes de reg, les solucions informàtiques per a la gestió d’explotacions agrícoles i ramaderes, la gestió dels costos i recursos i l’ús dels sistemes avançats de guiatge amb GPS per a vehicles agrícoles, entre altres.

L’agricultura de precisió permet la recollida de dades geoespacials específiques en temps real sobre els requeriments dels sòls, les plantes i els animals i la prescripció i aplicació de tractaments localitzats específicament per elevar la producció i protegir el medi ambient. En l’àmbit agrícola, aquests controls de cada parcel·la de terreny permeten una gestió acurada del conreu, la fertilització, la sembra, la sega i la collita.

Les aplicacions en l’agricultura de precisió basades en el GPS s’estan fent servir també en la planificació de cultius, l’aixecament de mapes topogràfics, mostreig dels sòls, orientació de tractors, exploració de cultius, aplicacions de taxa variable i mapes de rendiment. A més, el GPS permet als agricultors treballar en condicions de baixa visibilitat en els camps, per exemple amb pluja, pols, boira o penombra.

Els principals beneficis de l’agricultura de precisió són, entre altres, l’increment de la rendibilitat, el control total de totes les tasques relacionades amb el cultiu, la millora la qualitat de vida de les persones que desenvolupen les seves tasques en el sector agrari i l’increment de l’automatització. Les noves tecnologies permeten l’automatització de molts dels aspectes que intervenen durant la producció agrícola, fet que suposa un gran estalvi en temps i en costos, i el fet que beneficien la sostenibilitat i medi ambient.

Amb una dotació global de 4.000 euros per als dos guardons

El Premi del Llibre Agrari, convocat per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, assoleix enguany la 50a convocatòria

Fira de Lleida ha convocat, en el marc de la  Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit, la 50a edició del Premi del Llibre Agrari, dotat amb 3.000 euros, i la 6a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari, dotat amb 1.000 euros. Cal remarcar que el Premi del Llibre Agrari s’organitza anualment i de forma ininterrompuda des de l’any 1972, és a dir, des de fa 50 anys, i que és l’únic premi d’aquestes categories que es convoca a tot l’Estat. La 67a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 36a edició d’Eurofruit tindran lloc del 30 de setembre al 3 d’octubre de 2021.

Els guardons tenen l’objectiu de reconèixer les obres o articles recentment publicats, en format imprès o digital, que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural, així com d’estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada al sectors esmentats. Els premis compten amb el patrocini del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, del Col·legi de Veterinaris de Lleida, del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i de CaixaBank.

Els treballs presentats han d’haver estat publicats durant el període comprès entre l’1 de juliol de 2020 i l’1 de juny de 2021, i han d’estar escrits en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol. En ambdues modalitats, les obres podran ser presentades indistintament per l’autor o per la entitat editora. Cal lliurar els treballs a Fira de Lleida abans del dia 2 de juliol de 2021.

El jurat està integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores. Al guanyador del Premi del Llibre Agrari correspondran 3.000 euros per a l’autor i un diploma per a l’editorial i l’autor. Al premi de l’Article Tècnic es destina la quantitat de 1.000 euros per a l’autor i un diploma per a l’editorial i l’autor.

El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre de 2021 i el lliurament dels premis es farà en l’acte de celebració del 50è aniversari de la convocatòria del Premi del Llibre Agrari.

El llibre guanyador de la darrera edició del Premi del Llibre Agrari va ser La alfalfa. Agronomía y utilización, editat per Jaume Lloveras, Ignacio Delgado i Cristina Chocarro, mentre que el treball Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall en l’elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet, escrit per Clàudia Alcañiz, es va endur el Premi de l’Article Tècnic Agrari. Un total de 31 obres van optar a l’edició anterior dels guardons convocats per Fira de Lleida.

Més informació i bases de participació.

Els obstacles futurs per a les exportacions catalanes seran les elevades exigències dels països tercers, el Brexit i, en cas d’entrar a Catalunya, la Xylella fastidiosa

La “Jornada de sanitat vegetal” tanca la Fira de Sant Miquel

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit han tancat avui el programa d’activitats tècniques amb XIII “Jornada de sanitat vegetal”, destinada a aprofundir en les oportunitats i els obstacles per a l’exportació de fruita a tercers països, així sobre el projecte de Reial Decret que regularà el règim de certificació fitosanitària oficial per a l’exportació de vegetals i productes vegetals. Han participat en la jornada Jaume Banchs, coordinador de relaciones agrarias del MAPA a Lleida; Manel Simon, director general d’AFRUCAT, i Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP. Ha fet de moderador Xavier Auqué, cap de la Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal als Serveis Territorials del DARP a Lleida.

Manel Simón ha afirmat en el decurs de la jornada que cal promoure l’exportació a tercers països (sense oblidar el que ha de ser el principal mercat, la Unió Europa) per donar sortida a la fruita dolça catalana, especialment la poma i la pera; una estratègia necessària donada la caiguda radical de la demanda russa, provocada pel veto del Govern de Putin decretat l’any 2014. Simon ha dit que és primordial que el Govern espanyol agiliti l’establiment d’acords i protocols comercials amb aquests tercers països a fi de facilitar les transaccions. També ha recordat que l’Estat espanyol és líder en exportació de fruites com la poma i la nectarina a nivell europeu, i que Catalunya és líder en la producció d’aquestes fruites, i d’aquí la importància de potenciar-ne la comercialització.

El director general d’AFRUCAT ha indicat com a objectius principals de l’expansió comercial d’aquest sector el nord d’Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud (on la nectarina i els préssec pla o paraguayo tenen bona acollida), i Àsia, especialment l´Índia, “país amb un mercat potencialment enorme, i amb el qual és bàsic establir un acord d’exportació per a pomes i peres”. Simon ha citat també el cas de Mèxic, país amb el qual ja es treballa en protocols comercials per a la pera i la poma. “Aprofitant els problemes polítics que tenen amb els EE.UU., podríem entrar amb més força i establir també acords per a les nectarines i els paraguayos”.   

El responsable de l’associació empresarial fruitera ha explicat que actualment els principals mercats del préssec són Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit, per aquest ordre; els de la nectarina, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia; el de la poma, França, Portugal i Regne Unit; i els de la pera, Marroc, Itàlia, França i Alemanya. També ha incidit, però, en marcats emergents com els Emirats Àrabs, Colòmbia, Mauritània, l’Aràbia Saudita, Israel, Equador o l’Índia, en el cas de la poma, o el del Senegal, Jordània, Àustria o l’Índia, en el cas de la pera.

De la seva banda, Jaume Banchs, coordinador de relaciones agrarias del MAPA a Lleida, ha explicat que l’Estat espanyol és, amb 33 milions d’hectàrees (25% de regadiu i 75% de secà), el país europeu amb més superfície agrària útil, després de França. També ha asseverat que els principals problemes en les importacions no són de caire fitosanitaris, ja que venen d’una documentació incorrecta (suposen el 53% dels informes negatius), d’embalatges de fusta no normatius (el 26%) i, finalment, de la presència d’organismes nocius (el 26%).

També ha fet una breu referència al nou Reglament UE 2016/2031, que ha entrat recentment en vigor. Es tracta d’un reglament relatiu a mesures de protecció contra les plagues dels vegetals, que pretén agilitar les exportacions mitjançant noves estratègies sanitàries més efectives. La nova reglamentació s’adreça a prevenir la introducció i propagació de les plagues, mitjançant la seva ràpida detecció, i n’estableix una nova classificació.

Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, ha començat la seva explicació, centrada també en el Reglament UE 2016/2031, indicant que Catalunya té més de 55.000 hectàrees dedicades a fruiters. Giné ha explicat que el reglament estableix un nou passaport fitosanitari per als moviments comercials dins la UE, i que en totes les operacions es requereix un certificat fitosanitari.   

Respecte a la importació de països tercers, s’estableix una classificació per tipus de plagues: els vegetals i productes vegetals prohibits o que han de complir certs requisits per tal de ser importats; els sotmesos a quarantena (es contemplen 174 tipus de plagues); els sotmesos a quarantena en zona protegida, i els regulats no quarantenaris.

Referint-se a les exportacions a països tercers, Giné ha dit que cal tenir en compte els protocols d’exportació específics i els requeriments de quarantena per cada plaga del país de destí, i altres exigències sanitàries del país importador.

Quant al projecte de Reial Decret 2020 pel qual s’estableixen les condicions de comercialització i control oficial de productes fitosanitaris i es regulen les seves transaccions i autorització d’assaigs oficialment reconeguts, publicat al BOE a finals de juny i que entrarà en vigor a finals d’any, afirma que “serà important per regular el règim de certificació fitosanitària oficial per a l’exportació de vegetals i productes vegetals”.

La nova figura de l’agent de control
Aquest Reial Decret defineix el concepte i les competències de l’entitat auditora certificada (entitat privada que donarà suport en tasques de control a l’Administració competent en campanyes específiques d’exportació), el laboratori designat (públic o privat, podrà fer proves i informes) i, com a novetat, l’agent de control (tècnic competent que podrà emetre atestacions sobre el compliment dels requisits sanitaris fora de campanyes específiques d’exportació).

Segons Giné, els principals obstacles futurs per a les exportacions catalanes seran les cada cop més elevades exigències dels països tercers, el Brexit (l’1 de gener la Gran Bretanya passarà a ser país tercer) i, en cas d’entrar a Catalunya, la Xylella fastidiosa, que implicarà greus problemes per a l’exportació de plantes.

Xavier Auqué, cap de Secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal als Serveis Territorials del DARP a Lleida, qui ha remarcat en primer lloc que el tema de la sanitat vegetal és bàsic per a l’èxit de les exportacions, ha incidit en que el Real Decret que regula el regim de certificació fitosanitària oficial d’exportació de vegetals i producte vegetals, definirà les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en el tema dels controls fitosanitaris i establirà les entitats, els laboratoris i els agents certificadors autoritzats.

La jornada ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del 2020 com a jornada tècnica de referència.

Fira de Lleida fa balanç provisional de l’edició d’enguany i qualifica “d’èxit” només el fet de tirar endavant els certàmens ‘virtuals’, una experiència innovadora que caldrà aprofitar en el futur

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit pretenen que l’edició d’enguany, marcada per la pandèmia de la Covid-19 que ha fet que la major part de les activitats siguin online, serveixi per agafar embranzida i que les properes celebracions tinguin un caire més tecnològic i que els expositors puguin aprofitar l’aparador que la fira els ofereix durant tot l’any, a banda dels dies de celebració presencial de la mateixa, que lògicament es vol recuperar. Aquesta és la idea principal defensada avui pel president de la Cambra de Comerç de Lleida i de la Comissió Delegada de la Fira de Lleida, Jaume Saltó, que ha fet balanç provisional de la 66 edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i de la 35a edició del saló Eurofruit.

Saltó ha afirmat que “l’exposició virtual està funcionant molt bé perquè els expositors reben moltes visites i esperem que això els ajudi en les seves vendes durant tot l’any”. Segons ell, cal qualificar la fira d’enguany “d’un èxit només pel fet de fer-la, tot i que ens hauria agradat més celebrar-la de manera presencial, la qual cosa hauria ajudat més a dinamitzar l’economia del territori”.

En tot cas, “tots els patrons de Fira de Lleida vam estar d’acord en que s’havia de fer”, ha dit Saltó, que tanmateix ha lamentat la pèrdua de l’impacte econòmic que generen la Fira de Sant Miquel i Eurofruit sobre el territori, valorat en uns 8 milions d’euros en sectors tan castigats com els serveis per a fires (muntatges d’estands, seguretat i altres), l’hostaleria, la restauració, el comerç o el transport, inversions “que aquest any no  tindrem i que ens haurien ajudat a recuperar la nostra economia”.

Saltó també ha dit que el fet de no tenir expositors presencials, evidentment, “tindrà un impacte econòmic, però Fira de Lleida és solvent i, de fet, ja treballa en la propera edició de Sant Miquel i de Municipàlia, que són dos esdeveniments estratègics”. Saltó ha insistit en què aquesta edició atípica “ens ha servit per avançar en la digitalització de les jornades tècniques i ja treballem perquè en el futur també hi hagi més tecnologia entre les empreses expositores i en la maquinària que mostrin”.

Per la seva banda, Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha afegit que han fet seu el model de promocionar de manera virtual els expositors durant tot l’any, una via sobre la qual caldrà fer incidència en el futur. També ha dit que encara hi ha activitats tècniques programades i que, per tant, es aviat per fer un balanç definitiu. En tot cas, la dotzena d’activitats tècniques programades han atret centenars de participants.

En l’acte de balanç de la Fira de Sant Miquel també han estat presents el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida, Paco Cerdà; el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement de la Generalitat a Lleida, Ramon Alturo, i el vicepresident del Patronat de Promoció, Carles Gibert.

Cal recordar que Fira de Lleida va decidir celebrar la Fira de Sant Miquel en aquest format bàsicament digital per mantenir l’important paper de plataforma de formació i informació que té el saló des de fa dècades i “per respecte” a les entitats que han treballat en els darrers mesos per organitzar activitats tècniques per a aquesta edició. En aquest sentit, s’han desenvolupat diverses activitats en format digital, que s’han pogut seguir via streaming interactuant via xat i que després quedaran penjades per a possibles consultes posteriors.

També ha hagut actes de caire presencial, com la visita de la missió empresarial comercial bielorussa (amb reunions de negoci i una presentació empresarial). En aquesta visita de la delegació de l’ex-república soviètica ha destacat la incorporació de la prestigiosa empresa productora de tractors MTW, la cinquena en importància del món en el seu sector i que s’ha presentat “oficialment” a Lleida com a porta d’entrada per a la seva comercialització a l’Estat espanyol i al sud d’Europa.

Igualment ha tingut caràcter presencial el lliurament del 49è Premi del Llibre Agrari i el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons dotats amb 4.000 € que s’organitzen anualment en el marc del saló lleidatà. Les activitats presencials s’han fet a La Llotja de Lleida i a la seu del Magical Media.

Activitat digital celebrada en el marc de la Fira de Sant Miquel

La jornada “Com promocionar el teu oli a Internet i noves normes de comercialització” ha ofert recomanacions pràctiques per fer un pas endavant en la promoció del producte a través d’un web o de les xarxes socials

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit han acollit avui la jornada tècnica sobre “Com promocionar el teu oli a Internet i noves normes de comercialització”, amb més de 90 inscrits i en la qual s’ha animat els productors d’oli a optimitzar els seus recursos de màrqueting digital per impulsar les vendes online, sobretot en un moment de canvi de criteris dels consumidors relacionat amb la pandèmia del coronavirus.

Lluís Gaya, cap del sector de l’olivera de l’associació agrària de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ha obert la jornada i ha recordat que “JARC ha participat en les jornades de l’oli des del 1997 i hem aportat temes d’interès per al sector per fomentar la participació i amb un alt nivell d’assistència”. “Enguany hem escollit el tema de la comercialització digital perquè la gent més jove hi aposta per aquesta via i ara, amb la pandèmia, encara ha crescut l’interès pel màrqueting digital i la seva implantació s’està accelerant”, ha dit i ha afegit que:
“Malgrat que al nostre sector li agrada molt el tracte directe amb el client, ens hem d’obrir a tots els canals de venda possibles”.

Després, Gemma Capell Dalmau, directora de l’agència de gastromarketing Red Flavors, ha ofert la ponència “Oleo Marketing Digital: com promocionar el teu producte a internet”. Capell ha ofert una visió “panoràmica” de totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per assolir l’objectiu d’arribar a uns consumidors cada vegada més selectius i que aposten per la compra online. Segons ella, els productors d’oli d’oliva ja tenen un bon producte, però això pot ser insuficient per arribar als clients, que també busquen altres valors intangibles, com la imatge o el valor de la marca. “Publicar la nostra oferta a les xarxes socials només és la punta de l’iceberg i cal optimitzar els recursos informàtics”, ha afegit.

“Per assolir l’objectiu cal tocar moltes tecles i ningú en sap ben bé quines”, ha dit, de manera que ha calgut apostar per l’assessorament dels professionals per fer una anàlisi de la situació de cada oferta, elaborar un pla de màrqueting, establir una estratègia i fer accions concretes. “Hi ha gent que vol intentar fer-se una difusió pròpia, però cal que pensin que si els hi falla el cotxe segurament aniran al mecànic i que, per tant, el més adient és que en el cas de la comercialització per internet demanin consell als professionals de la comunicació”.

Per últim, la cap de Política Agrària i Institucional de JARC, Gemma Comajuncosa, ha explicat les noves normes i reglaments sobre la comercialització de l’oli d’oliva, per acabar la jornada amb un torn de precs i preguntes.

L’activitat tècnica ha estat organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i per l’associació agrària de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

La firma de tractors ha mantingut contactes comercials amb 10 importadors i distribuïdors de Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i Madrid en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida

Els representants de l’empresa fabricant de tractors bielorussa MTZ Belarus han mantingut contactes de treball, en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, amb 10 importadors, distribuïdors i concessionaris amb servei de post-venda de Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i Madrid. Les reunions de treball, destinades a obrir mercat a l’Estat espanyol, han tingut lloc ahir i avui i han clos amb la presentació oficial de l’empresa a la Llotja de Lleida, amb la presència de 50 assistents, entre representants d’empreses distribuïdores i professionals del sector agrari. L’acte ha consistit en la projecció d’un vídeo sobre els tractors MTZ Belarus i l’explicació per part dels directius de la firma sobre les característiques i prestacions d’aquests vehicles.

Cristian Balcells, cònsol honorari de Bielorússia a Catalunya, ha explicat que algunes empreses de l’Estat ja han mostrat interès per importar tractors, de cara a sondejar la possible demanda, o per viatjar a Minsk, capital de Bielorússia, a fi de veure el procés de fabricació d’aquests tractors, els més venuts a Europa.

L’acció comercial, resultat de l’acord signat l’any passat entre la Fira de Lleida i la fira agrícola Belagro per impulsar contactes comercials entre ambdues parts, i de les gestiones portades a terme pel mateix Cristian Balcells, forma part de l’estratègia de l’empresa bielorussa per introduir la seva producció a l’Estat espanyol i, des d’aquí, al sud d’Europa. La intenció de MTZ Belarus és ampliar la seva participació a l’edició de Sant Miquel del 2021 amb l’exhibició dels seus vehicles.

MTZ Belarus, un dels fabricants més grans de tractors del món (la firma manté una quota del 8-10% del mercat mundial de tractors amb rodes i exporta a 60 països dels cinc continents), ofereix més d’un centenar de models de tractors i més de dues-centes opcions de muntatge pensades per a totes les condicions climàtiques i operacionals.

Una jornada organitzada per GLOBALLEIDA en el marc de la Fira de Sant Miquel amb la participació de 23 empreses del conjunt del territori que han sol·licitat un volum de negociació (finançament) de 4.075.000€

Les 20 rondes de finançament, organitzades per aquets consorci des de 2014, hi ha participat més de 300  empreses del conjunt del territori, i han generat un volum negociat 30M€

Les entitats financeres ENISA,CDTI i ICF s’han donat cita a la Jornada de Finançament  organitzada per GLOBALLEIDA en el marc de la Fira de Sant Miquel, que s’ha celebrat aquest divendres a la Llotja de Lleida, amb l’objectiu de donar a conèixer a les 23 empreses inscrites les principals línies i novetats financeres, incloses les específiques per la pandèmia del COVID-19.

Després de la sessió informativa 8 de les empreses han demanat 11 entrevistes individuals amb els tècnics de les diferents entitats convidades, en la què han pogut analitzar conjuntament i se’ls hi ha pogut  indicar a cada un dels interessats els productes i, les condicions més adients pel seu projecte o sector. Com a resultat en les entrevistes individuals s’ha negociat un volum  total de  4.075.000€ .

De les empreses que han sol·licitat finançament, per sectors 2 empreses,  pertanyen al sector TIC, 3 fan serveis a empreses, 1 de construcció i 2 de transports. D’aquestes empreses 5 són de Lleida ciutat (Segrià), 1 d’Alcarràs (Segrià), 1 de Mollerussa (Pla d’Urgell) i 1 de Térmens (La Noguera). D’aquestes empreses, 2 són Microempreses (menys de 10 treballadors), 2 Petites empreses (entre 10 i 49 treballadors), 2  Mitjanes Empresa (entre 50 i 249 treballadors) i 2 Grans Empreses (250 o més treballadors). Aquestes empreses volen fer inversions per valor de 5.488.961€.

Cal destacar que GLOBALLEIDA, com a promotor financer i dinamitzador de l’emprenedoria i l’empresa, amb l’objectiu d’apropar al teixit empresarial de les terres de Lleida, recursos per endegar i consolidar els seus projectes, reuneix periòdicament a analistes de les principals fonts de finançament tant públic com privat (ICF, ICO, ENISA, CDTI, Avalis, Crowdfunding i Business Angels), per ajudar-los a  trobar la línia de finançament més adient.

Amb aquest servei des del 2014 s’han organitzat 20 rondes de finançament en les que han participat 315 empreses del conjunt del territori i, que s’han negociat 30M€

El conseller delegat de GLOBALLEIDA, Oriol Oró i el diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert han estat els encarregats de presentar la jornada i donar la benvinguda als participants que han assistit a la jornada que s’ha celebrat aquest matí, a La Llotja de Lleida.

En aquesta jornada, hi ha participat Antoni Rondan, del departament de Relacions Institucionals d’ENISA, Mª José Tomás Sánchez, del departament  d’Assessorament de l’Àmbit Agro-Industrial de CDTI i Vicens Bascuñana d’ICF.

Informació sobre les entitats convidades a la Ronda de Finançament

Empresa Nacional de Innovación, S.A (ENISA), Empresa de capital públic, adscrita al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a través de la Direcció General d’Indústria i de la PIME, proporciona finançament a llarg termini a emprenedors i empreses amb capacitat de desenvolupar models de negoci viables i innovadors fonamentalment a través del préstec participatiu, un instrument financer a mig camí entre el préstec bancari i el capital risc, que proporciona recursos a llarg termini sense interferir en la gestió de les empreses que el reben. Aquest finançament no exigeix més garanties que les del propi projecte empresarial, amb imports des de 25.000 € a 1.500.000 €.

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI)

És una  entitat pública empresarial dependent del Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO). La seva missió és contribuir al canvi de model econòmic recolzant les empreses en els seus desenvolupaments tecnològics per a la creació de nous processos, productes i serveis, o la millora substancial d’aquests. Ofereix una atenció integral a l’empresa innovadora, tant en l’àmbit de finançament, internacionalització i altres serveis de valor afegit.

El CDTI ofereix una àmplia gamma d’instruments financers adaptats a cadascuna de les etapes de vida de les empreses innovadores (des de la fase de creació fins al creixement competitiu) i engloba activitats de recerca industrial, desenvolupament experimental i innovació tova. Part d’aquests instruments financers gaudeixen del suport de fons europeus a través del Fons Tecnològic.

Les línies de finançament de l’ICF i ICO  estan  dirigides a Autònoms i/o PIME, indistintament de la seva dimensió, producte o sector, amb un projecte empresarial definit i que  necessitin liquiditat.

Institut Català de Finances, ICF, entitat financera pública, fundada l’any 1985, propietat de la Generalitat de Catalunya. Amb la missió d’impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya. L’ICF finança a emprenedors, autònoms, micro empreses, pimes i grans empreses mitjançant un ampli ventall de productes i instruments financers, indistintament de la seva dimensió, producte o sector, amb un projecte empresarial definit.

Un text sobre la influència del tipus de quall utilitzat en l’elaboració de formatge de cabra sobre la qualitat del producte final s’enduu el Premi de l’Article Tècnic Agrari

La alfalfa. Agronomía y utilización, editada per Jaume Lloveras, Ignacio Delgado i Cristina Chocarro, ha estat l’obra guanyadora del 49è Premi del Llibre Agrari, mentre que el treball Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall en l’elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet, escrit per Clàudia Alcañiz, s’ha endut el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons dotats amb 4.000 euros i organitzats en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit.  

La alfalfa. Agronomía y utilización, llibre publicat conjuntament per la Universitat de Lleida i el Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria de Aragón, és un ampli compendi de les tècniques de producció de l’alfals, escrit per especialistes de cadascuna de matèries exposades en l’obra i que són abordades seguint el cicle del cultiu, des de la descripció varietal a les tècniques culturals, el maneig de les plagues, la industrialització del producte i la comercialització. Hi participen 13 autors, investigadors o tècnics, amb llarga experiència i que han disposat de la col·laboració dels experts de les grans empreses productores ubicades a les comarques que envolten Lleida.

Gran part del coneixement plasmat en el llibre procedeix de les experiències dirigides pels propis autors, finançades tant per recursos R+D públics com per contractes subscrits amb el sector privat. Es tracta doncs d’una obra viva, innovadora, que amplia i actualitza l’escassa literatura que en llengua castellana s’ha dedicat a aquest cultiu.

Segons el Jurat, “és un treball del tot necessari, adreçat a productors, assessors, tècnics especialistes i, per descomptat, a universitaris i alumnes que segueixen estudis de formació agrària. En síntesi, es tracta d’una obra molt oportuna i, per tant, útil per a un ampli ventall de lectors, que propiciarà la incorporació dels avenços mes recents a la activitat empresarial”.

El cultiu de l’alfals, també dit aufals a Lleida i userda a Girona, ocupa 30 milions d’hectàrees al món, destacant en la seva producció els EEUU, seguits de la Xina, el Canadà, l’Argentina, Austràlia i Rússia. A la UE es dediquen prop de 2 milions d’hectàrees, amb Itàlia, França i Espanya al capdavant. A la depressió de L’Ebre hi ha 100.000 hectàrees regades, representant el 60% de la superfície regada que a Espanya es dedica al cultiu. La producció es destina a l’alimentació animal i bona part s’envia a països tercers, altament deficitaris en aliments pel bestiar.

Pel que fa a l’article tècnic, el Jurat ha decidit atorgar el premi al treball titulat Aprenent de formatger: estudi de la influència del tipus de quall en l’elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet, de Clàudia Alcañiz, alumna de l’Institut de Santa Coloma de Farners i publicat el desembre de l’any 2019 al número 47 de la sèrie Quaderns Agraris de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’autora aborda la influència del tipus de quall utilitzat en l’elaboració de formatge de cabra sobre la qualitat del producte final. Amb aquest objectiu, realitza una experiència comparativa entre un quall d’origen animal, un segon d’origen vegetal i tercer de vegetal obtingut artesanalment. Els treballs són realitzats a l’explotació de Can Pauet, situada a Jafre (Baix Empordà). L’assaig  permet diferenciar clarament els efectes del tipus de quall i constatar, en el seu cas, que els qualls industrials són més eficaços en l’obtenció de formatge de cabra.

Amb la seva decisió, el Jurat vol posar en relleu “la cura i rigor del treball realitzat per l’autora i, alhora, incentivar altres autors novells a endinsar-se en l’estudi i el coneixement empíric directe de la producció i la transformació d’aliments”.

Trenta-una obres presentades
Un total de 31 obres han optat al 49è Premi del Llibre Agrari i el 5è Premi de l’Article Tècnic Agrari. El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari, al qual s’han presentat 17 treballs, és de 3.000 euros, mentre que l’Article Tècnic agrari, al qual han concorregut 14 escrits, té un premi de 1.000 euros.

Les obres que concorren a ambdós guardons inclouen una gran varietat de temes agrícoles, ramaders i forestals d’ampli interès. Així, les presentades al Premi del Llibre Agrari estan centrades en els àmbits de l’horta, el cooperativisme, el regadiu, els tractors, la citricultura, la poda en les especies ornamentals, les construccions sostenibles, la lluita contra les plagues, l’ordenació forestal, l’edafologia, l’olivera i els olis de qualitat, l’alfals, l’atzavara, la viticultura i el canvi climàtic, la sanitat vegetal i la sanitat animal en l’àmbit oví i caprí.

Quan a l’Article Tècnic Agrari, les obres se centren en la Intel·ligència Artificial aplicada a l’agricultura, l’economia i la política agrària, la història agrària, el patrimoni cultural i l’espai rural, les races i l’etnologia animal, la sostenibilitat agrària, la crioconcentració en la indústria alimentària i l’engreix porcí, entre altres.

Els dos guardons tenen l’objectiu de reconèixer les obres o els articles publicats en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i, alhora, estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

El Jurat ha estat presidit per Carlos Estarán, enginyer agrònom, exercint com a vocals Carmen López, presidenta de la Junta del Col·legi de Veterinaris de Lleida; Josep Torra, veterinari; Isabel Perea, presidenta de la demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals; Francesc Clarisó, enginyer tècnic agrícola; Carles Bernat, enginyer tècnic agrícola, i Juan Antonio Martín, enginyer agrònom. Ha actuat com a secretari Santiago Planas, enginyer agrònom.

La present edició del Premi del Llibre Agrari i de l’Article Tècnic Agrari ha estat convocada per Fira de Lleida conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya i l’entitat Caixabank.

La 66a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 35a edició d’Eurofruit té lloc del 24 al 27 de setembre.