Acord per finalitzar l’any 2016 l’embassament de l’Albagés, que amb una capacitat de 80 hm³ permetrà regar més de 8.000 ha
El ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, han anunciat aquest matí que han arribat a un acord per reactivar la construcció de la presa de l’Albagés, del canal Segarra-Garrigues, que ara està paralitzada. Durant l’acte d’inauguració de la 59a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 28a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), que tenen lloc del 26 al 29 de setembre al recinte de Fira de Lleida, Miguel Arias Cañete ha lloat la bona sintonia que hi ha entre el Govern central i la Generalitat, ja que “treballem colze a colze amb el conseller, malgrat les discrepàncies en diferents temes”.
Pel que fa al canal Segarra-Garrigues, Cañete ha dit que “el conseller i jo ens hem posat les botes d’aigua” i que les negociacions han permès arribar a un acord per desencallar, sense rebaixes i tal com estava projectada, la construcció de l’embassament de l’Albagés”. Cañete ha afirmat que les fases 4 i 5 estaran acabades el 2014 i que l’embassament de l’Albagés, que amb una capacitat de 80 hm³ permetrà posar en reg més de 8.000 ha, ja estarà construït el 2016.
Sobre la PAC, el ministre ha aseverat que el Govern espanyol defensa des de l’any 1996 l’aplicació d’un model únic per a tot l’Estat, però que està obert a introduir les particularitats que es pactin sobre el camp català.
D’altra banda, Cañete ha dit que recullen informació sobre l’ús del iodur de plata contra les pedregades i ha admès que “tinc informes detallats, però contradictoris entre si”. El ministre ha apostat per “una agricultura competitiva i Catalunya és un exemple d’empresaris que s’han modernitzat, agrupat i que saben exportar”.
Cañete ha remarcat la importància del sector de les fruites i les hortalisses — que representa un 34% de la producció vegetal espanyola— i ha recordat que Catalunya produeix un 48% de les fruites i hortalisses i un 24% de les fruites de pinyol de l’Estat, i que alhora exporta el 65% del total de fruites i hortalisses i el 40% del total de fruita de pinyol que surten del país.
El ministre d’Agricultura ha destacat que el sector agrari és el segon de l’Estat pel volum d’exportacions —després del de béns d’equip— i que cal afavorir i centrar els ajuts en els sectors econòmics més dinàmics, competitius i exportadors, com els de les fruites i hortalisses, la vinya i el porcí.
D’altra banda, Arias Cañete s’ha referit a la “àmplia bateria d’actuacions” que ha engegat el Govern en l’àmbit agroalimentari, on ha destacat les lleis de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, i de foment de la integració de cooperatives i d’altres entitats associatives de caràcter agroalimentari. El ministre ha incidit en els objectius de transparència en les operacions comercials, un millor i més just repartiment del valor afegit que proporciona cada baula de la cadena, i aconseguir un model de major dimensió per enfortir la posició del sector cooperatiu.
De forma paral·lela, el ministre ha esmentat les iniciatives engegades en el terreny de la internacionalització i la R+D+i, “amb l’objectiu de guanyar mercats, millorar el desenvolupament de nous productes i fer més eficaços la producció i el consum”.
Ajudes per als sectors de les fruites, les hortalisses i la vinya
Josep Maria Pelegrí ha demanat a Cañete que inclogui les hectàrees de fruites, hortalisses i vinya en les ajudes directes del primer pilar de la nova PAC. Pelegrí ha remarcat l’esforç i la ferma voluntat de produir des de la màxima qualitat, “per ser més competitius en el mercat interior i en la nostra voluntat d’internacionalització”. “Aquesta seria, sens dubte, una gran ajuda per al sector, que considero necessària i justa. Com a necessària i justa considero que és una bona assignació dels fons. Volem evitar que es repeteixi una distribució que ha perjudicat als agricultors i ramaders de Catalunya com ha passat en el període 2007-13 amb el PDR (Programa de Desenvolupament Rural), que va significar una pèrdua de fons del 31% del FEADER”.
Respecte a l’acord amb el govern espanyol per garantir el finançament i l’aportació econòmica fins a 2017 per continuar les obres del Segarra-Garrigues, Pelegrí ha dit que la inversió der 60 milions d’euros permetrà acabar la primera fase, d’unes 20.000 ha, durant els pròxims 4 anys, i permetrà alhora posar en reg els municipis de Sarroca, Verdú, Castelldans, Aranyó i les Borges Blanques.
El conseller ha remarcat també el compromís del Govern amb el sector, i els esforços que s’han fet des del departament per fer possible avançar el 50% del pagament directe de la PAC, que suposaran una injecció de liquiditat de més de 135 milions d’euros el pròxim 16 d’octubre, i que beneficiaran a més de 21.000 agricultors a les comarques de Lleida.
L’alcalde de Lleida reivindica el paper de les llotges
De la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha demanat que el Pla de Política Industrial que està fent el conseller Felip Puig inclogui també el sector agroalimentari, “el més potent dels sectors industrials catalans”. L’alcalde de Lleida s’ha mostrat convençut que un pla industrial per a Catalunya ha de tenir la indústria agroalimentària com a prioritat. “És el primer contribuent al PIB de Catalunya i també decisiu a la resta de l’Estat” i “per la seva naturalesa i la capacitat d’adaptació, és el que aporta més estabilitat a la complexa situació econòmica del país”, ha assegurat.
El paer en cap ha assenyalat els tres puntals que garanteixen el progrés i les rendes agràries, que són els plans de desenvolupament rurals, els plans de millora de les explotacions i les assegurances agràries. Àngel Ros creu que “cal garantir les aportacions de l’Estat i de la Generalitat per fer possible aquests tres pilars que asseguren una estabilitat i el desenvolupament futur al sector”; així mateix, reivindica garantir la liquiditat per als pagesos i ramaders amb línies de crèdit “com el recordat Institut de Crèdit Agrari”.
Ros ha reivindicat també les llotges com el mecanisme més just de fixació de preus als mercats i ha demanat que es busqui el marc legal que les potenciï en aquest sentit.
La problemàtica de les pedregades
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha traslladat al ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, la problemàtica que suposen les pedregades per al sector agrari de les comarques lleidatanes. Reñé ha recordat que cada any la climatologia posa en perill “l’esforç i el treball de milers de famílies lleidatanes i requereix inversions milionàries de particulars i ajuntaments per reparar els danys”.
El president de la Diputació de Lleida ha afegit que la Fira de Sant Miquel, com a “punt de trobada, reflexió i intercanvi de coneixement”, és el millor escenari per parlar d’aquesta i d’altres qüestions que afecten i preocupen el sector agroramader i a totes les institucions locals.
Per aquest motiu, la corporació ha organitzat la jornada tècnica “Parlem del iodur de plata”, amb l’objectiu de reunir agricultors, tècnics i científics de prestigi per analitzar l’eficiència i l’eficàcia del iodur de plata com agent antigranís amb criteris objectius, rigorosos i científics. “La Diputació, en nom de tot el territori, no ha volgut defugir el debat, perquè ens hi juguem massa”, ha indicat Reñé.
El president de la Diputació de Lleida ha explicat que la Fira de Sant Miquel és també una bona oportunitat per “promocionar la qualitat dels productes i el talent dels productors agroalimentaris”. En aquest sentit, la corporació, dins la campanya “Aliments del territori i tu”, presentarà en el marc del certamen 13 tapes elaborades per cuiners lleidatans de l’Escola d’Hoteleria amb productes gastronòmics de proximitat.
Creixement de les exportacions
El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, ha valorat positivament alguns indicadors econòmics esperançadors com l’estabilització del Producte Interior Brut i la frenada de la caiguda de la demanda interna. Simó ha afirmat que l’activitat exportadora lleidatana continua creixent: entre gener i setembre d’enguany ha augmentat en un 10%, mentre que en els darrers 5 anys les exportacions lleidatanes han crescut en un 47%.
Referint-se al sector agrari, Simó ha recordat que els sectors fruiter, cerealístic i porcí ”es troben en un bon moment” i ha mostrat la seva satisfacció per la recent inauguració del Centre Integral de Recerca de la Fruita, el Fruitcentre, “el primer centre de seguiment de la postproducció de la fruita a Catalunya i un dels primers del món”. Segons el president de la Cambra, “aquest equipament científic ha de contribuir a generar nou coneixement i ha de permetre la creació de noves oportunitats de negoci i la generació de valor en el propi sector de la fruita”.
El ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha presidit la inauguració de la 59a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 28a edició d’Eurofruit, que ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó.
