Els quatre patrons de Fira de Lleida van prendre part en el programa especial de “Lleida al dia”, de Lleida TV, sobre els 60 anys de l’època moderna de la Fira de Sant Miquel. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, van recordar amb nostàlgia i bon humor les visites d’infantesa al saló amb les famílies. Entre els seus records, van destacar l’exposició multicolor de fruita; les mostres de tractors, animals i cotxes, els entrepans de frankfurt; la publicitat que agafaven als estands; l’autobús d’una entitat bancària que repartia canvi; les pilotes de regal o les gorres i les viseres de cartró.
L’any 1946 es va celebrar l’Exposición Agrícola Ganadera Comercial (que és el primer nom que va rebre la Fira de Sant Miquel de l’època moderna). Però l’activitat firal de la ciutat de Lleida ve de lluny, ja que l’any 1232 el rei Jaume I va concedir el privilegi a la població per celebrar una fira agrícola de 10 dies pels vols de la festivitat de Sant Miquel. Cal recordar que abans de l’època moderna de la Fira de Sant Miquel, hi va haver dues gran fites: el 1921, amb la incorporació dels expositors de tractors, i el 1929, amb els expositors de fruita i flors.
Els quatre patrons van coincidir en destacar la importància dels canals de regadius (Pinyana, Catalunya-Aragó, Urgell i Segarra-Garrigues) per convertir les terres de Lleida en el pol alimentari del sud d’Europa, un fet que ha facilitat que la Fira de Sant Miquel s’hagi convertit en el saló de referència del món agrari. Així, Àngel Ros va apuntar la importància del Segarra-Garrigues per a tota l’economia de Lleida. Ramon Farré va destacar que els professionals del món agrari de Lleida sempre han destacat per la seva capacitat d’innovar i per això no han dubtat mai en viatjar a l’estranger per investigar com es produeix la fruita arreu per tal d’incrementar la producció local. Joan Simó va posar l’accent en la iniciativa dels lleidatans per innovar i ser pioners en l’agricultura estatal. Joan Reñé va remarcar la capacitat dels lleidatans per convertir una terra de secà en una terra de regadiu i incorporar els cultius extensius o els farratges. Reñé va dir que un dels reptes de Sant Miquel és recuperar l’exposició multicolor de fruita i consolidar-se com un saló especialitzat en la fructicultura. D’altra banda, els quatre patrons van dir que cal que des de l’Aeroport de Lleida-Alguaire es pugui exportar fruita, amb rapidesa i seguretat i, sobretot, que sigui rendible econòmicament.
Més endavant, els patrons van donar la seva opinió sobre la situació actual de la Fira de Sant Miquel. Àngel Ros va dir que Sant Miquel té una salut envejable, ja que funciona bé econòmicament, és un gran aparador de la capacitat agroalimentària de Lleida i és un espai ideal per fer demostracions de les principals novetats del sector i per fer negoci. Ros també va dir que la institució firal, malgrat la crisi, ha sabut adaptar-se als temps actuals. Joan Simó va dir que el certamen té una salut immillorable igual que Fira de Lleida, que és capaç d’organitzar 24 fires. Ramon Farré va dir que Sant Miquel és el lloc de trobada de les persones del món rural per intercanviar coneixements. Joan Reñé va afegir que, més enllà de l’espai expositiu, Sant Miquel és el punt de trobada dels professionals que vénen a veure què s’hi exposa i comparteixen amb la resta d’empresaris les inquietuds que sorgeixen durant l’any.
Els quatre patrons van coincidir en la idoneïtat de construir el nou pavelló, tot i que actualment hi ha problemes de finançament per fer noves inversions. No obstant això, van reconèixer que entre tots plegats es trobarà la solució per gestionar les dificultats econòmiques i poder edificar el nou equipament, ja que la fira necessita una nova infraestructura amb condicions.
Pel que fa al Pavelló de Vidre, Ramon Farré es va mostrar partidari d’aprofitar-lo com sigui possible, però, en tot cas, considera que els ciutadans de la ciutat de Lleida han de decidir el seu futur. Reñé també es va manifestar en aquest sentit, però va demanar que es trobi aviat una solució a l’equipament. Joan Simó es va mostrar contrari a l’enderroc de l’edifici, però va recordar amb enyorança l’estany que hi havia anteriorment.
Finalment, Àngel Ros va recordar que enguany es compleixen 150 anys dels Camps Elisis, una efemèride que se celebrarà a la tardor. Va recordar que els Camps Elisis han sofert tres transformacions molt importants: la seva construcció al segle XIX, l’edificació del Palau de Vidre a la meitat del segle XX i l’obertura a la ciutat el segle XXI. Quant al Palau de Vidre, Ros va dir que s’ha de mantenir pel seu valor històric –és representatiu de l’època dels anys 1950 i 1960–, ja que és més una obra d’enginyeria que no pas d’arquitectura. Ros va sentenciar que el Palau de Vidre s’ha de reformar i mantenir com a símbol d’una època de Lleida.
